Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La decisió del Departament de Salut de fer marxa enrere en la proposta d’introduir incentius econòmics per escurçar la durada de les baixes laborals als Centres d’Atenció Primària és una victòria en la defensa del model públic de salut. La mesura, que pretenia vincular el finançament dels equips a la durada de les incapacitats temporals de la població atesa, ha estat finalment retirada després de setmanes de contestació sostinguda per part de professionals, col·lectius i entitats de l’àmbit sanitari.
Una rectificació fruit de la pressió de l’atenció primària
La Consellera de Salut, Olga Pané, ha acabat retirant una proposta que generava un ampli rebuig dins l’atenció primària a Catalunya. El plantejament introduïa una lògica de penalització econòmica que podia condicionar decisions clíniques i desplaçar el focus assistencial cap al control de la despesa. Davant d’això, el FoCAP ha tingut un paper central en l’articulació de la resposta: impulsant posicionaments, generant debat públic i aportant propostes per a una millor gestió de les incapacitats temporals.
Aquesta victòria no és només simbòlica. És la demostració que la veu de l’atenció primària, quan s’organitza i es fa sentir, pot incidir en les polítiques sanitàries. El debat ha permès evidenciar els riscos d’associar la qualitat assistencial a indicadors economicistes i ha posat sobre la taula la necessitat d’abordar les baixes laborals des d’una perspectiva de salut pública i de condicions de treball, no des de la sospita o la penalització.
Defensa del criteri clínic i de la salut comunitària
Des del FoCAP s’ha defensat de manera clara que la incapacitat temporal és una eina clínica vinculada a l’estat de salut de les persones i no un instrument de gestió pressupostària. Introduir incentius per reduir-ne la durada pot afavorir pràctiques de presentisme, agreujar problemes de salut i generar desigualtats. En canvi, cal reforçar l’atenció primària, dotar-la de recursos i confiar en el criteri professional dels equips.
Aquesta rectificació reforça el model d’atenció primària a Catalunya basat en la proximitat, la longitudinalitat i la salut comunitària. També evidencia la importància de mantenir una actitud crítica i propositiva davant polítiques que poden comprometre el dret a la salut.
