La tradicional epidèmia hivernal de la grip posa molt nerviós al conseller de torn. Els diaris en parlen, els pacients s’acumulen als passadissos, els sindicats demanen millores i els hospitals reclamen inversions. Aquest ambient tan tens acaba condicionant la política sanitària. Així hem aconseguit que un país mediterrani com el nostre assoleixi les cobertures de vacunació antigripal més altes d’Europa i tingui un dispositiu d’hivern que no gaudeixen ni els gèlids països del Nord.
Les successives inversions del Pla d’Hivern han acabat reforçant un circuit que comença al domicili del pacient i acaba a un llit d’hospital, passant pel 061, l’ambulància i les urgències hospitalàries. Malauradament el Pla no evita el semàfor vermell del conseller ni l’excés de mortalitat atribuïble a la grip de les persones grans amb malalties cròniques. Hem creat un bucle que es reforça anualment.
Avaluant els serveis d’atenció domiciliària als pacients crònics complexos de Catalunya vam observar que quan era el metge de família habitual qui atenia les situacions d’urgència es produïen menys hospitalitzacions que quan ho feia un metge de guàrdia o del 061. És comprensible que així sigui perquè el metge personal coneix millor el pacient i pot fer un seguiment estret del procés de malaltia. Per altra banda, també vam comprovar que les hospitalitzacions per si mateixes incrementaven el risc de mort d’aquests malalts tan fràgils.
Aporto aquestes evidències per suggerir al CatSalut que canviï l’estratègia del Pla d’Hivern si vol minimitzar l’excés de mortalitat atribuïble a la grip i millorar la imatge del Departament de Salut. Proposo que incentivi de forma efectiva el seguiment de les descompensacions d’aquests pacients crònics per part dels seus metges de família. Vull aclarir que aposto per una atenció personalitzada i no per diluir la responsabilitat dins dels serveis d’atenció primària. No calen més recursos, sinó una redistribució dels que es gasten actualment. Aquesta reorientació satisfarà els pacients, estalviarà hospitalitzacions i evitarà morts. Només cal que els directius del nostre sistema de salut confiïn més en les persones que hi treballen que en les empreses sanitàries que “gestionen” els “processos assistencials”.
