Divendres passat es sabia que el Consell de Ministres espanyol interposava un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana. La llei, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.
Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament aprovava una llei que desafiava la norma estatal i garantia així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presentava la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis seria immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins aleshores marcava tres mesos de carència-.
Davant aquest recurs que pot impugnar la llei catalana, diversos organismes s’hi han manifestat en contra. És el cas del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) o del Consorci de Salut i Social de Catalunya.
L’accessibilitat universal converteix el sistema sanitari en un “instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones”
Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya recorden que han manifestat en moltes ocasions el seu compromís amb el dret de les persones a la protecció de la salut i amb l’assistència sanitària pública de caràcter universal i per això s’han sentit obligats a expressar el seu desacord de la mateixa manera que ho van fer “fa sis anys amb l’aprovació del Real Decreto 16/2012, de 20 d’abril”.
En el comunicat on han expressat el seu posicionament han indicat que els col·legis professionals són corporacions de dret públic que, a banda de defensar els interessos dels seus afiliats, “fomenten la seva raó de ser en el seu compromís social de vetllar pels interessos col·lectius en tot allò relacionat amb la salut”. Afegeixen que és des d’aquesta responsabilitat i des del compromís amb els valors que fonamenten el sistema sanitari públic, que el CCMC “contempla amb preocupació qualsevol mesura que pugui vulnerar aquests valors i alhora malmetre la qualitat assistencial”.
Entenen que no es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i de vigilància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables, que alhora són els que tenen un risc més alt d’emmalaltir. A més, per ells, defensar l’accessibilitat universal i el finançament públic dels serveis converteix el sistema sanitari en un “instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones”.
L’accés universal permet construir una societat més inclusiva i amb més justícia social: “ens oposem a la limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables”
Per la part que els hi toca com entitats que representem la majoria dels proveïdors de serveis sanitaris del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya), el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió també han volgut expressar el seu desacord respecte a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat acordat pel Govern de l’Estat, contra la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
En el comunicat que han fet públic destaquen que la “Ley General de Sanidad del 1986 va permetre bastir un sistema nacional de salut que tenia com a principis bàsics la universalitat de l’atenció a tota la ciutadania i l’equitat d’accés als serveis de salut de finançament públic”. Però el Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, va fer que quedessin exclosos de l’atenció sanitària a càrrec de fons públics alguns col·lectius, sobretot els més vulnerables.
També ressalten que amb aquesta llei es pretén garantir aquest dret fonamental de tots els ciutadans que resideixen a Catalunya, amb independència de la seva situació administrativa i recorden que això és just el que preveu la Declaració Universal dels Drets Humans: l’assistència mèdica com a dret fonamental.
Davant d’això, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió tanca el seu comunicat afirmant que s’oposen a la “limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables”.
