Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les seqüeles en òrgans vitals que experimenten pacients de la COVID-19 després d’estar en situació crítica durant diverses setmanes són objecte d’estudi en hospitals de tot el món. Un cop superada la infecció, no només els pulmons, sinó també el cor, el cervell o els ronyons d’alguns malalts presenten alteracions específiques greus. Aquestes són de vegades conseqüència de l’afecció respiratòria inicial i el seu tractament, però en altres ocasions es deuen a l’atac directe de virus a òrgans diferents dels pulmons.
Heus aquí algunes dades. Els malalts que estan a l’UCI durant més de nou dies (que en molts casos arriben a ser 15 o 20) subjectes a un respirador mecànic que supleix als pulmons poden patir, no només de forma immediata, dèficits cognitius, com són desorientació o una pèrdua de memòria similar a la que causa una demència, indica un estudi britànic difós el passat 4 d’abril i recollit per The Wall Street Journal.
Això seria conseqüència de la perllongada escassetat d’oxigen a la sang i, per tant, en el cervell, i de la sedació intensa a què són sotmesos els pacients mentre romanen a l’UCI. La supervivència d’aquests malalts és inferior a l’esperable. Fins a un 67% dels primers pacients de la COVID-19 que van precisar una llarga dependència d’un respirador artificial en hospitals britànics van morir poc després, indica WSJ, davant el 36% dels que moren en aquestes circumstàncies després de patir una pneumònia vírica diferent de la COVID-19.
La sensació d’ofec que experimenten els malalts, que motiva el seu ingrés a l’UCI i el suport d’un respirador, es deu al ràpid procés destructiu dels pulmons en presència de virus, un cop aquest s’ha obert pas per la gola i els bronquis. El virus afecta els alvèols en què es produeix l’intercanvi del diòxid de carboni per l’oxigen. Provoca igualment una inflamació que, en poques hores, impedirà l’entrada d’aire. De vegades, la resposta inflamatòria del sistema immunològic a la infecció dels pulmons és desproporcionada i contribueix a empitjorar l’estat del malalt, que moltes vegades mor.
Entre els que superen el tràngol, els seus pulmons no sempre surten indemnes. Fins a un 20% dels pacients que han superat la malaltia després de precisar ajuda mecànica per respirar pateix una fibrosi pulmonar, unes cicatritzacions del teixit alveolar que condueixen a una disminució en la funció pulmonar superior al 15%. És una apreciable insuficiència respiratòria que té com a símptoma més evident la fatiga.
El cor és un altre dels òrgans que pateix canvis patològics després del pas del SARS-CoV-2, i no només com a efecte de què passa en els pulmons sinó per l’acció que el mateix virus exerceix en el múscul cardíac. Un estudi efectuat amb pacients de Wuhan conclou que un de cada cinc malalts de COVID-19 pateix seqüeles cardíaques. Al cor, ha indicat el doctor Àngel Cequier, president de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), el virus pot causar una inflamació del miocardi, el múscul encarregat de bombar la sang. Es tracta d’una miocarditis similar a la que mostra qui està patint un infart, però sense afectació coronària que la desencadeni. De forma indirecta, aquesta inflamació podria provocar un despreniment de plaques de colesterol acumulades en les artèries, explica Cequier, i conduir a un veritable infart de miocardi.
Un tercer motiu de l’afectació cardíaca es troba en l’al·ludit dèficit constant d’oxigen que arriba a la sang, el que dóna lloc, per compensar-ho, a un exagerat bombament sanguini del cor, que aquest de vegades no pot suportar. Això passa sobretot en pacients que patien una malaltia cardiovascular o diabetis prèvies.
Els ronyons també són alterats per la presència de virus. El Ministeri de Sanitat ha xifrat en un 0,7% la proporció de malalts de COVID-19 que desenvolupa insuficiència renal, però altres estudis eleven aquesta xifra a entre un 0,5% i un 7%. La Societat Espanyola de Nefrologia està realitzant una investigació al respecte, a partir de milers de pacients atesos en hospitals espanyols.
