En Sanitat fins fa poc dominava el pensament, els valors i el relat que la cosa important era la malaltia i la seva prevenció, l’atenció sanitària, el diagnòstic, la detecció precoç, el tractament, la cura. Per tant les prioritats de planificació, inversions, pressupostos, equipaments i proveïdors de serveis estaven al servei d’aquesta ideologia: hospitals, tecnologia, programes de detecció precoç, fàrmacs, instal·lacions costoses de quiròfans, UCIS, tractament de malalties terminals (molts cops amb aferrissament i patiments innecessaris) amb iatrogènia, costos exponencialment creixents i poca eficiència del Sistema.
Per contra, com que els recursos sempre són escassos, s’aprofita la crisi econòmica com excusa per retallar i afeblir allò que dins del Sistema Sanitari Públic (universal des de la llei de sanitat de 1986) posa en perill aquesta ideologia i els interessos econòmics (per molta gent invisibles) de negoci que hi ha darrera: afeblir l’Atenció Primària i Salut Comunitària i la salut pública, que sí que tenen com a missió la salut individual i col·lectiva, ignorar de fet (malgrat les declaracions) la lluita ferma sobre els determinants socials, culturals i econòmics de la salut, que en el model de consumisme i depredador del medi i els recursos naturals, moltes vegades, aquests determinats fan insostenible la bona salut i la sostenibilitat del Sistema.
Aquests interessos i les seves polítiques han comportat el deteriorament de les condicions laborals dels professionals de la salut, sobretot en els àmbits més castigats com ha estat l’Atenció Primària. Ara diuen que no troben metgesses ni infermeres per aquests llocs de treball i no és perquè no hi siguin sinó perquè aquests professionals estan cremats, mal pagats, mal tractats, amb condicions laborals molt precàries i per això se’n van a altres nivells assistencials o a altres països.
Però aquesta situació ha comportat el germen del canvi, canvi necessari, radical i urgent. Fa un temps que ja es comença a treballar, des de baix, per part dels professionals més conscienciats i de ciutadania apoderada per implantar una nova hegemonia en la cultura col·lectiva, uns nous valors en salut.
S’ha començat a parlar i actuar sobre la Salut i no sols sobre la malaltia, sobre els seus determinats i les desigualtats en salut (econòmiques, socials, de gènere) darrerament ja no es parla ni es defensa tant l’hospital, els fàrmacs i la tecnologia com a centre del Sistema sinó que es parla i es defensa una Atenció Primària i Comunitària de qualitat, es defensen les professionals i les seves condicions de treball. “Els temps estan canviant”.
Actors importants en aquest camí per una nova hegemonia de pensament i acció han estat recentment els treballs de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona, les entitats professionals, sobretot de Primària, com el FOCAP, CAMFIC, el CAPS, GREDS (UPF) i altres.
- Cal reforçar el paper de les infermeres en l’atenció primària
- Ser visitat pel mateix metge allarga la vida
- Què necessita urgentment l’atenció primària i comunitària
Les 70 plataformes i associacions integrades en la Marea Blanca de Catalunya (associacions de veïns, alguns partits i sindicats, coordinadores territorials en defensa de la salut, ajuntaments, etc.) i ajudats per part d’alguns mitjans de comunicació (encara pocs) i per algunes formacions de la nova política d’esquerres.
- L’atenció primària en lluita: sobren motius
- L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”
- Es podria haver evitat la vaga de metges de primària
- L’Ajuntament de Barcelona signa una declaració per a la defensa de l’atenció primària amb els vots en contra d’ERC i PDeCAT
Això ha està afavorit pel nou pensament de “no ens representen” que posava en qüestió els valors i la feina feta pels partits i parlaments tradicionals, “els temps estan canviant”, els de baix han decidit organitzar-se i lluitar directament pels interessos de la majoria social i no estar al servei dels interessos de l’actual forma de capitalisme.
2 comentaris
Anims. Desde Andalusia, compartint el missatge, nous temps que trobaran velles resistències, cal estar preparats. L’Eduard Pujol ahir al matins de Radio4 vi dir que els problemes de la primària no són essencials. Fins que no arribi la república toca aguantar-se. Un gran consol. Vergonya.
Es trist tenir que arribar fins aquí perquè ens adonem, cal lluitar sempre des de baix que son els fonaments de la construcció sanitària d’un país. Les retallades van fer molt mal però ara les veiem, mentre els senyors que las van iniciar criden al poble perquè els aclami només perquè som catalans. Quina por que fa tot això. Salut pels lluitadors, salut per la població!