Un dia abans del Ple al Parlament, el conseller de Salut, Toni Comín ha apel·lat a preservar la democràcia durant la seva conferència titulada ‘Salut i república: les polítiques sanitàries en l’horitzó del segle XXI’ en el marc d’un esmorzar informatiu de Nova Economia Fórum. També ha afegit que ser una república no és una finalitat si no un instrument per aconseguir que Catalunya tingui una identitat forta relacionada amb el dret a la salut. “Tenim la millor sanitat del món i hem de ser reconeguts internacionalment, hem d’aspirar a tenir aquest sistema de salut que el país està capacitat i preparat a tenir”, ha dit Comín. Per ell, allò que permetrà al sistema de salut català aconseguir aquest objectiu “és una república al servei de la justícia social, sense un estat que ens vagi a la contra. I l’1 d’octubre, Catalunya es va guanyar el seu dret a disposar d’aquesta República”.
Ha aprofitat l’esdeveniment per lloar el sistema sanitari de salut i arremetre contra el Gobierno de l’estat espanyol. “Quan no hi ha hagut interferències, quan ens han deixat, ho hem fet especialment bé”, ha dit en repassar el seu mandat mentre ha recordat que “ningú té dret a posar les seves mans en el sistema de salut i posar la sanitat en perill”. Ha afegit que “ningú, i menys amb només un 8% dels vots a Catalunya, té dret a gestionar en exclusiva la sanitat”. Dirigint-se directament al Govern del Partit Popular ha conclòs que “qui pretengui això, s’està excloent de les regles del món de la democràcia”. Així, el conseller ha sentenciat que “l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és il·legal, il·legítima i nociva”.
El que la conferència del conseller ha volgut destacar, fent un repàs del seu mandat i del sistema sanitari català en general. Ha posat en valor la feina feta per tots i cada un dels consellers de Salut fins avui, que “han construït sobre el llegat anterior, preservant l’esperit d’unitat de l’Assemblea de Catalunya” i ha manifestat que “hem d’aspirar a tenir un dels tres millors sistemes de salut d’Europa perquè Catalunya no pot renunciar a allò que té capacitat de fer que sigui realitat”.
A més a més, Comín ha trobat un moment per parlar de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Opina que Barcelona segueix sent la millor opció i ha manifestat que només ha patit per la candidatura durant l’1 d’octubre al pensar que “imatges de policies de l’estat espanyol pegant ciutadans a Barcelona estaven corrent per tot el món”.
A l’acte, també han assistit la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí. També hi assistirà el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans. La presentació de la conferència ha estat realitzada pel Dr. Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.
Durant la conferència també s’han anomenat diverses mesures que, segons el conseller, s’han elaborat per “enfortir la sostenibilitat del sistema, a garantir-ne la qualitat i a combatre les desigualtats en salut”. Ha esmentat, per exemple, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària, la reforma de l’atenció primària, el pla nacional d’urgències de Catalunya o l’augment d’un 30% dels recursos destinats a salut mental.
Nous acords a les portes de la possible aplicació del 155
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la recuperació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) es va crear mitjançant la Llei 18/2009 per “implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública”. L’any 2014 va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut. Toni Comín va comentar al respecte que l’Agència “servirà per respondre amb més agilitat davant les crisis de salut pública mundials i també per coordinar-nos millor amb altres actors del territori o administracions locals”. Amb aquest projecte, en concret, se separen les funcions polítiques i estratègiques de les funcions executives i de gestió.
Posicionaments públics en contra del 155
La Marea Blanca de Catalunya ha estat una de les organitzacions que ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Valoren que el Ministeri de Sanitat intervingui les competències de la Conselleria de Salut “comportarà la plena vigència del RD 16/2012 d’exclusió sanitària i derogant per tant ,malgrat ser aprovada gairebé per unanimitat al Parlament de Catalunya, la llei d’universalització de l’assistència sanitària, que tot i els seus defectes, és segurament l’única aportació de la legislatura del Conseller Toni Comín”.
A més a més, en el seu comunicat diuen que “només la política pot resoldre els problemes polítics” i que “ni el Codi Penal, ni les ordres de presó provisional, ni els estats d’excepció són eines adequades” que afegeixen tensió al conflicte afectant així a la salut de les persones de manera tant física com psíquica.
Per la seva part, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya han expressat el seu “ferm i decidit” suport al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als representants escollits democràticament . Així, rebutgen la decisió del Govern espanyol d’aplicar l’article 155 doncs aquest mostra el menyspreu a les nostres institucions i posa en risc la convivència democràtica i pacífica a Catalunya. Ho han comunicat en una nota conjunta on han aprofitat per fer “una crida per trobar una solució política a la greu situació plantejada, que respecti la voluntat del poble de Catalunya, els principis democràtics i les nostres institucions i que tingui com a base el diàleg entre tots els implicats”.
Per altra banda, el Cercle de Salut, que va néixer no fa ni un any per defensar el model sanitari català, ha mostrat “el total suport al govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya, elegit democràticament, i el més escrupolós respecte al mandat democràtic emanat de les urnes”. També ha rebutjat l’aplicació de l’article 155 CE i fa una crida per trobar una sortida a l’actual situació política “entenent que aquesta solució no pot basar-se en mesures repressives ni en la suspensió de l’autonomia catalana i l’anihilació de les seves institucions democràticament escollides”. Expressen així la solidaritat a tots aquells dirigents polítics que es troben amenaçats de persecució penal i en particular, “al conseller de Salut i alts càrrecs del Departament i del Servei Català de Salut, que poden veure’s afectats personalment i professionalment per les mesures que en aplicació de l’esmentat article s’acabin adoptant”. Ho fan donada “la greu preocupació pel futur del nostre sistema públic de salut per les conseqüències negatives que, en el seu cas, puguin derivar-se dels canvis en l’orientació de les polítiques públiques de Salut” i pel seu “compromís amb la preservació i defensa del model sanitari”.
