Actualitat

L’equívoc homeopàtic

L’edat de la innocència de l’homeopatia podria estar tocant a la seva fi. A poc a poc està sent evacuada de les universitats i els col·legis mèdics, i es va posant el focus en els riscos i contradiccions d’aquesta pseudociència. Quant als riscos, sembla clar que pot matar si s’usa com a alternativa terapèutica per al càncer, com il·lustra el cas recentment conegut d’una economista espanyola morta després de tractar-se el seu càncer de mama amb homeopatia. Arran d’aquest i altres casos, centenars de metges i científics han demanat a la ministra de Sanitat que posi límit a la venda lliure d’homeopatia en les farmàcies i reguli el seu ús. El curiós és que poc abans el Govern espanyol va traslladar a la Unió Europea, en la reunió de ministres de Sanitat celebrada a Viena del 10-11 de setembre, una proposta que fins i tot va més enllà: deixar de considerar medicaments als productes homeopàtics.

Aquesta iniciativa se sustenta en els riscos potencials d’aquesta teràpia i en una flagrant contradicció reguladora: els productes homeopàtics són considerats medicaments en tota la Unió Europea (en virtut de la Directiva Europea 92/73/CEE) sense haver hagut de demostrar la seva eficàcia, com s’exigeix a qualsevol medicament. Encara que a Espanya l’homeopatia no és finançada pel sistema sanitari públic, a França, Alemanya i altres països europeus sí que ho està. Però les coses estan canviant. A l’abril d’aquest any, el National Health Service britànic va començar a deixar de finançar els tractaments homeopàtics. A França, Li Figaro s’ha fet ressò de la proposta espanyola (L’Espagne veut que l’Europe retiri à l’homéopathie li statut de médicament) i informa que el Govern francès es planteja deixar de reemborsar els tractaments homeopàtics.

Michèle Boiron, néta del fundador dels laboratoris Boiron, líder mundial en productes homeopàtics, li lleva ferro a l’assumpte: “L’homeopatia és atacada regularment. Són cicles“. I, certament, no li falta raó, doncs resulta inexplicable com és possible que aquest debat segueixi viu, després de més de segle i mig de proves desfavorables sobre la seva eficàcia i més d’una dècada des que The Lancet declarés la fi de l’homeopatia. Considerada a la llum de les evidències científiques, l’homeopatia és un pur placebo (químicament, és poc més que aigua clara endolcida per un excipient) perquè els seus efectes terapèutics no van més enllà. Com a tal, resultaria innòcua, si no fos perquè s’utilitza com a teràpia alternativa en malalties greus com el càncer. Encara que la informació disponible sobre l’ús de teràpies alternatives a la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia en pacients amb càncer és escàs, un recent estudi ha posat de manifest que la supervivència al cap de cinc anys és menor de la meitat entre els pacients que les usen.

Queda molt per saber sobre el coneixement que tenen els usuaris d’aquestes teràpies i les seves motivacions, i si les usen com a tractaments alternatius, complementaris o preventius. Un recent estudi, liderat per Carolina Moreno, de la Universitat de València, mostra que el perfil sociodemogràfic de l’usuari espanyol d’homeopatia és el d’una dona, de classe mitjana-alta, amb estudis universitaris i d’ideologia progressista. I mostra també que les principals raons per consumir homeopatia és tenir una vida sana i equilibrada (47,5%), prevenir malalties i mals (37,1%) i guarir malalties i mals en les quals la medicina convencional no funciona (32,2%). Si alguna cosa il·lustren aquestes dades és que, més enllà de les manques i limitacions de la medicina convencional, l’alfabetització científica de la població deixa molt a desitjar i el pensament màgic és immune al desànim quan la salut està en joc. Tot això dóna suport a la urgent necessitat de posar fi al gran equívoc de l’homeopatia, el de ser considerada com un medicament sense haver estat avaluada i regulada com a tal.