Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa dues setmanes que s’ha iniciat la vacunació de la Covid-19 als CAP. Ja era hora que es comptés amb l’atenció primària, i estem contentes de poder oferir la vacuna a una ciutadania que està patint intensament les conseqüències de la pandèmia, especialment les persones més vulnerables, que són les que ara estem vacunant. No es pot pensar en fer una campanya massiva de vacunació sense comptar amb l’atenció primària, amb les infermeres que fa anys que fan altres campanyes massives de vacunació, professionals que coneixen cada pacient i les seves cuidadores, les seves circumstàncies i limitacions.
Ara bé, hi ha hagut un problema greu de planificació i de recursos i d’informació a la població que han carregat els CAP, amb centenars de trucades diàries preguntant pel procés de vacunació. Entenem que la planificació està condicionada per l’arribada de vacunes que depèn de factors externs, però, tot i això, tot plegat ha sigut precipitat i els equips han rebut “per sorpresa” i amb indicacions canviants, l’arribada de les vacunes. Com passa massa sovint, ens vam assabentar per la premsa del que estava passant i havíem de fer. Tanmateix, ja ens hi hem acostumat. I amb l’excusa de donar autonomia als CAP per organitzar la vacunació com millor creguin, s’hi ha traspassat una responsabilitat que no depèn únicament dels equips i que hauria de recaure en l’àmbit institucional. Cada cop que s’encomana una tasca als equips d’atenció primària s’hauria de preguntar: què necessiteu per fer la tasca que us encomanem ara i que organitzareu vosaltres?
No hi ha cap reforç de personal per fer la vacunació ni gestionar les trucades de programació i desprogramació, els pocs recursos que han arribat en els darrers mesos són clarament insuficients i ja han estat absorbits per l’activitat quotidiana dels CAP. Segueix plovent sobre una situació d’una precarietat extrema, assumir noves tasques vol dir deixar de fer tasques habituals de gran importància.
El mateix personal que s’esforça per recuperar l’atenció domiciliària dels pacients més vulnerables perquè la pandèmia ha multiplicat les tasques que s’han de fer (atenció diferenciada Covid i no Covid, recuperació de l’atenció a persones amb patologies cròniques que han perdut el seguiment, realització de PCR i test antigènics de casos i contactes i de meses electorals, informes de treballadors especialment sensibles, informes per meses electorals) i per la disminució de personal disponible (baixes, indicacions de risc dels serveis de salut laboral, por i mancances organitzatives dels equips), és el personal que ara es dedica a la vacunació de la Covid-19. Aquest procés, com tots sabem, té una certa complexitat logística per les necessitats de conservació, transport i maneig de les vacunes i per la incertesa sobre el nombre d’unitats de què es disposarà cada setmana. Aquest darrer fet genera un gran volum de feina administrativa que no poden assumir les infermeres, i per la qual cal personal administratiu.
Així, no és només que les administratives, infermeres i metgesses estiguem exhaustes després de treballar un any en situació d’emergència sense cap treva, és que dificultar les tasques pròpies dels CAP i trencar la longitudinalitat de l’atenció perjudica la salut de les persones i la percepció que la població té de la feina d’uns professionals que s’estan deixant la pell.
Es va dir que posarien mòduls als CAP amb dificultats d’espai per atendre de forma diferenciada pacients Covid i no Covid i per fer la vacunació sense interferir amb l’activitat quotidiana dels equips. El que ha arribat en molts casos és un cubicle amb espai per a una consulta i dos seients per a fer PCR o vacunar sense aigua corrent. En alguns casos els CAP han declinat aquests mòduls perquè consideren que no compleixen els requisits bàsics i perquè no resolen cap problema.
Amb la pandèmia s’ha fet encara més evident que un sistema sanitari públic amb una atenció primària forta és fonamental per poder donar resposta als continus i canviants requeriments de la situació. Però el CatSalut segueix sense prendre decisions per tenir una atenció primària forta i amb recursos adequats. Al contrari, en molts moments ha perillat fins i tot l’atenció primària precària, que sense reforços continua atenent la població: s’imaginen l’atenció als casos lleus i moderats de Covid en serveis centralitzats? La realització de proves PCR i test antigènics només en serveis centralitzats? Els informes clínics per les meses electorals en serveis centralitzats? L’atenció sanitària en general només feta en dispositius tipus CUAP i urgències d’hospital? Moltes d’aquestes coses el CatSalut les ha contemplat i, fins i tot, implementat… I la realitat de la importància de l’atenció primària s’ha imposat. Cada euro que destinen a fer vacunacions al Camp Nou, a fer contractes a Ferrovial, a donar competències, poder i recursos al SEM, a fer mòduls hospitalaris a tort i a dret (potser algun sí té sentit) i no a reforçar l’atenció primària per fer bé el que sap i pot fer, són diners perduts per necessitats futures o renúncia a satisfer el dret a la salut de les persones.
Celebrem l’arribada de la vacunació de la Covid-19 als CAP. El CatSalut i la societat poden comptar amb el nostre coneixement tècnic i de la població que atenem i amb la nostra disponibilitat per assumir tasques que poden contribuir a la salut de les persones. Però no podem esperar ni un minut més per fer-ho amb els recursos adequats i el poder i el reconeixement que també són necessaris per garantir l’èxit del procés.
