1) La necessitat de reformar l’atenció primària
“Si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país”. Per Assun Reyes
https://diarisanitat.cat/latencio-primaria-cabana-de-palla-del-sistema-sanitari-public/
2) El turisme mèdic
“L’anomenat turisme mèdic sembla que és una estratègia que s’està impulsant per atraure els hospitals catalans pacients internacionals, pràctica que es potencia, fins i tot, per l’Agència Catalana de Turisme, com activitat generadora de riquesa i font de negoci. Negoci sanitari que neix i arriba des del mateix cor del Sistema Sanitari Públic Català”. Per Maria José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil
https://diarisanitat.cat/es-deia-yure-i-tenia-sis-anys/
3) Un altre hivern, una altra vegada amb les urgències col·lapsades
Dissortadament, a diferència de la situació de pandèmia, no és un fet estrany que les Urgències superin el seu límit de capacitat. Fa anys, com a mínim des de l’inici de les retallades, que el servei d’atenció continuada dels centres hospitalaris es troba sotmès a una pressió constant. Per Neus Muñoz, delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital de Terrassa.
https://diarisanitat.cat/urgencies-collapsades-el-reflex-dun-sistema-debilitat/
4) La despenalització de l’eutanàsia
L’ajuda a morir i l’atenció pal·liativa són complementàries, no contràries. La llei de regulació de l’eutanàsia no treu la necessitat de desenvolupar cures pal·liatives de qualitat, accessibles i equitatives que puguin ser assumides pels professionals sanitaris de forma habitual. Per Francesca Zapater
https://diarisanitat.cat/el-fals-dilema-entre-eutanasia-i-cures-palliatives/
5) Denuncia pel tancament de plantes d’hospitalització
Tancar plantes senceres de llits públics, pagats amb els recursos públics de tots i de totes, és un altre exemple de degradació del sistema públic. I amb l’avinença dels responsables sanitaris de les Terres de l’Ebre i Catsalut. Per Enric Feliu, de Marea Blanca de Catalunya.
https://diarisanitat.cat/negoci-per-uns-quants-patiment-per-moltes/
6) L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels sanitaris
La pandèmia ha estat una catàstrofe emocional, una muntanya russa amb moments de pànic, jornades maratonianes d’exigència continua accentuada per l’exposició permanent a la mort. La lluita dels professionals ha estat encomiable, però, a poc a poc, els sentiments d’esgotament, els quadres posttraumàtics, l’ansietat i el desànim s’han apoderat del personal assistencial. Per Anna Robert, psicòloga de Metges de Catalunya.
https://diarisanitat.cat/guarir-la-salut-mental-dels-professionals-sanitaris/
7) Els reptes del nou govern
“No tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, però no tenim tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària”. Per Amando Martín i Andreu Segura
https://diarisanitat.cat/el-nou-govern-i-la-conselleria-de-salut/
8) Per una sanitat 100% pública
Ens segueixen sobrant motius per seguir mobilitzats per defensar la nostra sanitat. Una sanitat pública amb millors condicions laborals, amb atenció personalitzada, que atengui persones i no patologies. Podrem aconseguir-ho? I tant que podrem. Organitzem-nos: Treballem per un objectiu comú. Una sanitat de qualitat, de provisió, titularitat i gestió 100% pública. Per Xavi Tarragón
https://diarisanitat.cat/usuaries-i-treballadores-de-la-sanitat-per-un-objectiu-comu/
9) Pels drets laborals dels treballadors de la sanitat
Des de fa anys s’abusa del personal facultatiu, llastrat per una negociació col·lectiva que l’arracona i li nega les millores, mentre s’apel·la a la vocació i a la responsabilitat vers els pacients. El deure mèdic i el professionalisme han sigut i continuen sent els pilars sobre els quals s’ha sostingut la qualitat del sistema. Per Patxi Avilés i Pep Serra, de Metges de Catalunya.
https://diarisanitat.cat/el-preu-a-pagar/
10) La Covid persistent, un repte pel sistema sanitari
El sistema sanitari cal que comenci a oferir rehabilitacions personalitzades perquè les persones puguin començar a tenir eines per gestionar la situació que tenen amb el seu nou cos. No hauria de passar que milers de persones només obtinguin per resposta que es tranquil·litzin i esperin que això vagi passant. Després d’un any, el sistema ha d’oferir respostes més eficients i generalitzades per totes les persones. Per Óscar Martínez.
https://diarisanitat.cat/la-covid-persistent-entre-la-incredulitat-i-lesperanca/
