Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sindicat Metges de Catalunya (MC) reclama a les direccions d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) que les visites no presencials -telemàtiques o telefòniques- dels facultatius comptin amb un temps d’atenció superior als sis minuts que s’assignen per defecte a aquest tipus de consultes. Per mitjà d’una enquesta, el sindicat ha constatat que, davant l’epidèmia del coronavirus, nou de cada deu facultatius supera el temps de resolució fixat per a les consultes a distància, un fet que genera un “gran estrès” als professionals mèdics perquè no poden atendre tota l’activitat programada en les agendes.
El sindicat recorda que les visites no presencials “són actes mèdics complets que han de comptar amb els mitjans tècnics i el temps necessari per garantir la qualitat i la seguretat, així com amb el rigor deontològic i la bona praxi”. En aquest sentit, el president del Sector Primària ICS del sindicat mèdic, Javier O’Farrill, apunta la necessitat d’invertir el temps assignat a cada tipus de visita. “La situació que vivim demana flexibilitat i ara és el moment que les visites no presencials comptin amb un temps d’atenció mínim de 10-12 minuts”. I és que el 62% dels facultatius afirma que duplica o triplica els sis minuts designats a resoldre les consultes telemàtiques, segons l’enquesta de MC a 1.339 metges i metgesses d’atenció primària.
“Si des de determinades direccions d’atenció primària no deixen d’escudar-se en la mal anomenada autonomia de gestió i no donen indicacions per modificar els temps de les visites no presencials, que és clarament insuficient en el context Covid, passaran a ser còmplices de la sobrecàrrega i l’estrès dels professionals”, denúncia O’Farrill, que assenyala que la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS coincideix amb la posició del sindicat i considera que els temps de visita s’han d’ajustar a les característiques de cada equip i a la situació epidemiològica i estructural dels centres.
A més, durant la pandèmia, el 82% dels professionals ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva cartera per qüestions organitzatives de l’equip. Si abans del Covid la sobrecàrrega assistencial a l’atenció primària era usual, amb l’epidèmia del nou coronavirus “ha plogut sobre mullat”, afirma O’Farrill. El responsable sindical alerta que l’atenció primària a Catalunya viu el moment més crític des de la seva reforma l’any 1985. “O l’Administració creu en el model i hi destina molts més recursos, o ens podem anar acomiadant de l’atenció de salut primària i comunitària a Catalunya, un tret distintiu del nostre sistema sanitari, indispensable per entendre l’excel·lència assistencial de la qual hem pogut presumir fins ara”.
