Com molts companys he optat per arribar tard a les jornades i congressos. Així m’estalvio el discurs de benvinguda dels polítics de torn. Són actes pesats, protocol·laris i buits de contingut. Els membres de la taula s’ensabonen mútuament amb tanta energia que acaben esquitxant a l’audiència. També s’esforcen a demostrar que han après la lliçó, especialment quan no provenen del sector de la salut.
He pogut comprovar la vigència de tots aquests tòpics en el tercer congrés de la professió mèdica, que es va celebrar a Girona el passat novembre. Tots els polítics han mencionat les idees clau de moda: envelliment de la població, noves tecnologies, “feminització” de la professió, l’excel·lència i han lloat la inestimable vocació i professionalitat dels metges que seguim treballant amb qualitat durant la crisi. Òbviament sense mencionar directament les retallades retributives i de plantilla. Són uns discursos aptes perquè l’audiència jugui al bingo. Permeten fer un llistat de paraules i anar–les tatxant a mesura que es mencionen.
La Sra. Dolors Montserrat, que s’estrenava a Catalunya com ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, s’ha esforçat especialment a demostrar que ja s’havia après la lliçó. Però el que més m’ha sobtat ha estat el discurs del conseller de Salut, el Sr. Comín. Aquesta vegada no s’ha destacat ni per la impuntualitat ni per l’extensió. M’ha cridat l’atenció el seu contingut. Després de repetir el llistat de paraules clau, ha començat a donar voltes a la idea que si existís un informe PISA de salut, el sistema sanitari català seria un dels millors del món. Indiscutiblement volia afalagar l’audiència, però una part dels assistents no podíem deixar de pensar: Qui li escriu els discursos? Com pot estar tan allunyat de la realitat?
Com és que el conseller desconeix que existeixen milers d’estudis que comparen els sistemes sanitaris? Com és que el redactor no li ha dit que l’OCDE fa informes periòdics sobre els sistemes de salut, com el darrer Health at Glance 2016? No xafardegen el web de l’European Observatory on Health Systems and Policies de l’OMS? No han sentit a parlar dels informes que periòdicament publica la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública? Desconeixen els Atles de variació de la pràctica mèdica? No ho puc creure.
Més aviat penso que fan masses discursos. Participen en tants actes que acaben més preocupats per la teatralitat de l’actuació que per l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec. L’èmfasi de la posada en escena en un entorn jeràrquic els fa caure en la síndrome del compte del rei despullat. La cort d’afalagadors que els envolta no s’atreveix a mencionar els errors i el polític acaba pensant que és més guapo, llest i graciós del que en realitat el veu la gent.
Per aquest motiu, penso que seria molt millor per a tothom que abandonéssim el costum mediterrani de celebrar actes inaugurals amb discursos de polítics. Aquesta activitat els distreu de les seves obligacions i avorreix l’audiència. Proposo que siguem més nòrdics, que fem inauguracions més austeres, convidant a persones polítiques o no, que efectivament estiguin implicades en el tema que es tracta. Ponents que a banda de parlar sàpiguen escoltar i, sobretot, que no marxin en acabar el seu discurs, sinó que es comprometin a participar activament en les discussions professionals de la jornada.
