Crec que sobren nous hospitals i falten inversions urgents en els vells CAP. Almenys a Barcelona, tenim vint hospitals (vuit en el Sistema públic, pagats directament o concertats amb el CatSalut).
Com és que es poden fer cinc nous hospitals annexos als públics existents, amb un cost pressupostat de 85 milions d’euros (17 milions cada un) en quatre mesos i no es poden millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) deteriorats, insuficients en espais i reivindicats pels professionals i els ciutadans des de fa anys?
Posem algun cas, com a exemple, de Barcelona ciutat. A Barcelona toca fer un hospital annex en un terreny del Parc Sanitari Pere Virgili, que dependrà de l’Hospital Vall Hebron. Sembla que tindrà uns 100 llits. No s’ha dit amb quin personal funcionarà i, de moment, servirà per si l’epidèmia col·lapsa els hospitals públics existents o per atendre només pacients amb Covid-19 per tal de permetre als existents no demorar gaire en l’altra patologia pendent. Sembla que els nous no tindran UCIs.
Durant la primera onada els vuit hospitals públics (que vol dir del SISCAT) pagats pel CatSalut (directa o en concert) tenien uns 360 llits d’UCI (dos d’ells no tenen UCI). Mentre que en aquesta primera onada, els onze hospitals privats (sense concert) que es van utilitzar a Barcelona per ingressar pacients amb Covid-19 van utilitzar, durant els mesos forts de l’onada, 60 llits d’UCI i 640 llits de planta convencional, que després el CatSalut ha hagut de pagar amb preus molt elevats. Però mai tan cars com els costos dels nous hospitals que s’estan fent.
Ara sembla que el camí són aquests nous hospitals, fets en quatre mesos, mentre els hospitals privats i les Mútues fan el gran negoci tractant els pacients que la sanitat pública no pot assumir i demora per culpa de la Covid-19. De fet, amb els 17 milions que costa l’hospital annex nou de Barcelona podrien tornar a pagar als privats, amb preus molt ajustats a costos reals (sense benefici privat), aquesta segona onada si fossin necessaris. Segur que estalviaríem molts cèntims, en inversió i en professionals després.
Però és que, a més, amb els 17 milions del nou hospital es podrien fer de nous fins a sis CAP necessaris a Barcelona (Raval Nord, Gòtic, Barceloneta, Passeig Sant Joan, la Pau…). Alguns d’ells ja tenen terrenys adjudicats, en altres casos el procés de requalificació urbana i altres causes alenteixen les decisions. Però aquí caldria aplicar també, a la lentitud de burocràcia i finançament, els procediments d’emergència que s’han pogut aplicar (suposem) en els nous hospitals.
En aquest exemple de Barcelona es veu molt clar quin és el model, la inèrcia i els interessos de l’administració sanitària a Catalunya: prioritzar els tractaments a l’hospital oblidant un cop més l’Atenció Primària, que vol dir als seus professionals desesperats per les seves condicions de treball i a la ciutadania per les males condicions d’atenció.
