Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de l’inici de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID19, les IIR d’Infermeria Familiar i Comunitària es troben a primera línia, tant a l’Atenció Primària com a altres dispositius, cuidant amb absoluta dedicació a les persones, famílies i comunitats.
Les IIR, com a infermeres titulades i col·legiades, estan prestant serveis com una infermera més de l’equip, sense la supervisió i tutorització corresponent a la formació especialitzada.
L’Ordre SND/319/2020, d’1 d’abril, que modifica l’Ordre SND/ 232/2020, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures en matèria de recursos humans i mitjans per a la gestió de l’actual crisi sanitària, estableix en el seu apartat u, numeral 4, que, “Conforme a allò que es disposa a l’article 39.3 del Real Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Estatut dels Treballadors, les comunitats autònomes garantiran que els residents, a qui se’ls prorroga el contracte, percebin les retribucions que els corresponguin atenent a les funcions que efectivament realitzin, sempre que comportin un major grau d’autonomia i un menor nivell de supervisió del que els correspondria abans de la pròrroga del contracte.”
En aquesta Ordre no s’estableix cap paràmetre de mínims en què s’acordin les retribucions que han de percebre els residents que s’incorporen plenament als equips, sinó que deixa a cada comunitat autònoma que ho decideixi, segons les funcions que exerceixin aquests professionals.
Les IIR, durant la pandèmia, estan assumint competències com una infermera de família i comunitària i no com una IIR, amb plenes garanties de qualitat i seguretat cap a la persona atesa, adoptant un major grau d’autonomia i un menor nivell de supervisió.
El dia 6 d’abril de 2020, el Servei Català de la Salut va emetre una actualització de mesures en matèria de recursos humans per a la gestió de la crisi sanitària, en la qual s’establia que els residents de darrer any de formació percebrien un complement retributiu equiparable a la categoria professional 2.2 (personal assistencial titulat de grau mitja (AS-TGM)), d’acord amb la classificació professional del II Conveni SISCAT, o la categoria equivalent en l’àmbit de les entitats amb conveni propi, durant el temps en què es prestessin els serveis en aquestes condicions.
En el cas de l’Institut Català de la Salut, la retribució dels IIR de primer any correspon al grau de formació dels IIR de segon any. Els IIR de segon any perceben el sou equivalent a una infermera de nivell 3, en el cas dels hospitals, i a una d’atenció continuada i urgent, en el cas de l’atenció primària.
Actualment, asseguren des del COIB i des de l’AiFiCC, “existeix molta variabilitat en els criteris de retribució en les diferents Unitats Docents Multiprofessionals d’Atenció Familiar i Comunitària (UDMAFiC). Hi ha IIRs que estan rebent un complement retributiu d’equiparació a la categoria professional 2:2 (personal assistencial titulat de grau mitja). En canvi, en altres UDMAFiC, les IIRs no estan rebent aquest complement, argumentant la no pròrroga dels contractes després de l’Ordre SND/346/2020. Tot i així, sí que estan rebent el complement retributiu els metges interns residents (MIR)”.
Aquesta situació, assenyalen, “provoca una falta d’equitat injustificable entre les IIR de les diferents UDMAFiC. Però aquest fet és intolerable quan, en la mateixa UDMAFiC els MIR sí cobren el complement i les IIR no”. Denuncien doncs que es troben davant “una discriminació evident que no va associada a les funcions que estan realitzant, ni a l’Ordre SND/346/2020, de 15 abril.
