Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Enganyar el fetus perquè es mantingui viu en les mateixes condicions en què estava abans de sortir del cos de la progenitora és la idea d’una placenta artificial. Una biobossa translúcida de material biocompatible, on dins hi hagi un medi líquid i que estaria la major part del temps en un ambient fosc, que tingui unes obertures per a permetre la intervenció sobre el nadó. El nadó estaria connectat a través del cordó umbilical amb un sistema que li donaria oxigen i nutrients, al mateix temps que es reproduirien sons similars als batecs de la progenitora i es reproduirien els moviments del seu ventre.
És la solució ideada per l’equip del doctor Eduard Gratacós, amb el suport dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu i amb la injecció econòmica de la Fundació la Caixa, per als 25.000 bebès que neixen anualment a Europa amb menys de 26 setmanes de gestació. “Si bé la majoria d’embarassos van bé, hi ha molts infants prematurs que tenen seqüeles”. A Europa, segons les dades presentades pel doctor Gratacós, la supervivència és d’entre el 25% i el 75%; però les seqüeles es presenten entre el 75% i el 95% dels parts prematurs.
“Gràcies a la neonatologia, neixen i viuen en bones condicions milers de nens. És una de les meravelles de la medicina. Però la biologia té uns límits”, ha explicat Eduard Gratacós. Per això, amb la seva creació artificial d’una placenta que simuli les condicions de la real, es busca fer “menys invasiu i més natural” el tractament dels bebès prematurs. “No es tracta de supervivència, sinó de qualitat de vida”, ha resumit l’expert a la presentació. Amb el nou projecte s’evitaria la invasió i es permetria no anar en contra de la naturalesa del bebè sinó fomentar que visqui en “les condicions els més fetals possibles”.
Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha vaticinat que el “canviarà la història de moltes persones” i “tindrà una incidència extrema en la vida dels nadons i de la ciència”. “És un luxe per a la ciutat i per al país que puguem desenvolupar el projecte a Barcelona”, ha afegit.
“És un dels projectes més importants que es faran en els últims anys al nostre país, perquè pot canviar la història d’un gran problema poc conegut com és la prematuritat extrema”, ha concordat Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu. El cap del centre hospitalari infantil ha resumit en tres aspectes clau la investigació dirigida pel doctor Gratacós: idoneïtat, disrupció i factibilitat.
“Per molt bé que es tracti actualment a les unitats de nounats, és una situació que genera efectes secundaris i evitar-los tindrà un alt impacte social”, ha dit en referència a la necessitat d’aquesta recerca. A més, “estem en un moment en què necessitem notícies positives i demostrar que al nostre país també pot possible tenir aspectes positius i disruptius a escala mundial”, ha apuntat.
Un dels casos d’infants que sobreviuen a un part prematur amb seqüeles l’ha plasmat Luisa Martínez, mare d’un nen que va néixer molt abans del previst i que ha crescut amb seqüeles, especialment en el camp cognitiu. “Permetre manipular el bebè en un entorn segur encara que sigui fora de la mare és molt positiu. Es podrien controlar factors que jo no podia seguir”, ha dit. “Des del minut u que et diuen que tens un embaràs, ho faries tot per la persona que portes dins. I una entrada a la vida més segura, menys traumàtica i amb menys obstacles i condicionants ho és tot”, ha afegit.
Un projecte viable aviat
El tercer aspecte destacat per Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha estat la factibilitat del projecte: “És complex però factible, perquè l’equip de Gratacós és dels més importants del món en aquest aspecte i tenen un talent i experiències que ara es cristal·litzen en l’estudi de la placenta artificial”, ha assegurat. Del Castillo també ha recordat la solidesa d’un projecte que compta amb el suport de “dues institucions amb grans especialistes” com són el Clínic i el mateix Sant Joan de Déu.
El responsable de la investigació, Eduard Gratacós, ha iniciat la seva compareixença avançant que es tracta d’un “projecte de complexitat i plantejat a anys vista”. Tanmateix, i recordant la importància de guiar-se per la prudència i la humilitat, ha vaticinat que “és realista parlar d’un període d’entre quatre i sis anys” per veure materialitzat el seu estudi en una placenta artificial que faciliti la vida dels nadons nascuts als cap dels sis mesos o menys.
“No pretenem ser els primers al món. Però volem oferir l’avenç a la nostra societat i això ja és un gran benefici”, ha defensat Gratacós. El doctor català ha reconegut que ja hi ha altres projectes similars i més avançats a escala mundial, entre els més destacats un parell als Estats Units i un tercer que és un consorci australià-japonès. Una novetat del projecte català és la integració de braços robòtics, elaborats a la Universitat Politècnica (UPC) per a tocar el fetus mentre és a la placenta artificial d’una forma més precisa. “Els estudis de què disposem a Barcelona en l’àmbit del cervell i el cor fetal ens fan líders”, ha afegit Gratacós.
Les seqüeles es presenten entre el 75% i el 95% dels parts prematurs
En aquests moments, i després de dos anys de treball, “tenim algunes peces molt avançades i cal unir-les i posar-les en marxa”, ha dit el doctor en referència al prototip experimental que estan impulsant i que provaran amb un fetus d’ovella. “La fase durarà entre dos anys i mig i tres i si mantenim el fetus viu un mes, el traiem, respira i fa vida normal i demostrem que el seu desenvolupament és correcte, passarem a la següent fase”, ha explicat.
La segona part de la fase experimental també té una durada prevista de tres anys. Amb tot, Gratacós prefereix centrar-se en el moment actual: “Les incerteses i la magnitud del projecte ens fan centrar-nos en la primera fase”, on també s’incorporaran un gran ventall d’experts, des de tecnològics fins a sociològics per valorar l’aspecte bioètic del projecte.
El líder de la recerca, Eduard Gratacós, ha valorat la incorporació al projecte de la Fundació la Caixa com a vital per “donar-li l’impuls definitiu”, perquè “tenim la tècnica i els estudis i hem demostrat que podem fer-ho, però ho hem de posar tot en marxa”. Àngel Font, director corporatiu d’Investigació i Salut de la Fundació la Caixa, ha explicat que el suport econòmic va arribar per una via extraordinària donada la “dimensió i l’ambició del projecte”.
No hi ha comentaris
Creo que La gestation subrogada es complicada pero es una salvación para aquellos que no pueden conseguir estar embarazadas y creo que no tiene nada en común con la compra venta como dicen algunos.. Personalmente yo soy madre solo gracias al proceso iniciado en el centro de Feskov y no sospecho por mi decisión, este camino es duro pero la conexión entre mi y mi bebe sin duda existe como si fuera nacido por mi!
Hola, estás hablando de este centro https://maternidad-subrogada-centro.es?