Fer una entrevista a l’autora d’un llibre que va sortir fa tres anys no sol ser molt comú en aquests temps, però si el llibre parla de la mal anomenada grip espanyola i està signat per Laura Spinney, mai és un mal moment.
Spinney és una britànica que viu a París, que es va llicenciar en Ciències Naturals a la Universitat de Durham, que ha escrit cinc novel·les i que, com assenyala Pampa García Molina, redactora en cap de l’Agència SINC, és “un referent com a periodista de ciència a Europa “. A més d’haver col·laborat en prestigioses revistes com Nature o National Geographic, en aquest moment, els seus articles sobre la Covid-19 es poden llegir en tres mitjans britànics de renom: The Economist, The New Statesman i The Guardian, però amb El jinete pálido. 1918: l’epidèmia que va canviar el món (Crítica, 2017) ha demostrat el seu precís treball com a divulgadora científica.
El jinete pálido mostra un important recull de les investigacions sobre la grip espanyola de segle passat. S’hi recorda que la pandèmia que va començar el 1918 va superar en nombre de decessos a les dues guerres mundials juntes. També aclareix que el primer malalt de què es tenen dades va ser Albert Gitchell, un cuiner que donava de menjar als joves que es reclutaven per a la Primera Guerra al campament de Funton, Kansas. Aquest valuós assaig narra anècdotes d’Hipòcrates, Apollinaire o Munch -i d’on ve el seu famós “crit”- i la història que més va commoure a Spinney, la de Nontetha Nkwenkwe, una sud-africana que va contraure la grip amb 40 anys i que, sent vídua i amb deu fills, va ser empresonada per explicar els somnis que li havia provocat el virus.
Com no podia ser d’altra manera, El jinete pálido també parla de bacteris, de gèrmens, i que aquesta pandèmia es recorda no com un desastre històric sinó com milions de tragèdies aïllades. Per a això, i com la pròpia Spinney indica en el llibre, imita “la forma de relatar de les dones de sud d’Àfrica, una forma de narrar no lineal, concèntrica”, per mostrar històries entrecreuades d’experiències personals i aportar proximitat i calidesa front a la complexitat i el desastre que va ocasionar aquesta grip.
Aquesta periodista britànica va trigar tres anys a investigar i escriure aquest assaig que va ser editat per primera vegada el 2017 per l’oficina londinenca de Penguin Random House. Una mica més tard, l’editorial Crítica es va encarregar de traduir-lo al castellà. El seu departament de premsa diu que, gràcies a la Covid-19, ha tret la quarta edició al nostre país. I no és estrany: cada vegada hi ha més persones que es queden enganxades amb el llibre. De fet, en el passat i inusual Sant Jordi, el periodista i físic Alberto Sicilia el situava al número 2 de la seva llista de llibres preferits. I Ricardo Campos, president de la Societat d’Història de la Medicina i científic titular de l’Institut d’Història del CSIC, no dubta a recomanar-lo perquè “sintetitza molt bé totes les investigacions profundes existents sobre la grip espanyola”. El que més li agrada de el llibre a l’historiador és “com va teixint la narració a través d’històries concretes de tot el món sense la visió eurocèntrica a la qual estem acostumats”.
L’agenda de Laura Spinney està plena: “Estic treballant més que mai!”. La periodista troba a faltar no anar a cinema i s’evadeix amb novel·les com Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar: “M’està alleujant en aquests temps per la bellesa del llenguatge. I em resulta paradoxal llegir sobre la vida d’una persona que exercia tant control mentre estem patint una pandèmia incontrolable”. Sobre pandèmies incontrolables, Laura Spinney ens va parlar, molt breument, des de la seva casa de París.
Després d’escriure El jinete pálido i de descriure els símptomes i els efectes de l’anomenada grip espanyola, va sentir tristesa i sorpresa quan van aparèixer els primers casos d’aquesta Covid-19?
No, no em vaig quedar sorpresa perquè experts en salut pública havien advertit d’aquesta pandèmia. Tristesa, sí, és clar, pel patiment que està deixant al seu pas. Però també estic fascinada per viure-ho en primera persona i estar escrivint sobre aquesta i veure el que passa.
