“És un punt d’inflexió”. Aquesta va ser la frase més repetida el passat diumenge pels diferents responsables polítics i gestors sanitaris de Catalunya i de la resta de l’Estat. Van utilitzar aquesta referència, entre d’altres, la consellera de Salut Alba Vergés, el ministre de Sanitat Salvador Illa o l’epidemiòleg i secretari de Salut Pública Josep Maria Argimon.
No en va, després de més de nou mesos d’incertesa a causa de la pandèmia de la Covid-19 i dels seus efectes, les primeres injeccions amb el vaccí que ha d’immunitzar la població és un moment transcendental.
El focus a les residències de gent gran
Si bé la campanya de vacunació començarà aquest dimarts 29, diumenge es van fer les primeres inoculacions, de forma simbòlica, arreu de la Unió Europea. L’Estat espanyol va rebre unes 9.750 injeccions que es van repartir entre les disset comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes.
Al mateix temps, les 1.595 dosis que van correspondre a Catalunya es van repartir entre les nou regions sanitàries en què es conforma el país, en un altre exercici d’equitat territorial.
En tots els casos, les primeres persones que van rebre el vaccí de Pfizer i BioNTech eren usuàries o treballadores de residències de gent gran. Més enllà del simbolisme que representa, aquests centres seran el primer objectiu de la campanya de vacunació.
“La vacunació és importantíssima a les residències, per les característiques i l’entorn. Si aconseguim una bona cobertura a aquests centres, del 80% de vacunats, podríem començar a parlar d’immunitat de grup a les residències“, va assegurar Argimon.
Des d’ara i fins a mitjan març, arribaran setmanalment 60.000 dosis de la vacuna de Pfizer a Catalunya
“És important perquè els usuaris són molt fràgils i per les característiques pròpies dels centres on viuen”, va afegir Argimon en referència als brots a centres residencials per a gent gran que han marcat la pandèmia. “Necessitem que la gent es vacuni, i és important que els professionals sanitaris fem el pas que ens porti a una vida més normal”, va dir el secretari de Salut Pública.
Les nou residències escollides complien els criteris fixats per la conselleria que encapçala Vergés: que fossin públiques, grans i sense cap brot o cas en actiu. A partir d’ara Salut només prioritzarà el darrer aspecte, perquè “en dues setmanes hem de vacunar totes les residències del país”, va dir la política.
Catalunya rebrà cada dilluns 60.000 dosis de la vacuna, que començarà a aplicar l’endemà fins a arribar, en un parell de setmanes, a les 104.000 catalanes que viuen i treballen a residències. L’aplicació del vaccí s’haurà de repetir tres setmanes més tard, i caldrà esperar-ne una més perquè les persones hagin adquirit la immunitat, segons els resultats presentats per la farmacèutica.
“L’hivern serà llarg i difícil”, va vaticinar el doctor Argimon
Un cop s’hagi acabat la vacunació a les residències, “un col·lectiu prioritzat, per decisió clínica i científica i també per justícia” segons Vergés, els vaccins s’injectaran a la resta de professionals sanitaris i a les persones amb dependència major.
De la vacunació se n’encarregaran vint-i-sis equips, formats per vint infermeres i sis auxiliars d’infermeria, que han estat formats a tals efectes per Salut i que recorreran Catalunya en una tasca logística sense precedents.
Primera etapa garantida amb Pfizer
La cursa en la batalla per a la creació de vaccins contra la Covid-19 no s’ha aturat. La investigació continuarà a desenes de laboratoris, mentre algunes de les vacunes més avançades rebran en les setmanes vinents l’aprovació dels reguladors. És el cas del projecte de Moderna, que amb tota probabilitat rebrà el vistiplau de l’agència europea el 6 de gener.
Amb tot, les autoritats catalanes no s’avancen a les decisions i no han planificat canvis en cas que s’aprovi el segon vaccí a la Unió Europea. “La incertesa forma part del gran repte logístic”, va assumir Argimon a la roda de premsa posterior a la primera vacunació a Catalunya.
Ha estat possible gràcies a un “exercici combinat entre la ciència i la indústria que ens ha tret del pou”
Segons el govern, des d’ara i fins a mitjan març, arribaran setmanalment 60.000 dosis de la vacuna de Pfizer a Catalunya. El total de 748.000 injeccions serà suficient per vacunar “tot el personal de residències, els seus residents, tot el personal sanitari i els grans discapacitats”, va garantir el secretari de Salut Pública.
