El Govern reforçarà les mesures de prevenció contra el coronavirus, després del brot de coronavirus al nord d’Itàlia detectat divendres passat que ja porta més de 200 infectats. Les relacions comercials i socials entre Espanya i Itàlia són molt més estretes que les que hi ha entre Espanya i la Xina, fins ara el principal focus, i això pot provocar que més casos sospitosos i més risc de contagi de COVID-19-nom tècnic del virus -. Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, explica el que implica aquesta nova situació i les prioritats científiques per contenir l’epidèmia i evitar que es converteixi en una pandèmia. Les màximes: cal ser “realistes” però també “evitar el pànic”.
Canvia l’escenari a Espanya després del brot de coronavirus a Itàlia?
Sí, va tenir certes implicacions. Veurem la revisió que hi ha del protocol després de la reunió del Ministeri i les comunitats, però, sobretot, crec que aniran dirigides a canviar la sensibilitat per definir cada cas. S’haurà de revisar per tenir en compte a les persones que hagin estat en una zona de transmissió d’Itàlia. És molt rellevant perquè augmenta el volum de treball de la sanitat pública: com va assenyalar el diumenge Fernando Simón, la quantitat de ciutadans espanyols que viatgen i tenen relació amb el nord d’Itàlia és molt elevada.
A més d’això, estem en plena època d’activitat gripal, així que apareixeran moltes persones que hagin estat al nord d’Itàlia i que presentin símptomes [els de la grip comuna i els del coronavirus són molt similars], i per això s’haurà d’acotar bé qui és un cas en investigació i qui no. Probablement caldrà, a més d’haver estat a Itàlia, haver tingut contacte amb casos confirmats. Si no és així, la feina dels tècnics de Salut Pública serà molt elevada i potser contraproduent. Ja aquest cap de setmana el nivell de consultes ha augmentat.
Llombardia i altres zones d’Itàlia poden ser llavors un nou Wuhan, un focus epidèmic important per als protocols en les pròximes setmanes?
Més de 200 casos són bastants, vol dir que durant aquestes setmanes hi ha hagut transmissió interna. Però això no vol dir que no es pugui contenir a la regió: Itàlia té un sistema sanitari modern i capaç. No ens hem d’enganyar, en aquests nivells serà difícil frenar del tot i detectar a temps tots els casos, però fins ara s’estan fent les coses bé i el seu sistema té capacitat.
Quin seria el termini per a considerar que Itàlia ha frenat la crisi sanitària?
Les properes dues setmanes. En aquest temps sabrem si Itàlia ha estat capaç de frenar el brot de coronavirus o no: si passat aquest termini segueix havent-hi transmissió interna i contínua, ja hi haurà altres implicacions que caldrà afrontar. Per ara és aviat per saber com es resoldrà.
Està preparada Espanya per una situació similar? Podrien gestionar 200 positius en un cap de setmana?
Cal tenir clar que no estem lliures i, si ha passat a Itàlia, podria passar aquí. Hem de ser conscients que és un virus que es transmet i no està sent fàcil contenir-lo. Però alhora, cal relativitzar les coses: a Espanya, com a Itàlia, comptem amb un sistema de salut pública potent. Fins ara les mesures que s’estan prenent s’estan prenent bé, tenim capacitat per contenir-tant a Itàlia com si arriba a Espanya. Si a la fi s’estén més, s’han de prendre mesures alternatives que, afortunadament, també tenim disponibles, relacionades amb intensificar l’aïllament i la detecció precoç. Però insisteixo, no estem aquí.
Té algun sentit proposar cancel·lar vols entre Espanya i Itàlia o tancar fronteres, com han arribat a dir dirigents d’extrema dreta com Le Pen o Salvini?
No hi ha cap evidència sòlida que indiqui que tancar fronteres i anul·lar vols hagi de tenir alguna efectivitat real de contenció. Les mesures de salut pública han de conviure sempre amb la vida social i econòmica, i amb aquest tipus d’accions a la fi causes més mal que beneficis. Es tracta de mesures de pànic i per tant contraproduents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estat molt correcta: no es poden tancar les fronteres, no hi ha evidències sòlides per a això.
Hi ha altres mesures que sí que són eficaços i menys perjudicials: detectar ràpidament i correctament als malalts, vigilar els seus contactes, extremar les mesures de prevenció en la transmissió respiratòria i en centres sanitaris -sobretot per evitar el contagi en sales d’espera i entre pacients i professionals-. I reforçar la investigació en la vacuna, que és una cosa molt bona. Són tot mesures que ja han funcionat històricament per altres casos. Cancel·lar els vols entre Madrid i Milà, tancar fàbriques, fronteres… seria una mesura desproporcionada, sense evidències de benefici i que causarien un dany social terrible.
Estem tancant el període finestra per evitar que es converteixi en una pandèmia, com sí que es va aconseguir amb la SARS (Síndrome respiratòria aguda greu, epidèmia de 2003) i ha advertit l’OMS?
És una possibilitat real que el nou coronavirus es converteixi en una pandèmia. Senzillament hem de ser conscients. Però alhora, també tenir clar que a hores d’ara no estem davant d’això: els casos s’estan donant en països, regions i ciutats concretes. Exigirà molta feina i molta coordinació internacional evitar que sigui finalment una pandèmia, però som a temps i hi ha bona voluntat. Hem de recolzar per això el treball que estan fent els països en què hi ha hagut transmissió, especialment la Xina, la tasca ha estat tremenda i digna de reconèixer.
Per ara hem de centrar-nos en el fet que no s’estengui més enllà de la transmissió autòctona. Si resulta que no ho vam aconseguir, caldrà acceptar-ho i posar en marxa altres polítiques: educació generalitzada per a la població sobre el virus i la malaltia que provoca, mesures d’higiene i rentat de mans massiu, extremar la investigació en la vacuna. Acceptar que les coses són com són, però sempre amb el principi que les accions no facin més mal que el bé que han de fer.
Quin seria el pitjor escenari? Que es converteixi en un virus amb el qual hàgim de conviure a escala mundial, com el de la grip comuna?
Això seria, i a això hem d’intentar no arribar. Però no donarem el missatge que està prop una situació així. No està tot perdut. Sí que és bo balancejar amb altres problemes de salut pública per a entendre-ho: ja convivim amb altres virus que provoquen malalties que no tenen cura, com el de la grip comuna. Però igualment, encara podem evitar convertir el coronavirus en això, i anem a intentar-ho. Basant-nos en l’evidència científica, en la coordinació internacional i en les capacitats i recursos dels països. Amb tranquil·litat, bona informació, bones actituds i evitant situacions de pànic.
