Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“President, posi la taula. Dialoguem”. Amb aquesta frase recontextualitzada el secretari general del sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, va interpel·lar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè liderés el conflicte que manté “en peu de guerra” metges i metgesses de Catalunya després d’onze jornades de vaga.

Al bell mig de la plaça de Sant Jaume, Metges de Catalunya va instal·lar ahir un faristol, emulant el del Parlament de Catalunya, des d’on Lleonart va llegir un discurs en nom dels professionals de la medicina, com si es tractés d’una sessió de control a la cambra catalana, davant d’uns quatre-cents facultatius i de desenes de periodistes i turistes que hi havia a la plaça. El secretari de MC va començar el discurs felicitant el president Illa per l’aprovació dels pressupostos, tot i que va qualificar el fet de ‘mèrit polític’ i no de ‘mèrit social’, ja que –va dir– “l’eina més important de que disposa el govern per resoldre els conflictes i les necessitats no ofereix actualment cap mesura per obtenir solucions”. I va afegir: “Això no és només responsabilitat seva, també ho és dels grups polítics que li faciliten l’aprovació dels comptes. Aprovar uns pressupostos que ignoren deliberadament la crisi del sistema sanitari és abandonament de responsabilitats”. D’aquesta manera, Lleonart va apel·lar també als grups parlamentaris d’ERC i Comuns de la situació actual del sistema sanitari. En aquesta línia, va insistir posteriorment, en declaracions als mitjans de comunicació, que “s’acaben de signar uns pressupostos que, si volguessin, podrien destinar diners a abordar l’emergència sanitària que estem vivint; en comptes d’això, se’ls gasten en el consorci de la Zona Franca, l’Agència Tributària de Catalunya i en una línia orbital que no sé si arribarem a veure algun de nosaltres… això és corresponsabilitat tan del govern com d’aquells que donen suport a aquests pressupostos”.
Ni un minut més
Amb la instal·lació d’un faristol davant del Palau de la Generalitat com acte simbòlic, els metges i metgesses van tornar a reclamar que se’ls escolti. Demanen principalment que s’acabin les guàrdies obligatòries de 24 hores i un conveni mèdic propi. Lleonart va destacar que altres comunitats autònomes han estat capaces d’arribar a acords i allà els col·lectius mèdics estan millor que fa uns mesos, i considera que a Catalunya hi falta “voluntat política” per seure a negociar una millora de les condicions de treball dels facultatius.

El representant sindical va advertir que el sistema de salut es troba “en seriós risc de col·lapse. Tenim serveis públics dissenyats per a sis milions de persones i en som prop de 8’5, amb perspectives d’arribar als deu milions. Com s’ha sostingut això fins ara? Amb sobreesforç, hores extraordinàries i dedicació addicional dels professionals i rebaixant alguns barems de qualitat, com ara l’accessibilitat i temps d’espera. Però els professionals, especialment els joves facultatius, han canviat el xip: s’ha acabat que la jornada laboral d’un metge s’estiri més que cap altre, s’ha acabat la sobrecàrrega i la pressió assistencial, s’ha acabat sentir-se cremat davant d’una professió que ens ha costat tants sacrificis”.
En aquest context, el sindicat mèdic majoritari va aprofitar la mobilització per presentar la campanya “Ni un minut més“, que pretén fer una crida als metges i metgesses per a què assumeixin només l’activitat ordinària i obligatòria i que no en facin d’addicional i voluntària. Des de MC apunten que “sense el sobreesforç dels facultatius, el sistema col·lapsarà i en pocs dies les llistes d’espera es multiplicaran”. En aquest sentit, el sindicat va avançar que el servei d’anestesiologia de l’Hospital de Bellvitge ja ha comunicat que el 80% dels seus professionals suspendrà de manera col·lectiva la seva activitat addicional a partir de l’1 de juny de 2026. Es tracta del primer servei hospitalari català en adoptar aquesta mesura després de la posada en marxa d’aquesta campanya que vol denunciar la sobrecàrrega estructural i l’abús de les hores extres que suporten actualment els professionals de la medecina.

Després del discurs de Xavier Lleonart, MC va canviar d’escenari i va substituir el faristol per un confessionari a l’estil Rosalía, que alguns metges i metgesses van visitar per explicar els seus «pecats». L’amor a la professió, l’esgotament i la poca conciliació van aparéixer com alguns dels pecats de bata blanca.
L’onzena mobilització convocada per MC en els darrers set mesos va acabar amb el desplegament d’una pancarta de 90 metres quadrats amb el lema de la campanya ‘Ni un minut més’ i es va dissoldre la concentració amb el so d’una sirena de final de jornada de treball “com la que escoltaven els treballadors de La Canadenca”. Al juny, més.

