Actualitat

Pla de Salut 2016-2020: no és això, companys, no és això

El Govern acaba d’aprovar el nou pla de salut amb el qual afrontar onze reptes de molta rellevància; inspirat en catorze principis ben lloables, particularment el darrer que reivindica l’orientació a l’acció, “un pla que faci que les coses passin”.

Molt ens temem, però, que a aquesta presentació tan ordenadament classificada, l’hi manca una estratègia global que faciliti superar els obstacles i les inèrcies que impedeixen que les coses canviïn. Hi ha quatre eixos que apleguen les dotze línies que inclouen els 47 projectes que el Departament de Salut es compromet a desenvolupar, a més d’onze àrees d’actuacions prioritàries i singulars, però no hi hem sabut veure prou elements d’interacció i de coordinació. Els eixos semblen calaixos independents on s’hi desen les línies i fins i tot un d’ells, el de salut a totes les polítiques, només aplega una línia, això si amb set projectes i un altre, el de compromís i participació, dues, les persones i els professionals.

Trobem doncs una estructuració inadequada i poca claredat per a desenvolupar les propostes, particularment les relacionades amb l’atenció primària i comunitària, la salut pública i el projecte COMSALUT.

Fa anys que des de l’atenció primària reformada hi ha qui propugna potenciar l’estratègia comunitària a la vegada que intensificar la coordinació amb la resta dels equipaments sanitaris del territori, especialment amb els dispositius de salut pública sense deixar de banda però els altres centres de l’assistència ambulatòria com, per exemple, els de salut mental. Desenvolupar la transversalitat, concebuda des d’una perspectiva intersectorial, amb la participació activa i protagonista d’altres sectors de la comunitat, principalment dels més implicats amb la salut. Un plantejament bàsic de la planificació estratègica reconeixent la importància del territori i la població tant des de la perspectiva d’organització i coordinació dels serveis com del seu mateix finançament.

Plantejaments que el Pla de Salut esmenta però, en la nostra opinió, de forma poc articulada i operativa. Amb un risc molt elevat de perdre una altra vegada l’oportunitat per avançar de forma decidida cap a la transformació profunda que necessita el nostre sistema sanitari, tant en la seva orientació conceptual i estratègica com organitzativa i d’acció.

El projecte COMSALUT va néixer com un element germinatiu d’aquests canvis i no per esdevenir un afegit més a les tasques de l’actual atenció primària. Hem insistit moltes vegades que no es tracta tant de fer més intervencions comunitàries com de canviar de chip i introduir efectivament la dimensió col·lectiva com a eix vertebrador del conjunt de les activitats sanitàries i assistencials. I si és cert que pot considerar-se un “element d’operativització territorial del PINSAP” ho ha de ser contribuint al canvi real d’orientació de les polítiques públiques inclosa la sanitària.

No n’hi ha prou amb introduir a poc a poc petites variacions a partir d’accions sectorials minoritàries, mantenint la perspectiva conceptual i estratègica actual. No, el projecte COMSALUT té sentit si s’emmarca en una estratègia política global de canvi del conjunt del sistema, centrada en aquest cas en l’atenció primària i comunitària però amb repercussions evidents sobre la resta dels seus components.

En el document del Pla de Salut 2016-2020 no es visualitza de forma clara aquesta voluntat. No es fa un plantejament general de canvi del sistema sanitari ni es lliguen en un mateix epígraf els canvis de l’atenció primària i comunitària, amb el COMSALUT, amb l’organització territorial, amb el finançament i amb l’estratègia de salut a totes les polítiques. Sí que s’esmenten però sense orientacions prou clares per als canvis.

Com és habitual en els documents del Pla de Salut s’enumeren multitud d’objectius, però són escasses les innovacions estratègiques i, encara menys la reorientació del model sanitari. És possible que el context polític no sigui el més oportú per a canvis més profunds però, almenys des de la perspectiva de l’atenció primària i comunitària i del projecte COMSALUT el camí continua a l’esquerra i encara no s’ha començat a recórrer. Com deia el poeta: “no és això, companys, no és això…”.

Amando Martín Zurro (Valladolid 1945) és doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna. Director de la càtedra Docència i Investigació en Medicina de Família (UAB 2001-2007). Coordinador General del Programa de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (1995-2008). Co-Director del Pla d’Innovació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del Departament de Salut (2007- 2010). Director de l’Àrea de Formació i Desenvolupament Professional del Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya (2004-2008). Editor de la revista Atención Primaria i del programa FMC. Soci d’Honor de les societats espanyola i catalana de Medicina de Família i Comunitària. Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015). Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006). Editor i autor de múltiples llibres i articles científics.

Andreu Segura Benedicto (Barcelona, 1950) és doctor en Medicina. Especialista en Salut Pública. Epidemiòleg i oficial de salut pública de l’administració sanitària pública des del 1978 amb diverses responsabilitats: Estadístiques vitals i el Butlletí Epidemiològic de Catalunya; Programa de prevenció i control de la Sida; Programa de recerca i formació en Salut Pública; Coordinació del projecte AUPA Barceloneta; Secretaria de la comissió interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) i Coordinació executiva del projecte COMSalut (Comunitat i Salut). Director de l’Institut Universitari de Salut Pública mentre existí i professor titular de Salut Pública de la Universitat de Barcelona fins al 2003, ha estat professor associat del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF amb el qual segueix col·laborant. Fundador i primer president de la Sociedad Española de Epidemiología ha presidit també la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears i la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria. Fou distingit amb el premi a l’excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona (2006) amb l’Encomienda de la orden civil de sanidad per part del Ministerio de Sanidad (2007) i amb la medalla Trueta al mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya( 2015).