Què pensa un nou estudiant quan entra a la facultat de medicina? Quina idea en té de la seva carrera professional? En les darreres dècades la medicina ha progressat molt, s’ha tecnificat sobre manera i a això devem, en part, les millores en l’esperança i la qualitat de vida. Els tractaments ―siguin farmacològics, quirúrgics o mínimament invasius― s’han fet més complexos i costosos i per comprovar-ho sols cal veure l’increment de la despesa sanitària, que està pel damunt del creixement de la riquesa del país. La tecnologia té quelcom de fascinant i, sovint, els mitjans de comunicació es fan ressò, hiperbòlicament, de les seves aportacions com, per exemple, la cirurgia assistida per robots o la innovació que suposa la transmissió d’una intervenció des d’un quiròfan equipat amb tecnologia 5G. Sens dubte, qualsevol nou estudiant de medicina se sent captivat i enlluernat per totes aquestes eines que potencialment pot tenir a les seves mans.
Aquest estudiant ―que entra a la facultat de medicina amb un currículum escolar brillant i una nota de tall excel·lent a la selectivitat― de ben segur que vol seguir els passos dels professionals que utilitzen els últims avenços tecnològics i estan amatents al resultat de la seva última recerca, al que està venint i al què pensa que serà el seu present. Tanmateix, aquest estudiant de medicina té moltes probabilitats de treballar en llocs on atendrà persones sanes o malaltes que no requeriran l’aplicació de tècniques gaire sofisticades ni l’ús de tractaments complexos i costosos. Especialitats en què, afortunadament i en bona part dels casos, no hi ha en risc cap vida. Això pot fer que quan ja sigui un professional especialista se senti decebut en no assolir les expectatives de quan era estudiant.
Com combatre aquesta mediatització entusiasta per la tecnologia? Convé que tothom, directius dels centres sanitaris i professionals que hi treballen, mitjans de comunicació i ciutadania en general, recordem que la finalitat primera i última de la medicina és curar a vegades, alleugerir sovint i cuidar sempre.
Necessitem que aquest estudiant de medicina s’identifiqui al cent per cent amb el que s’anomena carta del professionalisme, per la qual les seves accions s’han d’inspirar en els principis de primacia del benestar i d’autonomia dels pacients, atenent els seus valors i preferències, i en la justícia social, amb un compromís ferm per la competència, l’honestedat i la confidencialitat, la qualitat assistencial, la distribució equitativa dels recursos (que sempre seran limitats), l’avenç en el coneixement, la gestió transparent dels conflictes d’interès i la responsabilitat professional.
Cal emfasitzar el paper, també terapèutic, que té la paraula i una bona comunicació amb els pacients. Aquesta és una habilitat que cal que aprengui, tant en la formació de pregrau com en la formació especialitzada i en la continuada, al llarg de la carrera professional.
Necessitem transmetre a aquest estudiant de medicina que ha de disposar d’un coneixement científic actualitzat i d’una preparació tècnica òptima i que, a més, ha d’aprendre a comunicar i empatitzar amb les persones, sanes o malaltes, a qui atén. Cal, en definitiva, que comprengui el veritable sentit de la medicina.