Quin país diria que està controlant millor aquesta pandèmia?
L’important és prendre nota sobre aquest escenari i quines dificultats comporta controlar aquesta Covid-19. Fins ara, alguns països ho han fet millor que altres, encara que cap va pel camí correcte. Tot i això, és massa aviat per poder respondre amb precisió però, usant un terme esportiu, es pot resumir que controlar aquesta Covid no és un esprint, és una marató.
Què li semblen les manifestacions contra les mascaretes, com ara la primera que es va celebrar a Berlin?
Crec que ho il·lustra la meva resposta anterior. Alemanya ho va fer molt bé sufocant el virus en un primer moment, fins al punt que els alemanys es van començar a preguntar per què havien d’estar sotmesos a les mesures de control pel virus quan hi havia pocs casos d’infectats i estaven fent mal a la seva economia. Per això es van generar les protestes. Per descomptat, gràcies a aquestes mesures de prevenció, hi va haver poques persones malaltes de Covid-19, però ja s’ha vist que quan les persones relaxen les mesures, els casos es disparen. Aquestes manifestacions il·lustren l’important que és la veritat i la comunicació en una pandèmia. És a dir, el desenvolupament científic en el teu país pot ser el més avançat del món, però si la gent no està disposada a col·laborar, perquè necessita més claredat, tots els teus esforços es queden en res.
Creu que amb la Covid-19 haurem d’estar sotmesos a aquestes mesures de protecció molt de temps, com va passar amb la grip de 1918?
Sí, això sembla, encara que com va passar amb la grip del 1918, el virus -amb sort- pot anar perdent agressivitat i podríem passar a tenir mesures menys restrictives. Encara que això ha d’anar acompanyat de l’aparició d’una vacuna que sigui capaç de protegir els més vulnerables.
La història de Nontetha va impactar d’una manera especial. Quina sensació li produeix la Covid-19?
Tinc un gran respecte a aquest virus. El mereix.
Recordant Nontetha Nkwenkwe, els habitants d’aquest planeta presentaran més problemes mentals per aquesta pandèmia?
Desgraciadament, és una possibilitat, perquè moltes persones han manejat difícilment l’aïllament que el confinament ha imposat sobre ells i necessitaran una cura i una atenció especial. El mateix passarà amb les nostres economies, que també han patit amb aquesta Covid. Totes dues estan patint per la pandèmia i per les mesures imposades per contenir-la, però la bona notícia és que, com hem vist al llarg de la història, les societats reaccionen relativament ràpid a aquestes xacres, almenys en termes econòmics. És més, es recuperen més ràpidament que quan es tracta de guerres.
Quina és la seva científic o científica de referència sobre la Covid-19?
És difícil dir-ho perquè per entendre una pandèmia cal tenir en compte a molts experts i expertes de diferents àmbits acadèmics, però puc dir que aprenc molt amb Christian Drosten, el viròleg que aconsella a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Ell va ajudar a identificar el virus SARS-cov que va causar l’epidèmia del SARS al començament de l’any 2005 -un virus molt relacionat amb una de les causes de l’aparició de l’actual pandèmia-. Drosten és una de les poques persones al món que realment entén aquests coronavirus
En aquest moment, es poden saber les diferències i les similituds entre la grip espanyola i la Covid-19?
Aquesta pregunta requereix una resposta llarga i delicada, perquè encara no tenim una certesa clara, però ambdues són malalties respiratòries. Totes dues són clarament capaces de causar pandèmies, però són diferents virus que pertanyen a diferents famílies víriques. Per comprendre l’impacte que aquesta pandèmia tindrà sobre la humanitat, necessitem entendre les similituds i les diferències entre els dos virus. Igual que la humanitat ha canviat el món en els últims 100 anys.
Vol dir alguna cosa als científics espanyols?
Oh, no! Ells són els experts. Prefereixo escoltar!
El llibre està dedicat a Richard Frackwoiak. Qui és?
És un important neurocientífic, pioner en les tècniques més avançades per a la visualització de la fisiologia i activitat cerebral i nerviosa. També és el meu marit, i l’home més meravellós del món.
