Fa pocs anys que l’ús de la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats. Des del món sanitari, alguns l’han vist amb simpatia, com una eina de reducció de danys. Altres amb malfiança, com un obstacle a la creixent reducció del tabaquisme en el nostre entorn. Per això, països com Austràlia o el Canadà de moment les han prohibit. Al nostre país s’ha adoptat una certa regulació de manera prudencial, que la transposició d’una directiva europea ha de reforçar. Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.
Aquest debat no és acadèmic: és calent i urgent, i interpel·la a la salut pública. Els darrers anys s’ha vist un descens important de la proporció d’adolescents fumadors, una tendència prou positiva. Si les cigarretes electròniques frenen o reverteixen aquest camí, plantegen un problema major. Dos treballs recents fets a Califòrnia i publicats aquest estiu a la revista Pediatrics aporten informació clau per a respondre aquests aspectes. Els dos s’han fet a la Universitat del Sud de Califòrnia i es basen en l’estudi de salut infantil, un projecte de seguiment de cohorts fins al final de l’escola secundària, que es va iniciar el 1995 i del que ara han emergit les dades de seguiment del 2014.
Les dades del primer estudi (publicades al Pediatrics del mes de juliol) mostren que els adolescents que cap als 17 anys (als cursos 11è i 12è) havien fet servir cigarretes electròniques es posaven a fumar molt més sovint que els que no les havien tastat. La magnitud de la diferència és molt gran: després d’una mitja de 16 mesos de seguiment, el 40% dels que havien fet servir cigarretes electròniques iniciava el consum de tabac, mentre que sols ho feia un 10% dels que no les havien fet servir. Això suggereix que als Estats Units l’experimentació amb les cigarretes electròniques es converteix en una porta d’entrada al tabac, una troballa alarmant.
El segon estudi (al Pediatrics del mes d’agost) documenta que a Califòrnia, coincidint amb la implantació de la cigarreta electrònica, la davallada sostinguda del tabaquisme en els adolescents gairebé s’ha estroncat. Mentre que del 1995 al 2004 la proporció de fumadors al final del batxillerat va baixar del 19,1 al 9%, el 2014 era del 7,8%, una disminució minúscula. De fet, la proporció combinada de fumadors o usuaris de cigarretes electròniques arribava al 13,7%. Saber gràcies a l’estudi anterior que bona part dels usuaris de cigarretes electròniques que no fumen hauran començat a fer-ho uns mesos després resulta encara més inquietant.
Aquests resultats porten a valorar la necessitat de regular més fortament les cigarretes electròniques arreu. Al nostre país, les possibles prioritats serien prohibir la seva publicitat i les activitats de promoció i de màrqueting que en fomenten l’ús, i bandejar la seva utilització en tots els espais públics tancats d’on els darrers anys hem foragitat el fum del tabac. Un cop més, la recerca aporta elements per a la política sanitària.
1 comentari
“Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.” No necessàriament hi ha d’haver nicotina.La nicotina s’utilitza si ets fumador i aixi redueixes el “mono”. Ara bé trobo que no es mol adequat iniciar-s’hi en la cigarreta electrònica si no ho fas per deixar el tabac.