Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Avui 10 de Desembre dia de la declaració universal dels Drets Humans. De fet, aquest any és el 70è aniversari d’aquesta declaració. Aprofitant aquesta data, des de la Marea Blanca i la Plataforma per la Sanitat pública del Baix Vallès, convoquem a la ciutadania a manifestar-se en una jornada estatal en contra de les llistes d’espera i la privatització sistemàtica de la Sanitat pública. Ja que el model mercantilista de salut que es vol impulsar i “imposar”, per part de les autoritats competents en sanitat tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, va en contra del dret humà més elemental de tots; “el dret humà a la vida i la salut.”
A Catalunya, tenim el “dubtós” honor de liderar les llistes d’espera sanitàries a l’Estat espanyol. Ja que som la comunitat “líder” tant en persones pendents d’una operació, amb 168.108 pacients amb un temps mitjà d’espera de 146 dies (a la resta de l’estat són 115 dies), com en taxa en llistes d’espera, amb 23,32 pacients per cada 1000 habitants. Amb aquestes dades, és evident que el nostre sistema sanitari no s’ha recuperat de les grans retallades que va patir durant la crisi.
Però no només el conjunt de la ciutadania pateix les voluminoses llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, també hi ha un retard considerable en atenció per part d’un especialista. Cosa que fa que malalties que poden ser de caràcter greu no es puguin diagnosticar amb temps o de manera precoç. Fent per tant, que els tractaments o les intervencions siguin més difícils i costoses per la sanitat pública. A més a més, se l’hi ha d’afegir el patiment d’una llista d’espera excessivament llarga, que pateix el pacient esperant el seu tractament o intervenció,
Al Baix Vallés estem també al mateix nivell…
És evident que per revertir aquesta situació, s’hauria d’invertir més a la Sanitat Pública. Destinar un percentatge més ampli dels pressupostos a solucionar el deteriorament del nostre sistema sanitari, i que aquest pressupost fos com a mínim igual al de 2009. Que ens mantenia en uns nivells acceptables o inclús d’excel·lència, respecte a altres països del nostre entorn.
Però lluny d’això, d’invertir més a la Sanitat Pública. A Catalunya ens trobem amb l’agreujant del nou projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut popularment com a “llei Aragonès”. Aquesta llei està encarada a una major externalització i una privatització massiva, dels serveis públics com poden ser serveis sanitaris entre d’altres.
Ja hi ha algunes veus de partits i grups polítics que parlen obertament d’un decret de les llistes d’espera, per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2020. Aquest decret passaria per mesures com; ubicar l’atenció primària al centre del sistema sanitari, contractar 850 nous professionals i garantir l’atenció sanitària a la primària en 48 o 72 hores com a màxim.
Les llistes d’espera tenen solució, però sembla que no interessa a alguns sectors polítics i de la nostra societat, ja que són la coartada imprescindible per justificar que “allò públic no funciona” i d’aquesta manera, derivar-nos al sector privat. Això no és cert, és més, jo diria que inclús és pervers. Perquè gràcies a aquesta coartada alguns sectors s’han fet els “amos” de la nostra salut mercantilitzant-la i actuant directament en contra d’ella com la Llei Aragonès.
