Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La mort addicional d’hivern (MAH) és l’augment de mortalitat que es produeix durant els mesos freds. La diferencia entre la mitjana del percentatge de morts de tot l’any amb el percentatge de morts els mesos d’hivern.
Segons estudis referents de MARMOT TEAM la mort addicional d’hivern (MAH) és tres cops més alta a les cases fredes que a les càlides. El 21,5% de la mort addicional d’hivern és imputable a les cases exposades al fred, sent el 40% per problemes cardiovasculars i el 33% per problemes respiratoris, malalties també relacionades amb l’exposició continuada al fred.
Les persones més vulnerables a la mortalitat addicional a l’hivern són la gent de més de 75 anys i els nens. Segons els estudis d’Anglaterra, a l’hivern de l’any 2005/06 hi van haver 20.200 morts addicionals entre la gent de més de 75 anys. La majoria de persones d’aquesta edat són més vulnerables al fred i a tenir problemes mèdics. A part el control de la temperatura subcutània és més dèbil degut a que tenen menys grassa subcutània que els fa més vulnerables a la hipotèrmia. En la gent gran, 1ºC de reducció de la temperatura de la sala d’estar s’associa amb un augment de la pressió arterial en 1,3mmHg, degut a les extremitats fredes i la baixa temperatura del cos.
Les persones més grans d’edat també tenen més probabilitats de ser pobres energètics, ja que són més propensos a passar més temps a la llar i per tant necessiten confort tèrmic durant més hores, cosa que és més cara i difícil de pagar amb ingressos de pensionista. En el cas dels nens i les persones amb malalties cròniques, tenen més risc degut a que encara estan en procés de desenvolupament físic o tenen mancances en el seu metabolisme.
Les dades que es poden veure al gràfic mostren el nombre de morts per any en proporció a la població (morts per cada 100 habitants a l’any) i és la mitjana des de l’any 1998 fins 2014. Les temperatures mínimes són la mitjana de la comarca dels últims 10 anys (ja que no hi han registrades les dades del municipi).
Hi ha un 56,82% més de Mort Addicional d’Hivern a Badia del Vallès que a Castellar del Vallès
La mort addicional d’hivern és molt diferent als dos municipis. Cal tenir en compte que cada mes que es veu a la gràfica és la mitjana de morts per cada 100 habitants d’aquell mes des de l’any 1994 fins l’actualitat, de manera que són dades sòlides que no es distorsionen si un any hi ha hagut més o menys mortalitat per temes puntuals.
En el cas de Badia del Vallès podem veure clarament que a partir de l’octubre, quan comencen a baixar les temperatures és quan les morts addicionals comencen a augmentar de forma significativa. Això també passa en el sentit contrari, ja que quan comencen a augmentar les temperatures a partir de febrer-març, la mortalitat baixa de forma molt significativa.
Si ens fixem en els punts d’inflexió veiem que cada cop que les temperatures mínimes baixen de la seva mitjana anual les morts per habitant comencen a augmentar. L’època de l’any on hi han menys morts són agost i setembre mentre que els mesos on n’hi ha més són desembre i gener. Així doncs, podem veure de forma clara que les baixes temperatures fan augmentar la mortalitat al municipi.
En el cas de Castellar del Vallès, podem veure que a octubre, novembre i desembre pràcticament no puja la mortalitat amb el descens de temperatura. Podem veure que durant el mes de febrer la mortalitat es manté en la mitjana de morts de tot l’any. El que si que es pot apreciar és que el mes de gener, que és el que té temperatures mínimes més baixes, és on la mortalitat és més alta de forma clara. Tot i això, cal dir que durant el març, que és un mes amb temperatures molt més suaus la mortalitat té uns nivells pràcticament iguals. A diferència de Badia del Vallès, Castellar té un augment de morts molt significatiu durant el mes de Juny, quan comencen a pujar les temperatures.
Així doncs, podem veure que la relació entre la mortalitat i les baixes temperatures no és tant clara a Castellar del Vallès, ja que tot i que durant el gener, que és el mes amb mínimes més baixes hi ha un nivell de mortalitat més alt, la resta de mesos no tenen una relació entre mortalitat i temperatura. A Badia de Vallès en canvi hi ha una relació pràcticament lineal entre la mortalitat i les temperatures (menys temperatures es tradueixen amb més morts).
El fet que a Badia del Vallès li afecti molt més la baixada de temperatures, afectant així al nivell de mortalitat té una relació claríssima amb la pobresa energètica i demostra que els veïns d’aquesta població viuen en cases més mal aïllades i tenen menys capacitat de pagar climatització, de manera que a l’estar de forma continuada més exposats al fred fa es posin més malalts i es morin més durant els mesos freds de l’any.
La pobresa energètica, agreujada pel deteriorament dels habitatges, la baixada de rendes disponibles i l’augment de preu de l’energia han fet augmentar notablement la MAH des de 2002
Abans del 2002 quan baixava la temperatura no es veia un augment de mortalitat addicional a l’hivern, mentre que a partir de llavors cada cop que han baixat les temperatures mínimes ha augmentat la mortalitat, i viceversa, quan les temperatures mínimes han pujat la mortalitat ha baixat.
El què ha canviat és el preu de l’energia que des de 2002 ha pujat sense parar, a part d’un envelliment de la població, que cada cop té un percentatge més gran d’habitants de més de 75 anys.
Les diferències més grans, i per tant relacions més clares, entre temperatures i morts es produeixen entre 2006 i 2012 que són les dates que tenen lloc entre el principi de la crisis i el principi de pagament de factures energètiques per part de l’administració a persones vulnerables.
Aquest resultat ens fa intuir una relació entre el fred i la mort addicional d’hivern en aquest municipi, degut a la seva vulnerabilitat a la pobresa energètica, al mal aïllament dels blocs i l’augment de preu de l’energia.
