Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
CCOO i UGT hem convocat concentracions a tot el país, el 27 de novembre, per a protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques intermitents, encara que siguin justificades.
Els sindicats exigim la immediata derogació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors (ET), que està provocant molts acomiadaments objectius per emmalaltir i que els treballadors i treballadores acudeixin als seus llocs de treball sense estar recuperats de la seva malaltia per por de l’acomiadament, amb el consegüent risc per a la seva salut i la resta de la plantilla. Acabar amb les reformes laborals és una necessitat, però derogar l’art. 52.d de l’Estatut dels Treballadors és urgent perquè és un dels més injustos i cruels de la reforma laboral, en permetre acomiadaments de treballadores i treballadors que estan de baixa justificada. A més, ho fa amb uns arguments perversos, que posen la productivitat o els resultats de les empreses per sobre de la salut. Per això, la sentència del Tribunal Constitucional que avala l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques intermitents, encara que estiguin justificades, ha generat una gran indignació i alarma social.
De fet, l’article de l’ET que ho permet, el 52.d, existeix des del 1980, però les reformes laborals de 2012 van facilitar la seva aplicació, eliminant la necessitat que l’empresa hagi de justificar que se supera determinat llindar del “índex d’absentisme” sobre el conjunt de la plantilla, reduint els períodes necessaris per a ser acomiadat i culpabilitzant als treballadors i treballadores pel fet d’exercir el seu dret a una recuperació efectiva en el cas de malalties comunes.
Cal recordar que els sindicats vam convocar tres vagues generals contra les reformes laborals que, entre altres coses, van facilitar l’aplicació d’aquest article pervers. I ara, la sentència del TC va un pas més enllà i consagra la preeminència de la productivitat i dels beneficis empresarials enfront del dret al treball i a recuperar la salut després d’una malaltia.
La incapacitat temporal a càrrec del treballador
Cal que tinguem present que en situacions d’Incapacitat Temporal de curta durada, una part molt important dels costos van a càrrec de la persona treballadora: els tres primers dies no hi ha dret a salari ni a prestació i del 4t al 20è només es percep el 60% de la base reguladora.
Per tant, en les baixes de curta durada la persona treballadora pateix la pèrdua de salut i disminueix els seus ingressos; i ara per l’aplicació de l’article 52.d de l’ET corre el risc de ser acomiadada per causes objectives.
Encara que la no assistència al treball per accident laboral o malaltia professional sí que està exclosa de l’article 52.d, la pràctica habitual d’empresaris i mútues consisteix en derivar al Sistema Públic de Salut les despeses en sanitat, privant a la persona treballadora de l’accés a algunes prestacions i evitant també la necessitat de millorar la prevenció dins de l’empresa.
En aquest sentit, és important assenyalar que per a que la mútua pugui reconèixer un dany a la salut amb origen professional, és l’empresari qui ha de facilitar a la persona treballadora la comunicació d’assistència a la mateixa. De manera que quan no ho fan, estan derivant automàticament al sistema públic aquests danys a la salut i intervenint de manera interessada en el còmput de baixes que els permetran acomiadar als treballadors i treballadores.
És un gran problema sistemàtic el que es dóna amb el subregistre de malalties professionals, ja que nombroses afeccions i malalties d’origen professional es declaren i registren com a causa d’origen comú. De fet, aquest subregistre de malalties professionals té molt a veure amb alguns acomiadaments motivats per l’article 52.d de l’ET.
Casos de càncer que no es reconeixen
Prova d’això, són les més de 26.000 intervencions sanitàries relacionades amb càncer que es van produir a l’Estat espanyol durant el 2015, últim període amb dades oficials, segons un informe presentat en el darrer congrés de la Societat Espanyola d’Epidemiologia encarregat pel Ministeri de Sanitat, i els pocs casos reconeguts com a malaltia professional. Exactament 23 el 2015.
A més, la sentència del TC incorre en una clara discriminació indirecta per raó de sexe i afecta de manera especial a les treballadores. Aquest tipus de baixes curtes i intermitents estan motivades, fonamentalment, per afeccions/patologies relacionades amb postures forçades, moviments repetitius (que deriven en problemes musculesquelètics…), situacions estressants i amb llocs de treball que estan feminitzats i que comporten una gran càrrega física, com és el cas de les cambreres de pis, atenció a la dependència, atenció telefònica, sanitat, sector agrari, neteja, tèxtil, etc.
A més, les dones solen tenir dobles jornades, la laboral i la familiar, que agreugen aquestes malalties, la majoria d’origen professional. En aquest sentit, cal posar de rellevància el vot particular de la magistrada Mª Luisa Balaguer a la sentència del TC, que assenyala que “la norma incorre en una discriminació indirecta per raó de sexe”. Segons explica “les dones sofreixen en molta major mesura que els homes la càrrega de la doble jornada i aquesta situació repercuteix notablement en la seva salut i en la seva activitat laboral, la qual cosa les deixa exposades en major mesura a patir baixes per incapacitat laboral de curta durada”. I aquest aspecte que no s’ha tingut en compte.
