Actualitat

Llibres de metges

Els metges escriuen molt, i no només receptes i literatura científica. També assajos, divulgació i ficció. Entre les figures emergents, una de les més notables és l’oncòleg hindú-americà Siddhartha Mukherjee, que va guanyar el 2011 el Pulitzer de no ficció per L’Emperador de tots els mals. Una biografia del càncer. Destaquen també el cirurgià nord-americà Atul Gawande, autor de Ser mortal, un lúcid assaig sobre les mancances de la medicina al final de la vida, i el neurocirurgià britànic Henry Marsh, autor del brillant Primer de tot no facis mal, per citar només alguns dels més reeixits dels últims anys. Però la veritat és que són legió els metges escriptors que, amb la seva prosa clara i sensible, estan conquerint a milions de lectors interessats pel món de la medicina.

Amb l’arribada de l’estiu boreal proliferen les llistes de llibres, i entre elles comencen a fer-se lloc els escrits per metges. Un bon exemple és la llista de la publicació digital STAT, The 35 best health and science books to read this summer. Medscape ofereix una selecció dels cinc millors llibres escrits per metges el 2016, complementària d’una altra anterior, Best Books by Physicians: Summer Reading List, que reflecteix la varietat d’interessos i registres dels metges escriptors. Així, entre What Doctors Feel: How Emotions Affect the Practice of Medicine, de Danielle Ofri, i How Doctors Think, de Jerome Groopman, componen una bona reflexió sobre com discorre l’ofici de metge entre la raó i l’emoció. Tot i que aquestes llistes tenen un clar biaix anglosaxó, els metges escriptors abunden en totes les èpoques i en totes les llengües. Sense anar més lluny, Intramed té una col·lecció de literatura i medicina, i el seu director, Daniel Flichtentrei, és també metge escriptor, autor del penetrant llibre de relats d’hospital La veritat i altres mentides.

Un exemple de l’amplitud de mires dels metges escriptors és el contrast entre When Breath Becomes Air, el llibre pòstum del neurocirurgià Paul Kalanithi, que recull les seves reflexions després de ser-li diagnosticat un càncer de pulmó, i El gen.Una història personal, el magistral relat de Mukherjee sobre el descobriment del gen i les seves implicacions sobre la condició humana. Tots dos són excel·lents narradors, però mentre Kalanithi escriu una mena d’autobiografia amb les seves vivències com a pacient terminal i el valor de la vida, Mukherjee s’interessa pel que crida l’estructura del coneixement (com ho vam adquirir i com ho fem servir fins i tot per enganyar-nos). Encara que diferents, tots dos llibres són representatius de la peculiar forma de veure el món dels clínics.

Per què dimonis escriuen tant els metges? El metge i traductor Fernando Navarro ofereix una resposta desdoblada en el seu article Metges escriptors i escriptors mèdics. D’una banda, argumenta que l’interès de la medicina per tot el que és humà és una de les raons de què tants joves amb ànima d’escriptor i afanys enciclopedistes es decideixen a estudiar medicina; i, de l’altra, sosté que el contacte quotidià amb la malaltia és el que mou a tants metges a escriure. No en va la literatura i la medicina giren molt sovint al voltant dels mateixos temes: el dolor, la mort, el patiment, la incomprensió i altres experiències centrals de l’existència. Per això, per a molts metges, les dues activitats no són incompatibles sinó complementàries, una mena de vasos comunicants que permeten equilibrar la necessitat d’implicar-i la de distanciar-se del sofriment, de comprendre alhora de forma analítica i narrativa. Si la gent necessita llegir i escriure per a conèixer-se millor i conèixer millor els altres, podríem dir que els metges, a més, necessiten llegir i escriure per a ser millors metges.

Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve