Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
No fa massa, la Fundació Catalana de l’Esplai va organitzar una jornada per presentar diferents projectes de ciència ciutadana i per relacionar aquestes experiències amb l’aprenentatge servei. Crec que va ser una iniciativa encertada, amb un gran futur per a totes les parts i amb possibilitats clares de sumar esforços en benefici dels joves, la ciència, l’educació i, naturalment, de l’entorn i de la comunitat. Anem, però, pas a pas. Abans de preguntar-nos per quins motius vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei, dues paraules sobre aquestes dues tradicions de treball participatiu.
La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur. Tres exemples quasi a l’atzar: el Projecte Orenetes vol estudiar els ocells en el medi urbà i demana col·laboració per fer un cens dels nius d’oreneta cuablanca que permeti conèixer la població d’aquestes aus, els seus requeriments ecològics, i també preveure les mesures de protecció que necessita l’espècie; el Projecte Plàstic 0 parteix de la constatació que bona part dels residus que produïm els humans són plàstics i pretén, entre altres iniciatives, promoure la seva localització i classificació i també la detecció de micro plàstics a la sorra del mar per assolir en els dos casos un diagnòstic i buscar solucions; el Projecte Alerta Forestal està pensat per analitzar l’estat de salut dels boscos, i la seva proposta és recollir dades sobre diferents amenaces que poden patir els boscos amb la intenció de confeccionar mapes que ens donin una idea de la situació actual, del futur previsible i del que caldria fer per revertir alguns problemes.
En aquests com en altres molts exemples estem davant d’un procés de creació de coneixement gràcies a la participació de la ciutadania en tasques de recerca científica. La suma de múltiples col·laboracions realitzades per ciutadans amb una variada formació científica permet completar tasques impossibles d’abastar d’una altra manera i assolir així resultats rellevants. El diàleg entre científics i ciutadans ajuda a detectar temes socialment rellevants, a fer-ho amb un major control de la ciència per part de la ciutadania, i també a eixamplar el ressò social i la implicació del conjunt de la societat en els canvis que inevitablement s’han d’emprendre en molts ordres de la nostra forma de vida.
En síntesi, la ciència ciutadana és una magnífica eina de compromís social i de democratització del treball científic. Però a més a més permet als ciutadans implicats aprendre sobre la temàtica investigada i realitzar una positiva contribució cívica. En aquest sentit és important assenyalar que a banda d’aportar dades, interpretar-les o ajudar en el disseny de les recerques, els participants poden contribuir a crear opinió sobre els problemes abordats i a promoure accions de transformació.
Si ara mirem la tradició de l’aprenentatge servei, ens trobem igualment amb una gran varietat de projectes. També tres a l’atzar: nois i noies que participen en una activitat de recuperació de la memòria històrica gravant persones grans que expliquen aspectes significatius de la seva vida i després difonen els resultats; futurs mestres de primària que fan un reforç escolar amb nois i noies que tenen dificultats d’aprenentatge; un grup classeque col·labora amb el Banc de Sang i organitza al seu barri una campanya de promoció de la donació de sang. Són alguns dels molts exemples d’una metodologia que combina l’aprenentatge curricular amb el servei a la comunitat.
Potser ara estem en millors condicions de fer-nos una pregunta que plana des de l’inici: per què vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei? El motiu és ben clar: comparteixen un nucli comú. En els dos casos els participants aprenen (es fan observacions, activitats de recerca o simplement s’estudia), en els dos es presta un servei altruista a la comunitat (s’ajuda a fer recerca i a difondre els resultats, s’ajuda alguna entitat social), i tot plegat es fa per assolir un repte real i a vegades urgent que motiva el projecte (pal·liar una necessitat d’una persona o d’un grup, o bé respondre una pregunta científica amb relleu social). Com dèiem, ciència ciutadana i aprenentatge servei tenen un mateix esquelet conceptual: enfrontar-se a problemes reals amb una intel·ligència col·lectiva que experimenta i aprèn per tal d’impulsar projectes de millora de la vida de la comunitat. Per tant, podem dir que la ciència ciutadana és també aprenentatge servei, o bé que una de les modalitats de l’aprenentatge servei és la ciència ciutadana. Naturalment, els dos àmbits tenen la seva especificitat, però poden establir potents sinergies en benefici de la ciència democràtica i de l’educació compromesa.
El que imaginem, en alguna mesura ja s’està fent. La participació de les escoles en projectes de ciència ciutadana no és una novetat. De fet, quan es treballa amb escolars la metodologia de l’aprenentatge servei sovint està ja incorporada en els projectes de ciència ciutadana. I tampoc és nou veure projectes catalogats d’aprenentatge servei que són bons exemples de ciència ciutadana. Està clar que els noms i les tradicions no mereixen més temps. Crec que la qüestió és trobar formes de col·laborar que permetin al món de la ciència i al món de l’educació introduir la ciència ciutadana en el currículum de tots els escolars, i fer-ho amb els requeriments de la metodologia de l’aprenentatge servei. Seria una contribució al coneixement científic, a la democratització de la ciència, a la formació científica dels joves i, potser pel damunt de tot, a la seva formació com a ciutadans amb criteri científic, capacitat crítica i voluntat d’intervenir en la transformació de les formes de vida que avui van contra la vida.
