Reportatge

L’hora de la pastilla

Del 1992 al 2023, l’esperança de vida en néixer a Catalunya va augmentar sis anys i mig. Concretament, segons dades del registre de mortalitat del Departament de Salut, recollides per l’institut nacional d’estadística i publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), es va passar dels 77,64 anys, l’any 1992, als 84,18 anys, l’any 2023. I tal com mostren les estimacions de població de l’IDESCAT, a Catalunya el 2025 hi havia més de 2.500 persones majors de cent anys.

Són dades que evidencien la repercussió dels avenços de la medicina, el benefici de les deteccions precoces de les malalties, la cronificació de moltes d’elles que temps enrere eren mortals, i, en general, la millora de la qualitat de vida. Però, la vellesa i la comorbiditat, la confluència de diverses patologies o trastorns alhora en una mateixa persona acostumen a anar de bracet en aquesta prolongació de la vida. Per tant, entre la població més gran, aquestes patologies abans letals i ara cròniques requereixen l’acompanyament de tractaments farmacològics i un seguiment continuat, especialment, en els casos de diverses afectacions al mateix temps, que no són pocs. 

És en aquest context que és més necessari estar alerta dels pacients, tant a l’hora de seguir la pauta farmacològica establerta en el seu tractament, com les possibles interferències o reaccions adverses dels medicaments.

Segons l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), “la polimedicació en població geriàtrica és habitual i s’associa a un increment del risc d’aparició de problemes relacionats amb els fàrmacs, que poden comprometre la seguretat del pacient, principalment a causa de les reaccions adverses medicamentoses (RAM). La prevalença de la polimedicació en majors de 65 anys a Espanya arriba fins al 40,8%”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’ús racional de medicaments com aquell en el qual els pacients reben la medicació adequada a llurs necessitats clíniques, en les dosis corresponents als requisits individuals de cada persona, durant un període de temps adequat i amb el menor cost possible per a ells i per a la comunitat. 

Partint d’aquesta premissa, i pensant en les persones polimedicades han jugat un paper fonamental els organitzadors de pastilles. Una senzilla capseta amb diferents compartiments per a les hores del dia determinades ha tingut un paper rellevant en la gestió d’aquest ús racional de medicaments i, indirectament, ha fet la seva contribució en l’esperança més gran de vida assolida. Més encara, si ens referim als Sistemes Personalitzats de Dosificació, coneguts per les seves sigles SPD, un servei que duen a terme professionals de la farmàcia.

Tal com explica la cap del Departament de Projectes i Recerca del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), Maria Estrada, aquest servei va iniciar-se l’any 2000 aproximadament, en el marc del grup d’atenció farmacèutica en gent gran del COFB, en què ja es va fer un primer protocol d’actuació. “Es va detectar la necessitat de desenvolupar algun servei per millorar l’adherència en persones amb problemes per gestionar la seva medicació. En aquell moment a Europa i al Canadà es començaven a fabricar els dispositius personalitzats de dosificació tipus blísters, i des del COFB es va lluitar perquè es poguessin recondicionar els medicaments com a acte post dispensació”. 

D’acord amb això, l’any 2007, a Barcelona es va elaborar un protocol de seguiment farmacoterapèutic amb l’elaboració d’aquests dispositius d’acord amb el Departament de Salut, que es va actualitzar el 2012. La normativa ha anat evolucionant fins avui, en què hi ha un decret publicat sobre el seguiment farmacoterapèutic amb Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD).  És el Decret 15/2025, de 28 de gener, pel qual es regulen les condicions i els requisits que han de complir les oficines de farmàcia de Catalunya per a la prestació del servei de seguiment farmacoterapèutic amb sistemes personalitzats de dosificació de medicaments (SPD). Va entrar en vigor el 18 de febrer del 2025.

Actualment, a Catalunya hi ha 1.748 farmàcies adherides a aquest sistema SPD, de les quals 1.288 són a la província de Barcelona. N’hi ha 182 a Girona, 96 a Lleida i 182 a Tarragona. La localització de les farmàcies amb aquest servei es pot veure al Mapa de les Oficines de Farmàcia amb servei de seguiment farmacoterapèutic amb SPD.

