“Tu, sobretot, cuida’t”. Aquesta frase ha sigut recurrent durant les darreres setmanes, i encara pren més rellevància quan es dirigeix a persones que pateixen algun tipus de malaltia greu, com el càncer, i que són un grup especialment vulnerable davant el risc de contagi del coronavirus. En les circumstàncies actuals, les angoixes i pors ja existents per la incertesa de patir una malaltia se sumen a les causades per l’efecte del coronavirus. “Durant el confinament, la percepció de vulnerabilitat i de persona malalta se’ls ha aprofundit”, explica Sara García, coordinadora d’activitat de la Fundació Kālida. Aquesta entitat acompanya als pacients de càncer i els seus familiars amb un programa assistencial que incideix tant en les dimensions emocionals com en les corporals i socials, amb l’objectiu d’augmentar el benestar d’aquestes persones durant la vivència de la malaltia.
La Milena va ser diagnosticada amb càncer de pulmó l’agost de l’any passat i és usuària de la Fundació Kālida des d’aleshores. Des que va començar la pandèmia del coronavirus, només ha sortit de casa un cop al mes per anar a l’hospital per a que li administrin el seu tractament. Explica que durant el confinament ha tingut una davallada emocional. “Abans de tot això començava a tenir forces per començar a sortir, havia guanyat seguretat i havia entès tot el que em passava. Ara que de cop ens hem hagut de quedar tots a casa, he sentit molta angoixa”, explica.
El suport que li ha donat la Fundació Kālida, diu, ha sigut clau per sentir-se més animada. Aquestes setmanes, la Fundació ha organitzat, via telemàtica, classes de ioga, relaxació i altres activitats perquè els pacients verbalitzin com se senten. “Molts han vist que s’ha incrementat la seva percepció d’incertesa i de pèrdua de control. Abans es podien distreure i quedar amb algú, durant aquestes darreres setmanes s’ha intensificat el capficament i la preocupació entorn a la seva malaltia”, explica García.
Endarreriments en tractaments i operacions no urgents
A causa de l’excepcionalitat i gravetat de la pandèmia, gairebé tots els recursos i personal del sistema sanitari s’han bolcat en contenir i pal·liar els efectes del coronavirus, en resposta a la situació de milers d’afectats. Per tal de poder reorganitzar els serveis i, alhora, reduir la possibilitat de contagi de pacients d’altres malalties, es van limitar les visites, les operacions quirúrgiques i altres activitats, mantenint-se només aquelles urgents que no podien demorar-se. Així, els tractaments i operacions no urgents, així com les proves diagnòstiques, es van posposar sense data fixa, fins que la crisi sanitària provocada per la pandèmia estigués, si més no, una mica més controlada i es reduís la pressió assistencial.
“En el moment màxim de la pandèmia, vam posposar les cirurgies no urgents, pel risc en la morbiditat i mortalitat que podria suposar per un pacient recentment intervingut contraure el coronavirus”, assenyala el cap d’oncologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Josep Tabernero. Tot i això, les consultes d’oncologia han sigut una de les activitats que més s’ha mantingut, ja que s’han considerat sempre prioritàries a causa de la gravetat de les malalties oncològiques. “Hem arribat a reduir l’activitat un 50% durant els períodes de més pressió assistencial, però ara ja estem al 90%”, assenyala Tabernero.
L’impacte en les llistes d’espera
Els endarreriments en les proves diagnòstiques, els tractaments i les intervencions quirúrgiques ja s’han començat a notar en les dades de les llistes d’espera del mes de març publicades pel Servei Català de la Salut. Malgrat que els canvis encara són discrets i quan es podran apreciar més serà en les dades del mes d’abril -encara no disponibles-, sí que s’ha produït una gran variació en el nombre de pacients intervinguts el mes de març, sent gairebé la meitat que el mes anterior -un 45% menys-. Al febrer van ser 34.769 els pacients operats i, al març, 18.941. Dels últims 12 mesos, només en el mes d’agost de 2019 s’havien vist menys intervencions quirúrgiques, fet habitual durant la temporada de vacances.
També s’han vist els efectes en els dies d’espera. Els pacients pendents de ser operats el mes de març havien d’esperar, de mitjana, 15 dies més que el mes de febrer. Si el mes de febrer havien d’esperar 150 dies, de mitjana, el mes de març es va augmentar un 10%, fins a 165 dies. Només el mes de setembre es veia una xifra similar -163 dies- a causa de la disminució de pacients intervinguts durant l’agost. Per especialitats, on han augmentat més els dies percentualment són en les intervencions de cirurgia cardíaca -13 dies més, de mitjana, un 49% més- i en els processos oncològics -12 dies més, de mitjana, un 62% més-. L’espera per realitzar les proves diagnòstiques TAC també ha augmentat considerablement, passant de 55 dies de mitjana a 66.
