Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La vella dita castellana “no dar puntada sin hilo” ara la veiem a Mataró, amb la propera construcció d’un nou equipament sanitari per un grup empresarial, que fa anys que treballa a Catalunya, sempre invertint en noves tecnologies, però sempre amb una activitat assegurada per una futura concertació o retribució amb diners procedents de la sanitat pública. Ens referim a l’anunci de què el grup Creu Blanca, propietat de la família Alomar, ha fet de la construcció d’un nou centre sanitari a Mataró.
Ara s’entén perquè han deixat caure a l’Hospital de Mataró, amb un infrafinançament crònic i històric que va motivar un dèficit econòmic davant el qual van intervenir per imposar unes sobrecàrregues laborals molt per sobre de les que hi ha a altres centres, i tot això per incrementar una activitat assistencial que ja estava fins al límit de la capacitat dels centres del CSdM, que a més a més, encara va incrementar més el dèficit (de 2,3 MM€ va passar a més de 6 MM€ en 4 anys), sense parlar de l’obsolescència de tots els centres del Consorci (CSdM) per la manca d’inversions durant més de 21 anys.
Tot això ens ha convertit en un centre sanitari poc atractiu pels professionals, en un moment en què hi ha molta oferta de treball a altres hospitals a on no hi ha la càrrega assistencial que patim aquí, a on poden treballar amb mitjans tècnics al dia, a on tenen temps per investigar i publicar i a on, en definitiva, trobaran millors condicions de feina. Se n’han anat més de 50 metges i metgesses des del 2019 i un incomptable nombre d’infermeres.
Durant els darrers deu anys, els treballadors i treballadores hem denunciat la situació d’infrafinançament que patíem per cuidar d’una població de referència molt per sobre de tots els centres de la nostra categoria (amb un pressupost molt per sota), fent més activitat que els altres centres, però sense aconseguir reduir les llistes d’espera, evidentment perquè havíem d’atendre a un nombre de persones molt per sobre de la nostra capacitat assistencial.
Després de tots aquests anys de demostrar evidències i haver obtingut cinc resolucions i una moció de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya instant al Govern a solucionar el problema pressupostari i assistencial de Mataró, no s’han fet ni canvis en el pressupost, ni tan sols per fer un estudi de necessitats de la nostra població per elaborar un Pla Funcional que donés a Mataró i Maresme la capacitat assistencial que pertocava pel nombre d’habitants.
Ara hem d’assabentar-nos que els plans implicaven privatitzar l’assistència sanitària pública amb la inversió que farà un grup privat que anuncia ja d’entrada, que a més “d’aspirar a ser un hospital universitari”, assegura que “col·laborarà amb entitats públiques per descongestionar l’actual pressió assistencial”. O sigui, que compten ja de fer activitat pagada amb fons de la sanitat pública, el que es diu no donar puntada sense fil.
Uns fons que si, els inverteixen en la nostra sanitat pública, millorarien la nostra capacitat i qualitat assistencial, sense haver de desviar diners públics a entitats privades. És el que es diu el model Alzira, model de privatització que es va fer a València, que va ser un sonat fracàs, havent la Generalitat Valenciana de rescatar econòmicament el projecte, i que a sobre, entre altres, es dedicaven a desviar als hospitals públics tot allò que no les era rendible.
Aquest és el model Sanitari Públic que sembla que el volen instaurar a Mataró. Volem creure que aquesta notícia no influirà negativament en les estratègies de CatSalut respecte a les necessitats de la Sanitat Pública a la nostra àrea.
Aquest és un article escrit per Xose López de Vega, metge jubilat i delegat del sindicat Catac-IAC a l’Hospital de Mataró.
