«Tenim per davant setmanes de molta pressió sobre el sistema sanitari». El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, s’ha adreçat a la premsa aquest dilluns per explicar com s’organitzaran els centres hospitalaris per fer front a l’augment de casos de coronavirus que preveuen per les properes 3 o 4 setmanes, que ha deixat clar que seran «dures».
Des del departament, calculen que a final d’aquesta setmana s’hauran doblat els llits disponibles d’unitats de cures intensives (UCI) que té actualment el sistema sanitari català i preveuen que més endavant es podran triplicar. «Cal treballar amb Catalunya com si fos un únic hospital», ha dit Comella, que també ha remarcat la solidaritat entre professionals i organitzacions i els «bons acords amb la sanitat privada».
Salut també ha creat una comissió assessora d’experts, liderada pel coordinador de les Unitats de Cures Intensives a Catalunya, Ricard Farré, que s’encarregarà del desplegament d’aquests nous espais per a malalts crítics. «Vora un 10% dels pacients de coronavirus necessiten cures intensives i ventilació mecànica durant 3 o 4 setmanes», ha explicat Farré. Per això, el doctor creu que encara que s’ hagin preparat contingències, «en uns dies ja estarà tot cobert i caldrà pensar com es desplegaran nous espais de la forma més eficient possible».
La directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes, ha remarcat que també «és important ser homogenis amb els criteris amb els quals atenem a les persones especialment greus», qüestió amb la qual també ajudarà aquesta comissió assessora.
La reorganització hospitalària inclourà els hotels
El director del CatSalut ha explicat que «pròximament» també s’utilitzaran recursos del parc hoteler per «reforçar la capacitat assistencial dels hospitals». Els hotels serviran per allotjar-hi persones que, després de patir coronavirus, encara necessitin assistència o hagin d’estar en aïllament perquè encara poden ser contagiosos.
Aquests equipaments hotelers seran gestionats pels hospitals propers amb polítiques d’assistència a domicili, ha explicat Comella. A més, serviran perquè persones que no tenen domicili puguin fer el confinament establert i per a professionals sanitaris que hagin d’estar aïllats i així no «incomodar a les seves famílies».
La reorganització hospitalària també afecta l’atenció primària, que s’ha de dedicar a reforçar l’atenció no presencial i domiciliaria, i «a la cura de persones que puguin emmalaltir en residències, un col·lectiu especialment vulnerable i que ens preocupa», ha dit Acebes.