Així, sense dependre d’altres aprovacions, tota la primera etapa de col·lectius prioritzats està garantida amb les vacunes que arribaran cada dilluns des de Bèlgica fins a Catalunya i que els 26 equips d’infermeria aplicaran progressivament pel territori.
“No sabem, finalment, quantes dosis es lliuraran i a quin ritme” va reconèixer Josep Maria Argimon en referència al vaccí de Moderna, que amb tota probabilitat validarà la Unió Europea el 6 de gener.
La institució supraestatal també ha signat contractes amb altres laboratoris com AstraZeneca-Oxford, Johnson&Johnson o CureVac. Amb tot, per a aquests preparats encara no hi ha data de deliberació per part de l’Agència Europea del medicament.
En qualsevol cas, serà una campanya de vacunació sense precedents, i per la qual Catalunya passarà d’injectar uns tres milions de vaccins l’any a una dotzena. A més, alguns dels medicaments, com és el cas del de Pfizer, requereixen una logística molt específica. “Són vacunes amb tecnologia nova, que no desconeguda, que ens fa molt difícil la seva distribució”, va argumentar Argimon.
El túnel és molt llarg
Així com l’expressió “punt d’inflexió” es va escampar durant el matí del diumenge, també ho va fer la metàfora del túnel llarg. Entre els gestors polítics i sanitaris hi ha temor que l’alegria de l’inici de la vacunació, juntament amb les festivitats nadalenques, impliqui un gran relaxament de les mesures de distanciament social i higiene.
“Les dades són preocupants. Hi ha un canvi de tendència i l’origen se situa a la relaxació de mesures de principis de desembre”, va dir Salvador Illa en referència al pont dels primers dies del mes. Per això, el ministre espanyol va matisar: “És el principi de la fi, però no ens confonguem, queden al davant mesos que no seran fàcils”.
“L’hivern serà llarg i difícil”, va vaticinar el doctor Argimon. Poc abans, la consellera Vergés insistia que “hem de vigilar més que mai” perquè “encara estarem setmanes i mesos patint i convivint amb el coronavirus”.
Serà una campanya de vacunació sense precedents
No en va, els indicadors mostren com Catalunya, així com la resta de l’Estat, s’encaminen cap a una tercera onada tot just haver-ne superat la segona. L’índex de reproducció del virus és de vora 1,2, per la qual cosa la pandèmia ascendeix. Catalunya va registrar dilluns un 20% més de casos en els darrers set dies en comparació amb la setmana anterior.
Amb tot, reunit aquest dilluns per valorar les dades epidemiològiques del país, el PROCICAT ha decidit no anunciar noves mesures restrictives i ha prorrogat les que estan en vigència des del 21 de desembre.
Elogis a la ciència i la indústria
Els responsables polítics van aprofitar la jornada simbòlica de vacunacions de diumenge per agrair al col·lectiu sanitari i científic per la seva dedicació durant la pandèmia. El ministre de Sanitat Salvador Illa va agrair la ciència “per haver posat en marxa el pla de vacunació en un temps rècord” i a la indústria per “haver desplegat les seves capacitats per produir-les al més aviat possible”.
Illa va insistir en les garanties de seguretat que aporta el vaccí malgrat l’enorme reducció dels terminis habituals en la producció: “Ha estat un esforç sense precedents amb una mobilització de recursos humans i materials sense precedents en la història de la humanitat”.
“Abans d’Araceli [nom de la primera persona vacunada a l’Estat, a Guadalajara] un milió de persones han pres la vacuna, per garantir que ella ho fa amb tots els requisits de seguretat i eficàcia”, va recordar Illa. En la mateixa línia, Josep Maria Argimon va recordar que “les vacunes ens han donat molts anys de vida guanyats, al nostre món i al que està en desenvolupament“.
Es va afegir als agraïments el vicepresident català Pere Aragonès des de la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat: “És un dia per fer valdre la feina dels investigadors, des dels centres de recerca i de les universitats”.
Segons el ministre espanyol, la fita que va iniciar de forma representativa diumenge i de forma efectiva aquest dimarts, ha estat possible gràcies a un “exercici combinat entre la ciència i la indústria que ens ha tret del pou”.
