Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El transport sanitari concertat de Catalunya ha aconseguit un acord històric després de cinc mesos de vaga: que es constitueixi una taula d’equiparació de les condicions laborals. Amb aquest acord entre els representants dels treballadors, la patronal del sector i el Departament de Salut, es posa fi a la vaga iniciada al mes d’octubre.
Els sindicats convocants de la vaga entenien que tots els treballadors de transport sanitari de Catalunya haurien de tenir el dret a les mateixes condicions essencials, com poden ser remuneració, durada de la jornada, categories professionals, variables com serien el plus de dissabte o el plus de festiu amb especial consideració. I complements per major presència, per dedicació, per lloc de treball o per personal de conveni. També tenir en compte els períodes de descans, el treball nocturn o la limitació de la contractació en pràctiques.
Així, exigien que es complissin els drets a les mateixes condicions en matèria de retribució salarial que els treballadors de l’empresa pública del SEM i també el dret a les mateixes condicions en relació amb les cotitzacions a la seguretat social i a les baixes mèdiques.
Ja a l’inici del conflicte, els sindicats denunciaven l’enrocament de la patronal per entomar les millores pendents d’un conveni col·lectiu que no s’ha modificat des de l’any 2012. A més, recordaven que els treballadors del servei de transport sanitari han patit 5 anys de retallades, amb una pèrdua acumulada del 14% de sou que no ha estat retornada.
Com explica Jordi Venanci, responsable del sector de transport sanitari de CCOO de Catalunya, els dos motius principals eren. per una banda. aturar aquestes retallades de sou i, per l’altra, aconseguir l’equiparació amb el transport públic. El 3 de març es van reunir amb el Junts per Catalunya, ERC, els Comuns, el PSC, la CUP i una estona amb Ciutadans, que va haver de marxar, i van aconseguir el compromís per escrit. Després de dos esborranys va sortir un document que es va acabar signant divendres 19 de març. En aquest document, els partits es comprometien a constituir una taula d’equiparació del transport sanitari.
La constitució de la taula d’equiparació del transport sanitari de Catalunya tindrà com a funció elaborar un pla per a equiparar progressivament les condicions laborals del personal del transport sanitari
De fet, el text de l’acord recull que “els grups i la part social veuen adient la constitució de la taula d’equiparació del transport sanitari de Catalunya, que tindrà com a funció elaborar un pla per a equiparar progressivament les condicions laborals del personal del transport sanitari a les del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques. La taula d’equiparació del transport sanitari de Catalunya, estarà composta per: Departament de Salut, grups parlamentaris, representants sindicals de la taula negociadora del conveni autonòmic (CCOO;UGT, USOC i SINDI.CAT) i la patronal del transport sanitari ACEA, que tindrà com a funció abordar el conflicte utilitzant com base la resolució del Parlament de Catalunya 940/XII”.
Tot i celebrar l’acord, Venanci explica que fins que no hi hagi Govern no es constituirà aquesta taula. Un cop existeixi la taula ja els cridaran per reunir-se i iniciar el procés d’equiparació progressiu. Faltarà aleshores donar-li una funció al document i calendaritzar quan es farà cada passa. Venanci entén que això també dependrà dels pressupostos que s’aprovin. Si això s’alenteix i no funciona, tot i que confia en el compromís dels partits, Venanci manifesta que s’haurà de tornar a la mobilització. Mentrestant aquest document ha estat motiu suficient per desconvocar la vaga. Una vaga on les repercussions no han pogut ser mai massa altes. La vaga disposava d’uns serveis mínims del 85%, ja que com ens comenta, durant tots els mesos hi ha hagut constantment gent de baixa per Covid o per ser contacte estret. “Teníem poca gent que pogués fer vaga perquè quan la gent no estava de guàrdia, li tocava cobrir baixes”. El mecanisme de lluita que han emprat ha estat el de la mobilització constant en forma de concentració cada divendres.
Ara, la seva aspiració és que aquesta taula aconsegueixi l’equiparació total en un marge de 4 anys però si ho estipulen en 6 tampoc s’hi oposaran ara que ja han aconseguit la signatura de tots els partits esmentats.
El conflicte va arribar al Parlament de la mà del diputat de la CUP Vidal Aragonés i ara ha estat aquesta mateixa candidatura la que va mostrar més reticències a l’acord. “Volien més, volien que es municipalitzés tot el servei”, comenta Venanci que afegeix que si en un futur es pot assumir serà genial, però que ara ho veuen complicat per com de difícil és tot el tema relacionat amb allò públic. “Hem de començar per la base i aconseguir per ara l’equiparació ja estem contents”, afirma.
Els inicis de la vaga
La convocatòria de vaga indefinida a partir del 9 d’octubre de 2020 en el transport sanitari de Catalunya afectaria uns 5000 professionals aproximadament del sector. L’afectació era tant en el Transport Sanitari No Urgent (TSNU) com al Transport Sanitari Urgent (TSU). Els motius? Respondre al menysteniment de les administracions i denunciar que el conveni col·lectiu del sector no es renova des de 2012 i ha acumulat un 14% de retallades en el sou.
És a dir, els dos objectius principals que traslladaven els sindicats de la vaga indefinida eren, per una banda, aconseguir la no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA en el concepte “a compte de conveni” en la nòmina del mes de setembre i successivament; i per altra banda, assolir un pla real d’equiparació de les treballadores i treballadors de transport sanitari a Catalunya amb les condicions del conveni col·lectiu de treball per a l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA.
En aquest sentit, des de la UGT ressaltaven el “menysteniment i la indiferència del CatSalut i el SEM en el conflicte del transport sanitari”. Entenent que les administracions que han de ser garants dels drets sanitaris de la ciutadania, la UGT denunciava que aquestes permeten que “es perllonguin les diferències entre dues plantilles que, ara per ara, i encara més visiblement durant la pandèmia, creen treballadors de primera i de segona: la plantilla del SEM, que depèn d’una empresa pública i que a més de les millors condicions laborals i salarials durant aquests mesos ha optat a unes mesures i protocols de protecció clarament superiors; i les i els professionals que depenen de les empreses privades de transport sanitari, amb un interès clarament mercantilista que han penalitzat les condicions la seguretat i la salut del seu personal”.
Així, ha estat amb la crisi sanitària per la pandèmia que s’ha posat encara més de manifest les diferents condicions laborals entre la plantilla que depèn del servei públic i les plantilles que depenen d’empreses privades. De fet i com denunciaven els sindicats, encara més si es té en compte que, estadísticament, el personal que treballa en transport sanitari no urgent és el que ha tingut una major ràtio de transport de casos positius de Covid-19 i pitjors condicions de seguretat i de protecció per part de l’empresa. Per també les capacitats tècniques i disposar d’ambulàncies medicalitzades, conseqüentment el SEM tracta menys casos covid i més emergències derivades d’altres malalties.
