Tribuna

La manca d’inversió en llevadores surt car al sistema

Segons l’informe “Evaluación de la seguridad, eficacia, efectividad e impacto económico de los centros de nacimiento como alternativa a la atención al parto de bajo riesgo en el ámbito hospitalario”, si el 40% de les gestants de baix risc fossin ateses en centres de naixement liderats per llevadores, el sistema sanitari podria estalviar més de 12 milions d’euros.

El model basat en el lideratge de les llevadores és més cost-efectiu. Aquest redueix intervencions mèdiques innecessàries, com cesàries o induccions injustificades, disminueix l’ús de recursos hospitalaris i allibera altres professionals per a casos de més complexitat. Això millora l’eficiència sense sacrificar qualitat; ben al contrari, optimitza els resultats situant cada professional en el seu àmbit competencial.

Aquest model es fonamenta en una atenció centrada en la dona, que prioritza l’elecció informada, l’empatia i l’acompanyament continu. Aquest enfocament redueix la por, l’estrès i la medicalització innecessària del part. Es fomenta la mobilitat durant el treball de part, l’ús de posicions variades, tècniques de respiració i suport no farmacològic, tot orientat a un naixement més fisiològic i segur.

També té un impacte directe en la reducció de cesàries. Les llevadores promouen l’abordatge fisiològic del part, respectant els temps i evitant intervencions innecessàries, fet que es tradueix en taxes més baixes de cesàries, especialment en dones sense complicacions prèvies. En canvi, en models més medicalitzats o centrats exclusivament en l’atenció ginecològica, freqüents en determinats entorns hospitalaris i privats, s’observa un increment d’intervencions que poden acabar derivant en cesàries.

En termes econòmics, si a aquest estalvi potencial de 12 milions d’euros hi afegim el sobrecost associat a l’excés d’intervencions obstètriques —que, segons l’informe “Partos por cesárea en España (2010-2018)” publicat el 2023, s’eleva a 250 milions d’euros—, es fa evident la necessitat d’un canvi en la gestió sanitària. Cal incorporar la mirada de les llevadores no només en l’assistència, sinó també en els espais de planificació i presa de decisions.

Estudis recents també indiquen que la probabilitat d’iniciar el part de forma espontània és superior en centres liderats per llevadores, en comparació amb models hospitalaris privats on aquestes professionals no lideren amb tanta freqüència el procés. Malauradament, les dones que opten pel sistema privat presenten taxes de cesària que poden superar el 50%, una realitat que podria revertir-se si aquests centres apostessin per models més respectuosos, sostenibles i basats en l’evidència.

És només una qüestió econòmica? No. Apostar per les llevadores també implica una millora clara en la qualitat assistencial i en la salut i el benestar de les dones.

Les dones que reben suport per part d’una llevadora presenten una millor experiència de part. Estudis realitzats al nostre entorn mostren que aquesta atenció és un predictor d’experiència positiva, en línia amb les revisions sistemàtiques publicades per Cochrane, que comparen l’atenció liderada per llevadores amb altres models assistencials.

La manca de llevadores també té un impacte directe en la salut mental materna. La falta de suport durant el postpart pot dificultar la detecció precoç de trastorns com la depressió postpart, amb conseqüències per a la mare i el nadó. Sovint invisibilitzades, aquestes situacions acaben requerint intervencions sanitàries i socials que podrien evitar-se amb una atenció adequada des de l’inici.

En aquest context, és imprescindible avançar cap a un model de seguiment del postpart més estructurat, protocolitzat i, sobretot, més acompanyat. La figura de la llevadora és clau en aquest procés, no només per la seva competència clínica, sinó també per la seva capacitat d’oferir un acompanyament continu, proper i centrat en les necessitats reals de les dones i les seves famílies.

Ja l’any 2018, l’Organització Mundial de la Salut advertia que “la creixent medicalització està danyant la capacitat de les dones per donar a llum i impactant negativament la seva experiència”, i feia una crida a desmedicalitzar el naixement i a retornar a les dones el dret a decidir sobre els seus cossos.

Però l’eficiència de les llevadores no es limita a l’embaràs, el part i el postpart. Les seves competències abracen tot el cicle vital de les dones: anticoncepció, sexualitat, fertilitat, infeccions de transmissió sexual, sòl pelvià, menopausa o lactància materna, entre d’altres. Són professionals clau en la promoció de la salut, la prevenció i la detecció precoç de patologies, inclosa la salut mental materna i les situacions de violència.

Actualment, aquestes competències es desenvolupen majoritàriament a l’atenció primària, fet que les situa com a professionals properes a la ciutadania i contribueix a reduir la pressió hospitalària. La seva mirada és transversal i present en tots els nivells assistencials: primària, hospitalària, domiciliària i comunitària.

Tot i això, la manca de llevadores s’ha convertit en un problema estructural. Les causes són múltiples: manca de places de formació especialitzada, dèficits en la planificació i condicions laborals poc atractives que dificulten la fidelització. A això s’hi afegeixen importants desigualtats territorials, tant en l’accés a les llevadores com en el desplegament efectiu de les seves competències, que no és homogeni arreu de l’Estat. Aquesta variabilitat genera inequitat i limita el potencial d’aquests models assistencials.

Davant aquest escenari, calen mesures urgents: augmentar les places de formació, millorar les condicions laborals i reforçar els models liderats per llevadores. Apostar per aquestes professionals no és només una qüestió de qualitat assistencial, sinó també d’eficiència i sostenibilitat del sistema.

Revertir aquesta situació és una inversió imprescindible per garantir un sistema sanitari centrat en les persones.

Com ja va assenyalar l’Organització Mundial de la Salut, invertir en llevadores i en models d’atenció centrats en la dona és una de les estratègies més eficaces i humanes per millorar la salut materna i neonatal.

Avui, més que mai, en el Dia Internacional de la Llevadora, cal recordar que invertir en llevadores és invertir en tota la societat.