Però l’impacte real de la pandèmia en les llistes d’espera es veurà quan es recuperi l’activitat habitual de les proves diagnòstiques, incorporant així més pacients a les llistes d’espera. En aquest sentit, caldrà incrementar els recursos per poder contenir aquest augment de les llistes d’espera i reduir l’impacte del coronavirus en altres malalties.
L’arribada de la ‘nova normalitat’
Els engranatges dels hospitals i centres d’atenció primària s’han engegat ara per tal de planificar el funcionament durant els pròxims mesos de les instal·lacions i les dinàmiques de treball. Amb l’esperada disminució de la pressió assistencial i el nombre de contagis deguts al coronavirus, ja s’han començat a reprendre visites, operacions i tractaments que s’havien posposat. Si una cosa és clara, és que l’inici de la desescalada i el desconfinament, amb aquesta ‘nova normalitat’ de la que tant es parla, comportarà canvis també en els hospitals i centres mèdics, que hauran d’estar en contínua adaptació en funció de l’evolució de la pandèmia i redimensionar els espais necessaris, sempre tenint en compte la possibilitat que es produeixi un rebrot del coronavirus.
Una de les primeres mesures que van prendre els hospitals i centres mèdics per evitar la propagació del virus -i que s’haurà de seguir mantenint durant els pròxims mesos- va ser la d’establir circuits diferenciats d’entrada per aquells malalts que venien amb símptomes respiratoris amb sospita de coronavirus i els que no. També, com s’ha fet fins ara, s’hauran de mantenir les distàncies de seguretat entre els pacients, fer ús de les mascaretes i dels materials adequats de protecció i limitar el nombre d’acompanyants. “Fer venir moltes persones als hospitals en sales d’espera com havíem fet fins a l’inici de la pandèmia no ens ho podrem permetre durant mesos”, afirma Josep Tabernero, cap d’oncologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Durant les darreres setmanes, part de l’activitat mèdica habitual de consultes i seguiment dels pacients en serveis com el d’oncologia s’ha fet de manera telemàtica i s’han allargat els temps de funcionament d’aquests serveis. Aquesta també serà una de les mesures que s’hauran de mantenir durant els pròxims mesos, un cop les llistes d’espera s’actualitzin i es puguin atendre aquells nous pacients diagnosticats i aquells que han quedat en llista d’espera a causa de l’endarreriment de les activitats mèdiques. “Haurem d’augmentar els horaris d’activitat quirúrgica, de radioteràpia, d’exploracions radiològiques…Si no podem augmentar la capacitat en nombre de dispositius, perquè no podem augmentar el nombre de quiròfans, haurem de duplicar pràcticament els horaris dels serveis permetent que vinguin el mateix nombre de malalts, però amb molta més seguretat física”, assenyala Tabernero.
En aquest sentit, davant l’inevitable augment de les llistes d’espera, caldrà prioritzar aquelles cirurgies de patologies més greus, com són el càncer o les malalties cardíaques, sobre altres procediments que no són tan greus i que poden esperar un cert temps. Tabernero destaca que els efectes col·laterals del coronavirus no afectaran tant als pacients que ja tenen un diagnòstic en actiu i estan en seguiment i tractament, sinó, sobretot, a aquelles persones que no s’han diagnosticat durant aquest temps a causa de l’endarreriment de les proves diagnòstiques. “Preveiem que en els pròxims mesos hi hagi més casos de càncer diagnosticats i, per tant, haurem de donar resposta més ràpidament, estudiant com planificar els tractaments de manera més eficient” diu el cap de servei de la Vall d’Hebron.
Per Tabernero, una altra aspecte important que cal fer entendre a la ciutadania és que s’ha de tenir respecte al coronavirus, però no por. “Va haver-hi setmanes que ens faltaven molts malalts a les consultes, que no venien perquè tenien por al contagi. És molt important fer entendre que els hospitals són segurs, que prenem les mesures adequades perquè així sigui”, assenyala. Explica també que en les darreres setmanes han arribat casos de pacients amb patologies molt evolucionades, que s’havien esperat a casa per por d’anar a l’hospital. “Quan algú sent un símptoma que suggereixi a algun tipus de malaltia ha de donar l’alerta”, destaca.
