Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La majoria de les institucions han comprès almenys de paraula, que el canvi climàtic és una qüestió greu, que la societat està cada vegada més sensibilitzada enfront del problema i que cal fer alguna cosa o fer veure que es fa alguna cosa. Però com sempre o gairebé sempre entre les paraules i els fets hi ha un tros, a vegades massa llarg.
La Comissió Europea acaba de presentar un projecte de llei per a prescindir dels combustibles fòssils el 2050, com a part del seu Pacte Verd Europeu. Es pretén el 2050 aconseguir el que es denomina la “neutralitat climàtica”, és a dir que el volum d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) (després d’una gran reducció) sigui compensat per les absorcions (captures per boscos o altres mesures tecnològiques). La mesura ha generat una negativa reacció per part de les organitzacions ecologistes, perquè la consideren poc ambiciosa. 2050 és una meta massa tard (es requereix actuar dràsticament des de ja), no es fixen objectius clars intermedis per a 2030, i les tecnologies per a absorbir CO₂, no estan desenvolupades i no hi ha garanties que es desenvolupin. Països com França, Itàlia i Espanya han sol·licitat un calendari més estricte.
D’altra banda AENA, un organisme públic dependent del govern espanyol, que presumeix d’estar per la batalla pel clima, ha presentat una proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, amb la creació d’una nova pista destruint una part de l’entorn natural del Delta del Llobregat i el seu parc agrari. En l’actualitat és un espai natural que s’hauria de potenciar com a àrea per a una agricultura de proximitat, i en lloc d’això es pretén substituir per una pista de ciment. L’alcaldessa de Barcelona, reconeixent la importància dels vols com a font important d’emissió de GEI, havia proposat justament substituir vols de curt i mitjà recorregut (com el pont aeri a Madrid) per l’ús del tren AENA en lloc d’assumir la necessitat de reordenar els vols, per a contribuir a la mitigació del canvi climàtic, proposa una nova pista a costa de la destrucció d’un dels espais ecològics més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El 10 de febrer passat la Vicepresidència de Transició Ecològica del Govern Espanyol va presentar l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que haurà d’aprovar el parlament. El contingut ha estat definit com a poc ambiciós per diverses organitzacions ecologistes. No inclou una data de tancament per a centrals tèrmiques de carbó. Estableix que per a 2030, el sistema elèctric hauria de ser el 70% renovable, quan es reclama que hauria de ser el 100%. Estableix el final de la matriculació i venda de turismes dièsel i gasolina en 2040. D’aquí 20 anys! Podem esperar tant?
Un recent estudi internacional publicat a Cardiovascular Research, coordinat per un centre de recerca alemany estima que estem perdent 3 anys de vida per la contaminació ambiental. La contaminació ambiental influeix més a escurçar la vida de les persones que el tabaquisme, les guerres, o les malalties víriques o bacterianes (com la SIDA o la Malària). Podem continuar passivament esperant tants anys a aquesta veritable pandèmia que va causar 8,8 milions de morts prematures l’any 2015? Es requereixen mesures dràstiques immediates que demostrin que estem veritablement en emergència climàtica.
