Aquest és un article publicat a eldiario.es
Surt Míriam de la planta d’Urgències amb una màscara a la boca. “Aquí dins hi ha un concert de tos i mocs, el passadís està ple de gent molt gran i amb lliteres per tot arreu”, explica aquesta dona, que va acompanyar a la nit al seu marit a l’hospital Vall d’Hebron perquè li preocupava una forta pujada de febre després d’haver-li trasplantat el ronyó dos mesos abans. “A ell l’han atès bastant de pressa, i els professionals no deixen a ningú abandonat, però es nota que hi ha gent esperant moltes més hores de l’habitual”, comenta Míriam.
Les Urgències d’alguns hospitals catalans es troben a la vora del col·lapse a l’espera que l’epidèmia de grip arribi al seu màxim apogeu. Els casos s’han gairebé triplicat en l’última setmana a Catalunya, passant de 98,6 a 248 per cada 100.000 habitants, amb el que les plantes que ja havien obert tots els llits possibles durant les festes s’han acabat de desbordar. Així ho denuncien els treballadors de Vall d’Hebron, l’hospital Joan XXIII de Tarragona o el Parc Taulí de Sabadell, en el qual fins i tot la directora executiva del centre, Cristina Carod, admet la “saturació”.
Des del Parc Taulí és d’on arriben les denúncies més reiterades per col·lapse. Des d’abans de la Nit de cap d’any -i, per tant, abans de l’epidèmia-, els treballadors d’Urgències van avisant que es troben sovint amb 70 o 80 pacients en el nivell 2 -el pas previ a l’ingrés hospitalari- quan està preparat per atendre a 35 persones.
“Hi ha pacients que han d’esperar dos o tres dies per passar a planta”, lamenta Txus Merino, de la Plataforma de Treballadors del Taulí (PATT), quan no és recomanable que se superin les 24 hores. Si s’escau han arribat a ajornar les operacions no urgents “per poder alliberar llits”, segons Carod.
L’allau de pacients ha portat als hospitals a obrir llits i plantes allà on han pogut. El Taulí ha habilitat 26 llits nous (12 en la seva vella planta d’Oftalmologia i altres 14 al centre sociosanitari contigu), però així i tot hi ha hagut dies que han hagut d’allotjar a adults d’Urgències a la planta de pediatria “perquè era insuportable”, segons relata Merino. A Barcelona, el Consorci Sanitari ha obert 16 llits a l’Hospital de l’Esperança per alleujar Vall d’Hebron.
“Els professionals estan estressats, i treballar en els passadissos, amb un malalt al costat d’un altre, deixa sense intimitat als pacients i sense seguretat als treballadors”, exposa Judith Capdevila, membre de la Junta de Personal de Vall d’Hebron per CCOO, que denuncia que també es nota l’efecte de les retallades pressupostàries de la crisi econòmica. “Aquests dies s’ha contractat a més gent, però seguim sense tenir els mitjans per atendre a la gent com toca”, sosté. Des de l’Hospital, no obstant això, rebutgen que es catalogui la situació de col·lapse, ja que al·leguen que el drenatge de pacients d’Urgències a ingrés es produeix sense demores destacables.
“La meva mare va arribar a les 17 h amb una infecció respiratòria i no la va atendre un metge fins passada la 1 de la matinada”, es lamenta Juana, que com molts familiars ha hagut de bregar amb esperes de més de 5 o 6 hores per a la visita. El perfil de la mare de Juana coincideix amb les xifres que maneja la Generalitat: els pacients majors de 85 anys s’han incrementat en un 20,3% respecte a la setmana passada. Els hospitals informen que molts d’ells responen a patologies cròniques descompensades, sovint respiratòries.
Però on més impacte està tenint la grip és entre els més petits. Segons xifres oficials, la taxa d’incidència del símptoma gripal aconsegueix els 905 casos per cada 100.000 nens de 0 a 4 anys i els 417 per cada 100.000 entre els de 5 a 14.
Per què es col·lapsen les Urgències?
La idiosincràsia de cada hospital impedeix una comparativa sobre el col·lapse dels seus serveis d’Urgències, així com una anàlisi de què provoca que tendeixin més a la saturació uns que uns altres. No és casual que a Sabadell es col·lapsin més, ja que atenen a una població de referència de 400.000 persones amb unes Urgències pendents d’ampliació (de cara a 2019). A Vall d’Hebron, per la seva banda, acudeixen pacients de diferents punts de Catalunya que consideren que la seva urgència pot estar relacionada amb alguna especialitat de l’Hospital.
Després hi ha factors que comparteixen tots els centres en aquestes èpoques. “Quan són vacances molts centres privats i residències geriàtriques tenen menys personal i envien als pacients a l’hospital”, relata Josep Martí, que va ser director assistencial de Vall d’Hebron. També recorda Martí que un control més gran de persones amb patologies cròniques, sobretot des dels Centres d’Atenció Primària, evitaria que acudissin amb tanta freqüència a les Urgències dels Hospitals.
Això últim casa amb una de les mesures impulsades per la Generalitat dins del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PNUC), que es va aprovar a l’abril i es preveu que s’implementi al llarg dels propers quatre anys. Una de les apostes d’aquest pla és la creació de cinc nous Centres d’Urgències i Atenció Primària (CUAP), dels quals s’ha obert fins ara un, el de Girona.
El pla planteja l’elaboració de plans territorials de contingència, per poder desplegar recursos per a Urgències en funció de la demanda, i ha engegat ja la creació de la línia pediàtrica 061 per a consultes ciutadanes, una altra de les vies amb les quals la Generalitat creu que pot descongestionar els hospitals.
