Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Comprar tampons i compreses cada mes pot ser un luxe per a moltes dones. Tant que la dificultat per accedir a aquest tipus de productes higiènics pot portar a algunes a l’anomenada “pobresa menstrual”: la impossibilitat d’utilitzar productes adequats i en la quantitat necessària per cobrir les seves regles mensuals. Escòcia ha pres la davantera per combatre aquest fenomen: es convertirà en el primer país desenvolupat a oferir productes sanitaris gratuïts a les alumnes de col·legis, instituts i universitats. En total, 395.000 dones es beneficiaran d’aquest pla del Govern per combatre la pobresa menstrual que costarà 5,2 milions de lliures (uns 5,7 milions d’euros).
Associacions i ONG adverteixen amb freqüència de les conseqüències que té per a adolescents i adultes no tenir accés a productes o instal·lacions adequades quan tenen la regla: problemes d’higiene i salut, però també absentisme escolar o la seva reclusió en espais privats. Són afirmacions que solen fer-se en parlar de països d’Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia. El cas d’Escòcia mostra, no obstant això, que la pobresa menstrual també existeix als països rics.
Un estudi de Pla Internacional a Regne Unit fet el 2017 va mostrar que el 10% de les noies d’entre 14 i 21 anys no pot permetre’s productes sanitaris durant la seva regla. Una de cada set demana tampons o comprimeses a amigues per poder utilitzar-los. Almenys el 12% havia hagut d’improvisar una solució higiènica en no poder permetre’s aquests productes. I el 19% havia canviat l’ús de productes per uns altres menys idonis però més barats.
El pla del govern escocès arriba després d’una enquesta que va llançar aquest resultat: una de cada quatre estudiants “lluita” per accedir a aquest tipus de béns de primera necessitat. “En un país tan ric com Escòcia és inacceptable que algú hagi de batallar per comprar productes sanitaris”, va dir la secretària de Govern Local de l’Executiu, Aileen Campbell.
Per al comitè d’autoritats locals escoceses (COSLA), garantir l’accés a aquests productes busca assegurar “que cap jove vegi afectada la seva educació” per aquest motiu, però també contribuir a una “conversa més oberta sobre el tema i a reduir l’estigma associat amb la regla”, en paraules de la seva presidenta, Alison Evison.
Baixar els impostos als tampons
A diversos països, el debat s’ha dirigit cap als impostos amb els quals estan gravats els productes d’higiene femenina. El 2015, França va reduir l’impost a tampons i compreses fins al 5,5%, la meitat que a Espanya. Canadà ha eliminat els impostos a aquests productes, igual que Índia. A Regne Unit o Austràlia també hi ha hagut intensos debats sobre aquest tema, impulsats per moviments de dones.
A Espanya, els productes d’higiene femenina suporten un IVA reduït del 10%. Són moltes les veus que reclamen que passin a formar part de productes gravats amb el tipus súper reduït d’aquest impost, del 4%. El 2016, la campanya Tampons from Canada reclamava als llavors candidats a la presidència de Govern abans de les eleccions el seu compromís amb gravar aquests productes amb l’IVA super reduït. En cas que això no succeeixi, deien, farien una comanda massiva de tampons a Canadà.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar al juny que el Govern tenia en ment estudiar la rebaixa de l’IVA d’aquests productes “per raons de discriminació”.
L’associació de consumidors Facua també ha reclamat que aquests articles estiguin gravats amb l’IVA superreduït, perquè són productes “bàsics per a la higiene de les dones”. En un estudi, l’associació va trobar diferències de fins al 400% en el preu dels paquets de comprimeses en funció de marques i establiments, i del 185,3% en el cas dels tampons.
