Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les xarxes socials s’han omplert des de fa dos dies de missatges defensant la sanitat pública. La majoria d’ells s’han publicat inicialment als perfils de les diverses xarxes de suport veïnal que s’han creat arreu del territori. Xarxes que fan ús de la solidaritat però també de la lluita contra la precarietat per exercir el suport mutu amb les persones més pròximes.
Després de fer compres a botigues d’alimentació i farmàcies, va ser el torn de donar-se suport i informació laboral. També els grups d’habitatge d’arreu del territori han treballat durant aquestes setmanes de confinament donant suport i informació a les persones vulnerables.
El plat estrella de tots aquests grups també ha estat coordinar l’elaboració de matyerial com ara mascaretes per dur a centres sanitaris o bé per repartir de nou entre els veïns més vulnerables. Els discursos que es compartien alhora de realitzar les mascaretes per al personal eren de suport a persones que estaven treballant sense tenir garantits els seus drets laborals.
Així, després d’una mostra tímida el passat 7 d’abril, Dia Mundial pel Dret a la Salut i contra la seva Mercantilització, els moviments socials ens porten una nova edició de ‘llençols blancs als balcons’. Aquest cop, sota l’etiqueta #DefensemLaPública demanen que a partir de dissabte dia 18 a les 20 hores els balcons s’omplin de pancartes.
En el seu manifest expliquen que “des de l’inici de la crisi de salut pública provocada per la COVID-19, hora darrera hora, les televisions ens han mostrat com el personal sanitari treballa sense el material mèdic i de protecció necessari. Donant-ho tot, en torns laborals interminables i en unes condicions insuportables”. Segueixen també amb unes paraules que acusen el departament de Salut de no fer ús de tots els llits de la sanitat privada disponibles. La conclusió on diuen que ha dut la crisi de la COVID-19 és veure que “teníem el sistema sanitari al límit: precaritzat per una dècada de retallades i per l’existència de la gestió privada”.
Així, donat que “el personal sanitari posa en risc la seva salut per atendre la dels altres”, diuen que ara “ens toca a nosaltres defensar la pública”. Demanen tres coses: coordinar la resposta sanitària i garantir el material necessari per les professionals; intervenir la sanitat privada i posar a disposició tots els recursos per a fer proves massives de PCR i tots els llits hospitalaris preparats per rebre malalts; i, en tercer lloc, controlar de manera 100% pública la indústria farmacèutica per garantir protocol, gratuïtat pel que fa a la recerca i desenvolupament de nous fàrmacs, tractaments i possibles vacunes”.