La Farmàcia Antiga de les Corts, a Barcelona, ofereix aquest servei. El seu titular, Ferran Oller, resumeix el principal avantatge d’aquest sistema: “Així el pacient sap què ha de prendre i quan, sense confusions. Aquest sistema redueix els oblits i els errors de dosi i facilita seguir el tractament de manera constant i, per tant, en garanteix la seguretat”.

Funcionament

Els farmacèutics titulars de les farmàcies que volen donar aquest servei fan arribar una declaració responsable al Departament de Salut en la qual garanteixen que compleixen tots els requisits d’espai necessari, equipament i personal format, i que segueixen tots els protocols de qualitat que s’especifica al Decret 15/2025. Al mateix temps, aquests farmacèutics es formen per poder prestar el servei i segueixen protocols de qualitat en l’elaboració i, sobretot, en la revisió del tractament i dels resultats. Segons explica Marta Ollé, membre del Departament de Projectes i Recerca del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, “cada comunitat autònoma té la seva pròpia regulació”. 

La farmàcia de Ferran Oller ofereix el servei de SDP des del 2009, després que el seu titular i els altres farmacèutics que preparen la medicació seguissin una formació específica regulada segons el reial decret 15/2025. Aquesta formació es fa a través dels diferents col·legis professionals, en el seu cas, el COFB. Oller explica també que des del departament de Salut i els col·legis professionals els donen orientació professional, suport jurídic i formatiu.

Catalunya –expliquen des del COFB– es diferencia perquè ja des del principi no considera el servei com un simple recondicionament, sinó que estableix l’elaboració de dispositius de dosificació personalitzada, SPD en el marc d’un acte professional farmacèutic de seguiment farmacoterapèutic. Perquè, com explica el farmacèutic Ferran Oller, “els farmacèutics revisem la medicació abans de preparar l’SPD. D’aquesta manera, podem detectar possibles interaccions, duplicacions o errors de prescripció, fent disminuir, així, el risc de prendre dosis incorrectes”.

Aquest sistema “facilita el dia a dia dels pacients, i és especialment útil per a persones grans, pacients amb deteriorament cognitiu o dificultats visuals. A més, simplifica la rutina diària del pacient o del cuidador”, afegeix Oller. A la seva farmàcia, concretament, preparen en l’actualitat una quarantena d’SPD setmanals.

Els resultats en salut, per tant, també afloren: “una millor adherència es tradueix en tractaments més eficaços, es redueixen les descompensacions i els ingressos hospitalaris evitables, perquè, d’aquesta manera, hi ha un seguiment farmacèutic continu gràcies al contacte regular amb el farmacèutic”, afirma el farmacèutic de les Corts. I afegeix que “la possibilitat d’adaptar el sistema si hi ha canvis en la medicació també dona  tranquil·litat i confiança, tant al pacient com a la seva família, confiança en el tractament i en el sistema sanitari”.

Evitar descuits o sobredosis

Els pastillers en general, encara que siguin els que es preparen els mateixos pacients o els cuidadors, a casa, a banda de l’SPD organitzat des de les farmàcies, han contribuït a augmentar l’adherència als tractaments. Des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Maria Estrada puntualitza que “qualsevol sistema que millori la presa de medicaments pot millorar el compliment en persones que tenen problemes amb la medicació, encara que no sempre qui ho fa té la informació suficient”. Això sí, tal com precisa Estrada, “els pastillers casolans poden ajudar a la presa dels medicaments, però en cap cas tenen en compte factors de seguretat, com l’estabilitat dels medicaments i la seguretat del tractament”. I s’explica: “El fet que el farmacèutic, que és un professional expert en el medicament, prepari els dispositius, en revisi la pauta, les dosis i els possibles problemes de la medicació, fa que millori els resultats i que l’administració sigui segura i doni els resultats esperats”. 

Els estudis realitzats fins ara demostren bons resultats en persones amb problemes amb l’adherència al tractament, especialment aquells que viuen sols i, a més, potser, de presentar factors de fragilitat i vulnerabilitat. Amb l’SDP s’eviten efectes adversos o errors i, per tant, s’obtenen millors resultats de la teràpia i estabilització de les patologies. En alguns casos, a més –afirma Marta Ollé– “s’incrementa el temps en què els pacients poden mantenir l’autonomia i no necessiten institucionalitzar-se i, en conseqüència, passar a ser dependents”. 

