Ferran Campillo és pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i responsable de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica a la Garrotxa. En paral·lel a les protestes iniciades per la plataforma RevoltaEscolar per reduir la contaminació i pacificar els entorns escolars, el grup de treball que coordina Campillo ha elaborat un document en que alerta que una exposició constant a nivells de contaminació elevats provoca problemes respiratoris i un pitjor rendiment acadèmic en els infants i joves. En aquest sentit, la Societat Catalana de Pediatria demana convertir els entorns escolars en llocs segurs i saludables per la infància, augmentant els espais verds, i reduir el trànsit motoritzat, entre altres propostes.
Com afecta la contaminació de l’aire la salut dels infants?
Hi ha moltes evidències des de fa dècades que una mala qualitat de l’aire, un aire contaminant, genera un gran impacte de la salut dels infants. S’ha estudiat sobretot el tema de les patologies respiratòries. I és que els nens que estan exposats a la contaminació atmosfèrica, fins i tot durant l’embaràs, tenen més problemes respiratoris, com bronquitis de repetició i, sobretot, d’asma.
La contaminació pot provocar un pitjor rendiment acadèmic? Pot afectar la capacitat de retenir continguts?
S’ha estudiat força també l’impacte de la contaminació en el desenvolupament cognitiu. Una pitjor qualitat de l’aire afecta al rendiment acadèmic dels infants i joves. Els nens que viuen en entorns més exposats a la contaminació habitualment treuen pitjors notes que els seus companys que viuen en entorns amb millor qualitat de l’aire. Quan els fan exàmens, determinades funcions com la memòria o l’atenció sembla que es veuen deteriorades.
A banda del trànsit motoritzat, el soroll també té un impacte en la salut dels infants. Afecta també al rendiment escolar, a banda d’altres afectacions que es poden produir en l’adolescència o l’edat adulta, com problemes cardiovasculars. També hi ha el tema dels accidents de trànsit, que són encara una de les primeres causes de mortalitat infantil. Tenir al voltant de les escoles un gran volum de cotxes augmenta el risc de patir aquests accidents. Per tant, el trànsit ens preocupa molt, per la contaminació de l’aire, però també per tot el que suposa en la salut de les persones.
Un de cada tres nens catalans tenen un problema de sobrepès o obesitat. Si els pares porten els fills a l’escola amb cotxe, augmenta el sedentarisme i, en conseqüència, aquesta bomba de rellotgeria que és l’obesitat i el sobrepès.
Cal fer un canvi en la mobilitat escolar?
Sí. En les escoles envoltades de trànsit motoritzat és menys probable que els seus alumnes hi accedeixin amb el que en diem la mobilitat activa, és a dir, anar a peu al centre escolar. Hi ha una pandèmia de la qual no se’n parla massa, i que amb el confinament s’ha accentuat, que és la pandèmia de l’obesitat i sobrepès infantil. Un de cada tres nens catalans tenen un problema de sobrepès o obesitat. Si els pares porten els fills a l’escola amb cotxe, augmenta el sedentarisme i, en conseqüència, aquesta bomba de rellotgeria que és l’obesitat i el sobrepès.
A més, hi ha hagut moltes restriccions en la pràctica habitual de l’esport. Necessitem que els nens puguin desenvolupar activats a l’aire lliure, puguin fer esport, caminar pel bosc o pel camp més del que ho estan fent ara. No en som prou conscients de la importància que té això per la promoció de la salut.
Amb la pandèmia s’ha insistit molt en la necessitat de realitzar part de l’activitat lectiva a l’aire lliure, per disminuir els contagis.
Sabem que en espais a l’aire lliure la probabilitat de transmissió de la Covid és vint vegades inferior que si es produeix la trobada en espais tancats. Per això, insistim molt en el tema de la ventilació o que, fins tot, es facin classes a l’aire lliure. El cert és que, especialment arran de la pandèmia, s’ha perdut molt el contacte amb la natura i els infants cada cop passen més temps tancats i exposats a les pantalles, sigui des de l’àmbit educatiu o com a entreteniment. Volem que els entorns escolars puguin ser també entorns de natura. Gran part dels entorns escolars els ocupen aparcaments de vehicles privats i, en canvi, tenim pocs espais verds.
La pandèmia ha afectat molts sectors de la societat, però els infants, que no tenen dret a vot i que, en general, han sigut força ignorats, s’han vist especialment afectats. A Espanya, els nens han viscut el confinament més estricte en tota Europa. Des de la Societat Catalana de Pediatria reclamem donar als infants i adolescents l’atenció que es mereixen.
El vehicle privat ocupa gran part de l’espai urbà i necessitem aquest espai per moltes altres coses. A les altres i sortides de moltes escoles s’hi formen aglomeracions, no perquè les persones no vulguin seguir les mesures de distanciament social, sinó perquè, moltes vegades, tenen una vorera que no arriba a un metre d’ample i, a costat i costat, tenen cotxes. Això s’ha de canviar, i esperem que en els pròxims anys hi hagi una transformació total dels nostres entorns escolars.
Quins beneficis comporta per a la salut i benestar dels infants i joves el fet d’estar en contacte amb la natura?
Les evidències en aquest camp potser són més limitades, però s’ha demostrat que la natura té un impacte pel que fa a la promoció dels hàbits saludables. Els nens que estan més en contacte amb la natura fan, en general, més activitat física i tenen uns millors nivells de vitamina D. En aquests casos també ens trobem que disminueix el nombre de consultes al metge.
