Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha comparegut aquest matí en roda de premsa des del CAP Manso de Barcelona per explicar els eixos principals de la Guia clínica per a l’atenció de les persones amb símptomes persistents de Covid-19 que s’ha elaborat des del Departament de Salut conjuntament amb 14 especialistes de societats científiques de diferents àrees (atenció primària, pneumologia, neurologia, psicologia, etc.) i que ha comptat també amb la participació de persones amb símptomes persistents de Covid.
Vergés ha comparegut acompanyada de la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Carme Bertral, del codirector del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Xavier Surís, i de la portaveu del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, Sílvia Soler.
«La Covid-19 era una malaltia absolutament desconeguda fins fa un any, així com els símptomes persistents de Covid. Aquesta guia pretén acompanyar a les persones que pateixen aquests símptomes i donar-los-hi respostes», ha assenyalat la consellera de Salut, qui ha destacat que l’elaboració d’aquesta guia és una «fita històrica».
Actualment, hi ha identificades 512 persones a Catalunya amb Covid persistent, però els estudis científics estimen que entre un 10 i un 20% de les persones que s’han contagiat podrien patir símptomes persistents de Covid-19. «Sabem que la Covid persistent està infradiagnosticada i, per aquest motiu, hem creat un diagnòstic específic a l’ECAP, el sistema d’informació de l’atenció primària, per poder facilitar la identificació i diagnòstic d’aquestes persones amb Covid persistent», ha explicat Vergés.
En concret, els símptomes més freqüents de Covid persistent són dispnea, tos, fatiga, dolor toràcic, palpitacions, febre o febrícula, artràlgies i miàlgies, símptomes digestius, cefalea, símptomes cognitius (‘boira mental’, manca de concentració i de memòria, etc.), formigueig i adormiment, pèrdua total de l’olfacte o del gust, dermatitis i conjuntivitis.
El camí per elaborar aquest document es va iniciar el 15 de maig, quan el Departament va impulsar una sessió anomenada ‘Jo pregunto’, on la ciutadania adreçava els seus dubtes a l’administració respecte a la pandèmia. En aquella trobada, moltes persones van preguntar sobre els símptomes persistents de Covid, i es va decidir abordar aquesta problemàtica. «El primer que vam fer va ser posar-nos en contacte amb aquestes persones que patien símptomes persistents de Covid. La participació s’ha fet efectiva, de baix a dalt i de dalt a baix. Teníem un problema i la voluntat de resoldre’l», ha remarcat la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Carme Bertral.
El propòsit de la guia és arribar a un consens en l’atenció integral a la Covid persistent, ja que els afectats han manifestat una variabilitat en l’atenció en funció del territori i els professionals que els han atès. «L’objectiu és marcar unes pautes per intentar que la variabilitat en l’atenció a les persones amb Covid persistent sigui la mínima possible i que tothom actuï amb unes pautes semblants», ha explicat Xavier Surís, codirector del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor.
El circuit comença a la primària
La guia clínica posiciona els equips d’atenció primària com a primer nivell de referència per a les persones amb Covid persistent. Cada cas tindrà un abordatge integral i amb una visió biopsicosocial, amb suport dels professionals: d’una banda, dels de salut mental i dels equips de rehabilitació, quan calgui; de l’altra, en coordinació amb les unitats de treball social, si en els casos es detecten factors de risc social.
L’atenció dels pacients, doncs, comença a l’atenció primària, preferiblement amb una consulta presencial on se’ls fa una exploració, analítiques i una radiografia de tòrax en el cas que hi hagi afectacions pulmonars. A part d’aquí, es fan les corresponents derivacions, de manera «individual i rigorosa». El document inclou els criteris que s’han de seguir per a la derivació dels pacients a rehabilitació i proposa també exercicis perquè els pacients que no requereixen un suport tan intens per part dels equips de rehabilitació puguin fer a casa.
La guia també conté recomanacions sobre les exploracions i proves que s’han de fer als pacients, els criteris de consulta i els signes d’alarma que s’han de tenir en compte, ja que es tracta de símptomes que a vegades poden amagar problemes de salut més greus. Aconsella també com s’ha de fer una atenció ordenada. «En tractar-se d’una malaltia sistemàtica que afecta tants aparells del cos, no seria bo que les persones anessin passant d’un especialista a l’altre sense obtenir cap resposta. L’atenció s’ha de fer de manera ordenada», destaca Surís,
El codirector del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor ha remarcat també la manca d’evidència científica que hi ha encara respecte a la Covid persistent. «La guia no està tan basada en l’evidència científica com voldríem, perquè n’hi ha poca. L’única manera de generar-la és fer recerca en pronòstic i tractament», ha explicat. En aquest sentit, es tracta d’una guia que s’anirà actualitzant. «Esperem que d’aquí a uns mesos puguem actualitzar-la i millorar-la d’acord amb l’evidència científica publicada i amb un major coneixement d’aquesta problemàtica», ha assenyalat Surís.
Tot i que no hi ha un acord internacional sobre a partir de quants dies de símptomes de Covid es pot considerar que el pacient pateix Covid persistent, la guia estableix que qualsevol símptoma que es mantingui més enllà de les tres setmanes es pot considerar Covid Persistent, ja que és el període que normalment comprèn un quatre agut de Covid-19.
Com que no hi ha un codi diagnòstic que permeti classificar aquesta malaltia, no se sap exactament el nombre de persones que la pateixen. Sí que se sap, però, que la majoria de les afectades són dones, motiu pel qual la guia ha incorporat una visió de gènere. També que factors com l’obesitat o que els pacients hagin tingut una gran variabilitat de símptomes en el moment de passar la malaltia podrien ser variables inicials que augmentarien el risc de patir Covid persistent.
Escoltar els pacients per a millorar l’atenció
A la presentació de la guia clínica impulsada pel Departament de Salut ha participat també el Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19, representants per la seva portaveu, Sílvia Soler, qui ha assenyalat que avui era un molt important pels pacients de Covid persistent. «La guia és fruit de la col·laboració dels pacients de Covid, el Departament de Salut i professionals sanitaris que ens han acompanyat en aquest camí incert. Hem aconseguit una guia consensuada a tres bandes», ha destacat la portaveu del col·lectiu.
«Ens hem de felicitar, perquè és el primer grup de treball en Covid Persistent que ha treballat amb el pacient des de l’inici de la seva creació. És un acte de justícia que volem agrair. La participació ciutadana ha de ser el model que enriqueixi les societats i les faci més democràtiques i empoderades», ha afegit Soler. La portaveu del col·lectiu ha remarcat que, malgrat que és un dia per «celebrar», també ho és per «denunciar que les persones amb Covid persistent fa un any que estem desateses, no per manca de voluntat, sinó perquè la sanitat pública ha col·lapsat».
En aquest sentit, Soler, en nom del col·lectiu, ha traslladat una sèrie de qüestions que creuen que s’han de tenir en compte. En primer lloc, han demanat una major formació dels professionals de l’atenció primària i dels hospitals en Covid persistent. «Si no ens coneixen i reconeixen, no podrem fer un recompte de persones que patim Covid persistent», ha explicat. A més, el col·lectiu demana la creació d’«unitats post Covid multidisciplinars» per tot el territori català i una major coordinació de tots els organismes de salut pública, definint una única línia estratègica d’atenció a la Covid persistent. Així mateix, exigeixen dotar de recursos per a la recerca a l’atenció primària i hospitalària. «Sense investigació, no aconseguirem respostes davant aquesta malaltia», conclòs Soler.