També hi ha estudis que demostren que el seguiment farmacoterapèutic i la prevenció de problemes relacionats amb l’ús de medicaments “evita molts ingressos hospitalaris. Per als metges, el servei de seguiment farmacoterapèutic amb aquests sistemes personalitzats de dosificació representa una bona estratègia per obtenir els resultats en salut esperats pels pacients”, informen des del COFB.

En el país veí

Matthieu Vandendriessche és doctor en Farmàcia i fundador de Gérontofficine. Va néixer i viu a París, on la seva principal tasca actualment és la formació del personal cuidador en residències per a persones grans (EHPAD) sobre la seguretat del circuit del medicament, i sobre tot allò que té a veure amb la preparació dels pastillers, els organitzadors de fàrmacs que pren una persona cada dia. Vandendriessche produeix també continguts de redacció per a revistes especialitzades en farmàcia i organitza taules rodones i tallers sobre temàtiques de gereontologia.

Els sistemes personalitzats de dosificació, SPD, a França es coneixen amb les sigles PDA, del francès: préparation des doses à administrer. Els que preparen a les farmàcies –diu Vandendriessche– no acostumen a organitzar-se en un contenidor reciclable, encara que cada cop més es fa amb materials en part o totalment reciclables. El Matthieu explica que des de l’any 1995, aquest sistema PDA figura al Codi de Salut pública entre les activitats que corresponen a les farmàcies. Es fa –explica– de manera manual o bé parcialment o totalment automatitzadament, però sempre amb les garanties de seguretat i traçabilitat. 

Ell fa una dotzena d’anys que s’hi dedica i recorda que, quan va començar, era un tema bastant tabú, per la competència que aixecava entre les farmàcies fer-se amb els encàrrecs de les PDA de residències de gent gran. En aquests establiments hi pot arribar a haver un centenar o més de residents i, tenint en compte la mitjana de vuit fàrmacs per a cada resident, la xifra de negoci per a la farmàcia que els proveeixi és prou important. Tot i que, tal com Vandendriessche puntualitza, els dosificadors de fàrmacs no només van adreçats a persones grans, sinó a tothom que hagi de seguir una pauta farmacològica de manera crònica o per a un tractament de llarga durada.

“Jo em vaig interessar en la temàtica dels ‘pastillers’ perquè hi havia molts aspectes a treballar, com l’adherència al tractament mèdic, la tecnologia, els fabricants dels dispensadors de medicaments, la reglamentació que en regula aspectes com ara que no tots els fàrmacs poden entrar al pastiller, com per exemple els més sensibles a la humitat i, per descomptat, els que no són sòlids. No és un procés tan senzill com col·locar pastilles en el forat corresponents, i sobre algunes qüestions encara falta regulació”. 

Un altre tema pel qual Vandendriessche se sent atret pels fàrmacs i tot el seu circuit des de la prescripció fins a l’administració, passant pels metges, farmàcia i cuidadors, és la progressiva adequació dels medicaments en funció de l’estat del pacient. A França, com a l’Estat espanyol, ja fa temps que es parla de la necessitat de ‘deprescripció’ de medicaments, és a dir, de la importància d’un control més elevat sobre la farmacologia prescrita i els efectes en el pacient, amb la idea de reduir-ne el consum a l’essencial. Matthieu Vandendriessche comenta que el Quebec és el país modèlic en aquesta ‘deprescripció’.

Aquest consultor francès especialitzat en l’eficàcia en l’administració de fàrmacs segueix de ben a prop les novetats dels fabricants d’eines que afavoreixen aquesta eficàcia, i ens explica que a Catalunya hi ha una de les firmes referents en aquests moments en màquines automàtiques per a preparar els SPD. És Ti-Medi, una empresa que té el seu origen en una farmàcia de Caldes de Montbui. Ofereixen solucions tecnològiques a farmàcies i residències de gent gran, per als qui han desenvolupat un software propi que guia l’automatizació de la composició dels SPD. Però també han dissenyat dispensadors de medicaments d’ús domiciliari que resulten ben útils a particulars. Algunes de les dades que recullen al seu web donen sentit a la seva dedicació: “Un de cada dos pacients oblida prendre la seva medicació”; “un de cada tres no retira la medicació prescrita”; “tres de cada deu pacients deixen de prendre la medicació un cop iniciat el tractament” i “un de cada quatre pacients pren una dosi menor de la que li ha prescrit el seu metge”.