Hi ha també força evidència pel que fa a l’àmbit de la salut mental i també en l’àmbit acadèmic. S’ha estudiat que els infants que fan classe envoltats de natura tenen menys problemes d’hiperactivitat o dèficit d’atenció, es concentren més i retenen més i millor el contingut après durant la lliçó i, per tant, poden tenir un cert avantatge respecte als alumnes que fan una classe envoltats de murs de ciment.
L’accés a un espai verd de qualitat i proper, en molts casos, no es dóna. Normalment, en barris més benestants sempre és més freqüent trobar espais verds, per tant, parlem també d’un tema d’equitat o de justícia.
Així doncs, falten espais verds per als infants?
Sí, totalment. L’accés a un espai verd de qualitat i proper, en molts casos, no es dóna. Normalment, en barris més benestants sempre és més freqüent trobar espais verds, per tant, parlem també d’un tema d’equitat o de justícia. Molts nens no disposen d’aquests espais verds comunitaris en el seu barri. Malauradament, tampoc totes les escoles disposen d’espais verds. Els arbres estan preparats per protegir del vent i de la pluja quan fa mal temps i de protegir del sol quan fa calor.
Després hi ha tot el tema dels accessos als parcs naturals. A la Garrotxa, on visc jo, ens trobem que tot i viure tan prop d’un parc natural, moltes famílies no hi van, per desconeixement o per manca d’accés. Vivim en un moment que molts espais naturals s’estan retallant. De fet, aquí s’està plantejant construir una autovia dins el Parc Natural de la Garrotxa.
Fa pocs dies l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que intensificava el pla ‘Protegim les Escoles’, presentat el gener de 2020 precisament amb aquest propòsit de reduir el trànsit en els entorns escolars, pacificant els entorns escolars. S’espera arribar a l’inici del curs 2021/22 a la xifra total de 92 escoles protegides. Li sembla que aquest pla és adequat i suficient?
No conec amb detall el pla, però d’entrada crec que és una molta bona notícia que un Ajuntament dediqui recursos econòmics a retirar cotxes i fer uns entorns escolars més segurs i saludables pels infants. Ara bé, s’ha d’estudiar si aquestes mesures són prou contundents. No conec quins criteris s’han fet servir a l’hora de seleccionar les escoles, però, d’entrada, em sembla una bona notícia.
La pandèmia ha comportat una disminució dràstica tant de la contaminació atmosfèrica com de l’acústica. Tanmateix, ara els nivells de contaminació tornen a estar com abans. La pandèmia pot suposar una oportunitat per remodelar les ciutats i fer que siguin espais més sostenibles?
Completament. Han calgut mesures així de dràstiques com el confinament per notar una millora en la qualitat l’aire. Hem de reduir el trànsit motoritzat, un dels factors més importants de contaminació de l’aire. La pandèmia ens ha donat un avís. Ens hem adonat que fer accions d’aquest calibre, reduint al màxim la mobilitat, poden tenir un impacte molt positiu pel que fa al medi ambient i la nostra salut.
Si no comencem a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el planeta, anem cap a una situació de catàstrofe. Les mesures per protegir el planeta haurien de ser urgents i dràstiques i, de moment, no s’està fent gaire, ni en l’àmbit estatal, ni autonòmic, ni en l’àmbit local. Els ajuntaments tenen les estructures per fer molts canvis, tenen al seu abast una sèrie de recursos i competències que les estructures estatals no tenen. D’un ajuntament depèn que hi hagi arbres al voltant de les escoles, que hi hagi accés segur per les bicicletes… per això, animo als ajuntaments a empoderar-se, perquè tenen molt a fer i molt a dir per fer front a l’emergència climàtica.
Si no comencem a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el planeta, anem cap a una situació de catàstrofe. Les mesures per protegir el planeta haurien de ser urgents i dràstiques i, de moment, no s’està fent gaire.
Cal fer més pedagogia en el sentit ambiental als infants i joves?
L’educació és un pilar fonamental i té un impacte més gran del que ens pensem. Nosaltres, des de la Societat Catalana de Pediatria, animem a les escoles que instaurin sensors que mesurin la qualitat de l’aire o el trànsit. Això ajuda a veure quina és la realitat que vivim perquè, a vegades, tot el que ignorem ho menyspreem. Si no som conscients dels perills que té per la salut una mala qualitat de l’aire, no prendrem accions. A més, quan als infants els impacta alguna cosa, normalment ho transmeten als seus pares, i això pot ajudar als adults a ser conscients d’aquesta problemàtica.
S’estima que la qualitat de l’aire té una càrrega de mortalitat similar a la que ha tingut en un any el coronavirus, i això es produeix any rere any. Però com que en el certificat de defunció no apareix les paraules ‘contaminació atmosfèrica’, sinó que apareix ‘ictus’, ‘infart de miocardi’ o ‘càncer’, la població no en pren consciència. I la mortalitat només és la punta de l’iceberg, si parlem de l’impacte de la contaminació en la qualitat de vida i en el desenvolupament de malalties cròniques, les xifres són alarmants. Cal, doncs, plantejar accions dràstiques i urgents, perquè ens hi va la vida, la nostra salut i la del planeta.
