Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
D’entre els molts atemptats contra els drets dels treballadors i les treballadores que s’han ordit a partir de les reformes laborals, la del 2012 ens va deixar una modificació de l’apartat d de l’article que, ras i curt, avalava l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina justificades però intermitents. És a dir, des de la reforma laboral del 2012, si en un període de dos mesos un treballador o treballadora agafa un refredat i ha d’estar-se quatre dies de baixa i, amb posterioritat, té mal d’esquena i es veu obligat a fer repòs durant cinc dies per prescripció mèdica, quan torni a la feina corre el perill de ser acomiadat o acomiadada legalment. Això que ens sembla una anormalitat —ningú no hauria de ser castigat pel fet de posar-se malalt o malalta— és la realitat de la nostra legislació laboral, que reforma rere reforma ha anat minvant els drets dels treballadors i les treballadores per ampliar els ja extensos drets empresarials.
Com que podia semblar obvi que aquest precepte vulnerava l’essència dels recollits en l’Estatut dels treballadors, el Jutjat número 26 de Barcelona va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat, al·legant una possible contradicció del precepte legal qüestionat amb el dret a la integritat física (art. 15 CE), el dret al treball (art. 35.1 CE), i el dret a la protecció de la salut (art. 43.1 CE). Però la sentència del Tribunal Constitucional, dictada el passat 16 d’octubre, considera l’apartat d de l’article 52 concorde amb la Constitució espanyola en la redacció resultant després de la reforma laboral de 2012 i que valida l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina fins i tot justificades si arriben al percentatge que s’hi estableix.
Aquest article controvertit castiga els treballadors i les treballadores per emmalaltir, fa possible que se sancionin de manera clarament excessiva les absències motivades per causa de salut, i deixa en mans de l’empresa un poder desmesurat que té clars efectes sobre el personal a càrrec seu, que a partir de la reforma laboral, i després de la sentència del Tribunal Constitucional, es veu obligat a computar les seves baixes mèdiques per evitar l’acomiadament. Per a la UGT aquest precepte penalitza de manera clara el dret a la salut dels treballadors i les treballadores, el dret a la seva recuperació i el dret al treball, ja que sense causa imputable se’ls extingeix la seva relació laboral. I, a més, discrimina i estigmatitza les persones malaltes.
Podríem dir que el Tribunal Constitucional “prohibeix” als treballadors i les treballadores que es posin malalts perquè això perjudica els interessos empresarials. Cal recordar que les baixes no són una decisió voluntària dels treballadors i les treballadores, i que el seu salari depèn en gran manera de la seva presència diària a la feina. I encara menys les baixes s’agafen per intentar atacar la productivitat de l’empresa, ja que de la bona marxa d’aquesta depèn la seva ocupació. Tampoc no podem oblidar que les baixes mèdiques per malaltia comuna i accident no laboral estan prescrites per metges i metgesses del sistema públic de salut, per tant, quan es criminalitza el treballador o treballadora que agafa la baixa, també es criminalitza el professional mèdic que l’ha prescrita.
De cap manera les baixes mèdiques que castiga l’article 52 d de l’Estatut dels treballadors posen en perill la productivitat de l’empresa quan es tracta de situacions individuals que, després de la reforma laboral del 2012, manquen de qualsevol relació amb l’estat de l’empresa. Per contra, però, si per por a l’acomiadament, els treballadors o treballadores van a la feina sense tenir les capacitats físiques i psíquiques idònies, la seva productivitat serà inexistent o nul·la, augmentaran els riscos d’accident i segurament empitjorarà el seu estat de salut amb conseqüències encara més greus tant per a aquesta com per a la productivitat que presumptament es defensa aferrissadament fent fora les persones que es posen malaltes.
Riscos afegits
Imagineu-nos un cuiner o cuinera, un cambrer o cambrera, un infermer o infermera, que vagin a treballar engripats. Imagineu-vos també un conductor o conductora de camió d’alt tonatge que prenen medicació per mitigar els dolors lumbars. Les conseqüències d’anar a treballar sense estar en plenitud de les nostres condicions físiques i psíquiques poden ser catastròfiques. Per això aquesta sentència suposa travessar una línia vermella pel que fa als drets constitucionals dels treballadors i les treballadores, que per al nostre sindicat és del tot inadmissible.
Fa anys que assistim a l’obsessió per l’absentisme per part de les patronals, que intenten criminalitzar els treballadors i les treballadores, que intenten manipular les dades d’absentisme incloent-hi vacances, vagues, hores sindicals, permisos retribuïts i baixes mèdiques. I ara, pretenen collar-nos una mica més fent-nos culpables de posar-nos malalts i sense preocupar-se per quines són les causes que provoquen aquestes malalties, que en molts casos són conseqüència de les males condicions de treball i de la manca de mesures preventives per part de les empreses. No oblidem que moltes de les baixes que les mútues trameten com a malaltia comuna tenen en realitat un origen laboral, fet que la UGT de Catalunya denuncia any rere any.
En un país amb dades de sinistralitat laboral inacceptables (729 persones mortes a l’Estat i 83 a Catalunya el 2018, i 65 fins al setembre de 2019), sense comptar la multitud de malalties d’origen laboral que pateixen els treballadors i les treballadores i que no són declarades, cal que les empreses treballin per acabar amb la xacra social de la sinistralitat laboral, motiu pel qual perden la vida o emmalalteixen de per vida milers de treballadors i treballadores a causa de les males condicions de treball i de la falta de mesures de prevenció, en lloc de dedicar-se a estudiar i a comptabilitzar refredats o dolors d’esquena per acomiadar-nos.
És hora de centrar el discurs, els esforços i les polítiques en la creació de llocs de treball segurs, saludables i amb drets, i que es posi fi la precarietat i l’explotació laboral d’una vegada per totes, en lloc de centrar-nos a criminalitzar a aquelles persones que han d’agafar la baixa pel seu mal estat de salut.
És hora de derogar les reformes laborals que des de la UGT fa temps que exigim, i que han atorgat més poder a l’empresariat i menys drets o l’eliminació d’aquests per a les persones treballadores, precisament la part més feble de la relació laboral.
És hora de posar els interessos de les persones per sobre dels interessos del capital. Des de la UGT no ens aturarem fins a aconseguir un mercat laboral equilibrat que garanteixi els drets de les persones treballadores i els permeti tenir una vida digna.
