Els membres del Consell Assessor de Salut han publicat un document anomenat “El sistema de Salut postcrisi de la COVID-19. Primeres valoracions del Consell Assessor de Salut”. En ell, fan un breu anàlisi de la situació i valoren quins aprenentatges poden adquirir-se. A banda, tanquen fent un seguit de recomanacions.
Entenent que “el sistema sanitari avui és difícil de preveure” perquè “encara es desconeix l’abast de les conseqüències d’aquesta crisi”. Parlen de no saber del cert si s’haurà aturat el coronavirus quan remetin els casos però també de com “la incertesa també impregna el desconeixement de l’impacte real dels canvis sobre les persones (en l’àmbit social, en el patró de la demanda i de la utilització de serveis…), els professionals (els rols, les especialitats, el valor de la humanització, l’ètica, el reclutament i les projeccions, la formació…), les organitzacions del sistema (fins on pot arribar la seva capacitat de reacció i reinvenció, la seva flexibilitat…) i els avenços tecnològics i la innovació (l’agilitat amb la qual les innovacions s’han implementat, l’impacte de la tecnologia en l’atenció no presencial en temps de crisi respecte del ritme normal d’implementació…).
Conviden aleshores a “reflexionar sobre el que ha passat, a fer diferent i a projectar diferent”. Des del Consell Assessor de Salut, apunten que “la crisi ha estat una lliçó d’humilitat” perquè “s’ha demostrat que hi ha un seguit d’aspectes bàsics que no teníem prou assegurats o previstos, i s’ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat com a planeta, com a continent, com a país, com a sistema, com a professionals i també com a persones”
Així, des del Consell es fa palès com aquesta situació ha fet “aflorar les virtuts del sistema de salut, encapçalades pel compromís i la qualitat dels seus professionals”. Però, també, “les seves mancances, com ara l’infrafinançament, la
necessitat de transformar el sistema d’atenció a les necessitats socials i sanitàries i la necessitat de reforçar l’àmbit de la salut pública i el de l’atenció primària i comunitària”.
El CAS apunta que globalment es va infravalorar la pandemia
En el document publicat, el Consell Assessor de la Salut afirma que “globalment, l’aprenentatge dels errors recau en el fet d’haver infravalorat inicialment els brots, posteriorment l’epidèmia i, finalment, la pandèmia”. Si bé, també diu que “els organismes internacionals com l’OMS, els estats i les organitzacions científiques i acadèmiques s’enfrontaven a una malaltia no coneguda i, per tant, imprevisible”.
Tot i així, també reconeix que s’ha avançat i s’han pres decisions efectives per fer front a una emergència de gran impacte en la salut. Aquí, el Consell posa el focus en les qüestions rellevants en relació amb l’atenció, la gestió, la
planificació i els aspectes ètics de la gestió i actuació en la pandèmia. No obstant, afegeixen: “No podem obviar que la declaració de l’estat d’alarma per part de l’Estat espanyol i la consegüent centralització de la gestió de la crisi, de l’estratègia epidemiològica i de la gestió de la compra de material han condicionat, i molt, la capacitat del Govern de la Generalitat i, per tant, de la Conselleria de Salut a l’hora de prendre decisions”. Estudiant aquesta situació, han identificat diverses fortaleses i febleses del nostre sistema amb impacte en la gestió de la crisi.
Entre les fortaleses destaquen la solidaritat de la ciutadania, la solidaritat i flexibilitat dels professionals per adaptar el seu dia a dia per fer front a la COVID-19, la capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema davant les crisis, és a dir, l’esforç dut a terme per reorganitzar els centres sanitaris de tot el territori i transformar-los en centres COVID-19 i també l’increment de la capacitat en nombre de llits per a les cures intensives i la transformació d’equipaments
diversos en hospitals de campanya. A banda, també afegeixen el potencial de les eines digitals i el rol de l’atenció primària i comunitària en la resolució, la contenció i el monitoratge de la malaltia, amb un paper fonamental de l’atenció al domicili i de la teleassistència.
Les debilitats que troben que hi ha són l’absència de protocols i pautes rigoroses, com també de consens,
sobretot supraterritorialment, per fer front a diversos aspectes de la situació de crisi com la priorització de recursos, quan aquests són limitats i haurien d’arribar de manera equitativa a tothom que ho necessités o l’atenció al procés de final de la vida. Altres debilitats serien la manca d’integració assistencial en els àmbits de la salut i social, les deficiències en l’anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia amb poca coordinació entre els serveis de protecció de la salut, la capacitat de resposta de la xarxa territorial i municipal de salut pública i el sistema assistencial de salut.
En general també creuen que hi ha mancances importants per a la salut pública, com la manca de disponibilitat de les proves per diagnosticar la malaltia i dels equips de protecció individual (EPI). Així com també la falta d’una veu cientificotècnica consensuada, autoritzada i reconeguda de l’àmbit de la salut, visible com a referent del sistema de salut. Per últim, la manca de previsió de l’afectació de la COVID-19 en el sistema de residències de gent gran i de persones amb discapacitat, a fi de prevenir contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-hi front.
Recomanacions per a l’orientació del sistema de salut
El Consell Assessor de la Salut creu que “la urgència recau ara a proposar estratègies i accions que puguin ser útils i preparar-nos per a properes crisis”. Paral·lelament, diuen que s’ha de continuar transformant el sistema per garantir
la millora de la salut i el benestar de les persones, mitjançant una atenció equitativa, de qualitat i eficient, i prenent decisions per mantenir-lo viable a mitjà i a llarg termini.
En el document divideixen les recomanacions segons els àmbits de resposta. Així, la resposta a l’impacte immediat ha d’elaborar un pla d’atenció a la ciutadania, integrat i coherent amb la resta d’estratègies establertes en salut mental, per a l’abordatge de les conseqüències de la crisi en la salut mental de la ciutadania i en concret dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. També, elaborar un pla d’atenció als professionals per pal·liar les conseqüències de l’impacte emocional i físic de l’atenció que han prestat a les persones i comunitats durant la COVID-19. A nivell estructural, apunten que cal mantenir la disponibilitat d’estructures i circuits sanitaris i socials necessaris, preparats per si es produeixen nous brots.
Altres àmbits als quals dirigeixen recomanacions, que es poden consultar en el seu document, són els professionals, les organitzacions o el sistema. A aquests úñtims, entre la llarga llista de recomanacions, inclouen incrementar, en la mesura necessària, el finançament en salut per assolir objectius explícits i avaluables de millora de l’equitat, la qualitat i la seguretat, la coordinació i l’eficiència, i prioritzar les accions i les prestacions d’acord amb el valor afegit. També, reforçar la salut pública amb la identificació i l’abordatge de les debilitats, especialment pel que fa a l’adequació de recursos, per tal d’ajustar l’encaix al sistema de salut, i donar més protagonisme a la comunitat.
