“Els mercats de la droga responen a l’oferta i la demanda, i actualment tenim els productes més purs i la quantitat més gran de drogues disponible”. Mireia Ventura coordina el servei d’anàlisi de substàncies d’Energy Control, de l’ONG ABD, una iniciativa enganxada al terreny que es dedica a analitzar les drogues dels espais de festes i oferir informació “objectiva i veraç, sense pensar”. També coordina la xarxa de serveis d’anàlisi d’Europa, la Trans-European Drug Information (TEDI), que monitora els mercats recreatius de drogues europeus.
Ventura coneix la droga que circula pel carrer. I adverteix -sense moralines, com a informació de servei per a l’usuari-que la composició i disponibilitat de les drogues està canviant a Espanya i a Europa. Com a referència, la UE calcula en el seu últim informe sobre els mercats de drogues que el mercat de l’èxtasi mou uns 500 milions d’euros a l’any i produeix entre 50 i 70 milions de pastilles, cada vegada més potents i suficient producció per a proveir tot el consum europeu.
Com tots els mercats, el de les drogues evoluciona, busca solucions quan es troba amb problemes, explica aquesta experta, llicenciada en Farmàcia. Un exemple, potser una mica extrem, del que inesperades que poden resultar les dinàmiques que el modelen: la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín es va traduir en una sequera d’èxtasi a tot el món durant un temps.
El motiu? Els precursors que utilitzen els productors d’èxtasi per fabricar la droga venien de la Xina, i amb el tancament de fronteres es va tallar l’aixeta, explica Ventura.
Però, feta la llei feta la trampa. Com no es podia utilitzar el precursor estàndard (la substància química que, un cop tractada, es converteix en èxtasi), compta Ventura, els traficants van buscar una altra manera de fer MDMA. Perquè la demanda seguia allà.
“Hi ha una certa lògica [per part dels cossos policials i de seguretat] que si controles la substància de la qual es parteix, no hi haurà drogues. Però els productors van trobar substàncies semblants, que a més ni tan sols estan en les llistes” de fiscalització de substàncies prohibides per l’ONU, argumenta.
“Així, no estàs movent res [cap substància] il·legal. Això ha portat al fet que en la producció d’èxtasi s’ha abaratit molt el cost. Llavors, hi ha molt més MDMA en el mercat i la quantitat d’èxtasi en cada pastilla és més alta del que mai havíem vist”, explica. “Fa uns deu anys, la dosi de cada pastilla era d’uns 50 mil·ligrams. Actualment, està en els 200”.
“Això és una informació molt important, perquè com és un mercat il·legal no es coneix”, adverteix Ventura. I és una circumstància a tenir en compte a l’hora de consumir. “A la gent que ens contacta li sembla útil conèixer la composició de les drogues que consumirà i és sensible a adaptar el seu consum al contingut real de la substància que ha portat a analitzar. El missatge de la por ja no serveix amb aquesta població, cal donar missatges més immediats i adaptats a cada persona”.
L’efecte altaveu
Aquesta experta, coneixedora del mercat de les drogues al carrer, adverteix també sobre els missatges que llancen els mitjans de comunicació (“tenen un efecte altaveu”) i sobre la proliferació de les anomenades “noves drogues”, variacions de les drogues tradicionals, seguint el principi anteriorment explicat de cercar substàncies alternatives que no apareixen en els llistats de matèries prohibides per l’ONU.
“La indústria farmacèutica ha investigat, i hi ha centenars de substàncies amb efectes semblants a les drogues que coneixem. Aquestes noves substàncies han proliferat en els països on la legislació és severa. Seguim amb el mateix principi de sempre: què vol consumir, consumirà; qui vulgui produir, produirà”, relata Ventura.
El problema d’aquestes substàncies és, precisament, que per ser noves no es coneixen bé els seus efectes. “Tenim molta informació de les drogues tradicionals”, il·lustra l’experta. Com a resultat de dècades de consum per milions de persones, es coneixen els seus efectes a mitjà i llarg termini, com afecten les diferents persones.
“El fenomen de les noves drogues és perillós, no tenim molta informació. No hi ha estudis mèdics darrere ni s’han consumit massivament. Algunes s’ha vist que són perilloses”, afirma. “I el gran problema és que aquestes substàncies proliferen en centres de menors amb molts controls de drogues, perquè a l’ésser substàncies noves no apareixen en els controls”.
Es refereix Ventura per exemple al cànnabis sintètic, conegut com a Spice, que va proliferar en el seu moment. O les anomenades “sals de bany”, que van aconseguir notorietat quan un sense llar als EUA va mossegar a un altre al mig del carrer, suposadament sota els efectes d’aquestes substàncies (més tard es va saber que l’home tenia problemes mentals i només havia consumit marihuana, però ja era tard). El mateix va passar amb uns productes anomenats legal highs, que es van comercialitzar al Regne Unit “en paquetets d’un màrqueting molt agressiu dirigit a joves. Els venien que era una barreja de plantes, vitamines, i que tot era legal. I com a les illes britàniques les drogues són poc disponibles, van proliferar molt”, posa com a exemple.
Ventura acaba plantejant els seus dubtes respecte als resultats de la guerra contra les drogues. “Ens vam plantejar si ha funcionat. La guerra contra les drogues realment és una guerra contra les persones. Evitar que hi hagi drogues en aquest món és una utopia, estaran sempre, i en el moment en què intentes obstaculitzar la producció de substàncies l’acaben pagant les persones”, exposa.
“No dic que no hi hagi d’haver un control de l’oferta, perquè està clar que el crim organitzat tampoc mira per les persones, però existeixen models en què la distribució de substàncies il·legals no ha de passar pel crim organitzat: passa amb les associacions de consumidors de cànnabis, on es cuida la producció pels responsables i més, amb una certa formació, poden proveir d’informació i reducció de riscos, gestió del consum… És un model molt més humà que mira per les persones”, conclou.
