L’Aitor té 10 anys i va donar positiu en coronavirus el 14 d’octubre, després d’un dinar familiar. Primer va començar amb dolor a les cames i després se li van sumar diarrees intermitents. Al cap de deu dies aïllat a la seva habitació, però, seguia trobant-se malament. Durant el mes de novembre va continuar igual, amb períodes de molt cansament i de mal de cap. En fer-se la PCR altre cop va donar negatiu, així com en la serologia, de manera que no ha desenvolupat anticossos.
«Ara només va dos dies a l’escola per setmana, ja que la resta de dies se sent massa esgotat, amb mal de cames i de panxa. Per moltes hores que dormi, hi ha dies que està cansadíssim», explica la Mary, la seva mare. Un altre dels símptomes persistents de Covid que ha experimentat és una afectació en l’àmbit cognitiu. «Es distreu molt, li costa molt concentrar-se en els deures i la lectura. A vegades té buits de memòria i també es troba desorientat», explica la mare.
Amb la malaltia, el seu dia a dia ha canviat moltíssim. «Era un nen molt actiu. Li agradava molt córrer i jugar amb els seus germans. Ara, però, fa una vida pràcticament sedentària, perquè es cansa amb molta facilitat. Els dilluns a l’escola fan educació física i els dimarts es troba tan cansat, a causa del sobreesforç que ha fet, que molts cops no pot anar a l’escola», relata la Mary. Quan no hi va, fa els deures de l’escola a casa, amb l’ajuda de la seva mare. Ella actualment està de baixa, pendent d’una intervenció quirúrgica, de manera que té cura de l’Aitor. El pare treballa tot el dia i els germans de l’Aitor, de 19 i 15 anys, ajuden a la mare quan són a casa. Però la conciliació, segons explica la Mary, és complicada. «Quan m’hagin d’operar, qui cuidarà d’ell?», es pregunta.
El gran canvi que ha experimentat l’Aitor en les seves activitats i rutines habituals, sumat a les dificultats en l’aprenentatge, l’han afectat emocionalment, fins al punt que els seus pares estan pensant en portar-lo al psicòleg. «Aquesta situació li està creant ansietat. El caràcter li ha canviat molt, ara està molt sensible. A més, les seves relacions socials s’han reduït molt, i això també l’ha afectat psicològicament», explica la seva mare.
L’Hospital Germans Trias i Pujol, pioner en la creació d’una unitat especialitzada en Covid persistent pediàtrica
Davant la persistència de símptomes de Covid de l’Aitor, la seva família va decidir dur-lo a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, que a mitjans de desembre va posar en marxa una unitat especialitzada en Covid persistent pediàtrica, pionera a Catalunya. En el cas d’infants i adolescents, els símptomes de Covid que presenten són molt heterogenis i inclouen, entre d’altres, afectacions neurològiques, respiratòries, digestives, psicològiques, alteracions de la son i dificultats escolars.
L’evidència científica respecte a la malaltia és encara bastant limitada. «Encara tenim molts dubtes i un d’ells és quina és la incidència real de la Covid persistent. La gran majoria de nens que atenem han tingut una infecció inicial molt lleu i, fins i tot, n’hi ha que han passat la malaltia de manera asimptomàtica, de manera que no sabem el nombre total de nens infectats», explica Maria Méndez, Cap del Servei de Pediatria de l’Hospital i impulsora de la unitat. De fet, l’Organització Mundial de la Salut va reconèixer la malaltia el passat mes de setembre, de manera que els estudis al respecte encara són limitats. Tanmateix, malgrat la manca d’evidència científica sí que sap que entre el 10 i el 20% dels pacients de Covid-19 presenten símptomes persistents després d’haver passat la malaltia.
La unitat de l’Hospital Germans Trias està integrada per professionals del Servei de Pediatria i per especialistes en malalties infeccioses, neurologia, pneumologia i cardiologia, així com professionals de Psiquiatria, Psicologia, Rehabilitació, Radiologia i de l’educació. L’equip compta també amb professionals de l’Àrea de Neuropsicologia de l’Institut Guttmann, que s’encarreguen de la rehabilitació neurocognitiva. «La rehabilitació cognitiva és molt important, perquè els infants que tenen l’anomenada ‘boira mental’, que els genera distraccions i problemes de concentració, tenen moltes dificultats per seguir bé les classes. Alguns no poden ni anar a l’escola o només hi poden anar parcialment», assenyala la doctora impulsora de la unitat.
Pel que fa al funcionament de la unitat, d’entrada es fa una primera visita als pacients, on es realitza una valoració de l’afectació en els diferents aparells i sistemes. Al pacient se li fa una entrevista i una exploració física, un test de mesurament de la força i equilibri, així com un qüestionari de fatiga i un altre d’afectació cognitiva. A més, també es fa un qüestionari de salut emocional per determinar si hi ha alguna afectació en l’àmbit psicològic. «És habitual que hi hagi afectacions a escala emocional. No només passa en els nens, sinó que qualsevol persona que es troba malament i que no pot fer la seva vida normal durant un període de temps més o menys prolongat, pot veure deteriorada la seva salut mental», sosté Méndez.
Un cop realitzada aquesta primera valoració, es realitzen les diferents exploracions complementàries necessàries i s’estableix un pla terapèutic que pot incloure tractament rehabilitador i mèdic. «Com que no hi ha tractaments específics per a la malaltia, el que fem és un tractament simptomatològic que permet millorar els símptomes i facilitar que els pacients puguin tornar a fer les seves activitats habituals. Cada tractament és personalitzat, en funció dels sistemes als què hagi afectat la malaltia», explica la cap del Servei de Pediatria de l’Hospital.
En el cas de l’Aitor, la rehabilitació la segueix de manera telemàtica, a través de videotrucades, perquè el nen no hagi de fer així tants desplaçaments a l’Hospital. Les visites amb la pediatra, però, sí que són presencials, i es fan aproximadament cada dos mesos. Els professionals de Can Ruti sovint els truquen per fer un seguiment continuat a l’Aitor i la seva metgessa de capçalera del CAP Ripollet també fa un control proper dels seus símptomes. «Ens hem sentit molt ben atesos. Tots els sanitaris es preocupen molt i estan molt pendents», explica la Mary.
Tanmateix, la falta d’atenció és una de les queixes del col·lectiu d’Afectades i Afectats per la Covid persistent, que sovint han denunciat que es produeix una variabilitat en l’atenció en funció del territori i dels professionals que els han atès. Per tal d’arribar a un consens en l’atenció integral de la Covid persistent i intentar que aquesta variabilitat en l’atenció sigui la mínima possible, el Departament de Salut va presentar tot just la setmana passada una guia clínica per atendre persones amb símptomes persistents de Covid, elaborada conjuntament per especialistes de diferents àrees i persones afectades per la malaltia.
Segons Méndez, és molt important que es reconegui l’existència de la Covid persistent pediàtrica i que s’ofereixi una atenció i seguiment integral per a millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents. «Són nens que estan patint, que poden tenir problemes en el seu aprenentatge escolar i en el seu desenvolupament, i volem ajudar-los», destaca la doctora. «El més fàcil és dir ‘no tens res’. Però no podem dir això, podem dir, en tot cas, ‘no sabem què tens’. Els professionals sanitaris hem d’estudiar aquesta malaltia i impulsar la recerca», conclou.
