Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 15 de novembre del 2021 es presentava públicament el PERTE Salud de Vanguardia, amb una inversió de 1.469 milions d’euros. Aquest mecanisme econòmic s’emmarca en els Fons Europeus Next Generation EU i està recollit com una de les joies de la corona del Plan de Recuperación y Resiliencia España Puede. Així, aquests fons europeus, que estan arribant als estats com a mecanisme de recuperació davant la crisi econòmica derivada de la Covid, han d’ajudar a pal·liar els efectes d’aquests dos anys de pandèmia. Però, tot i tenir l’Atenció Primària desbordada i els hospitals col·lapsats, el PERTE de Salut no està pas pensat per reforçar la sanitat pública.
“Ens equivocaríem si pensem en el PERTE com un projecte que ajudi a impulsar l’activitat sanitària. En un primer moment podríem haver pensat que aniria dirigit a l’activitat assistencial, però en realitat servirà per promoure el sector i la industrialització”. Amb aquestes paraules ha definit el PERTE Ramon Maspons, director de l’àrea d’Innovació i Prospectiva de l’Agència de Qualitat i Avaluació de Catalunya (AQuAS), un grup consultiu creat per la Generalitat per analitzar projectes i oportunitats econòmiques en un futur post Covid. I és que, tal i com ha deixat clar Maspons en un acte de presentació del PERTE a les empreses catalanes, aquests fons no estan pensats per impulsar la sanitat com a servei públic, sinó com a negoci privat.
En aquest sentit, no és baladí que el ministeri que gestiona aquest projecte tractor no sigui pas el Ministerio de Sanidad, sinó el Ministerio de Ciencia e Inovación. I és que la salut de la població és “l’objectiu últim a aconseguir a través de les inversions”, tal com ha assegurat Cristobal Belda, director de l’Instituto de Salud Carlos III. I, per assolir aquesta fita, els gairebé 1.500 milions d’euros aniran destinats a la digitalització de la salut, tot implantant tècniques d’Intel·ligència Artificial als hospitals i centres d’atenció; millorant les infraestructures i la maquinària hospitalària i implementant teràpies emergents i medecina personalitzada.
Per fer això possible, la implicació de l’empresa privada és fonamental. És per això que els 1.500 milions del PERTE són una suma de 982 milions de diners públics i gairebé 487 milions d’inversió privada. Així, l’empresa i els lobbies mèdics, en tant que finançadors d’un terç del PERTE de Salut, tenen també un paper decisiu en la presa de decisions i en la detecció dels projectes que, presentats per altres empreses privades, s’enduran part del capital. A tal efecte s’ha creat l’Alianza Salud de Vanguardia, formada pels ministeris de Ciència i Sanitat, per representants de les Comunitats Autònomes, per patronals com Farmaindustria i associacions empresarials com els lobbies farmacèutics AseBio i Fenin. Cal mencionar, igualment, que aquests noms ja apareixen al document que el Gobierno espanyol va publicar per presentar el PERTE, ja que figuraven com a empreses “que ja havien mostrat el seu interès en col·laborar” i eren potencialment beneficiàries de les ajudes, conformant així un potencial conflicte d’interès, en el cas que, finalment, aquestes empreses acabessin rebent fons públics.
Qui s’endurà els milions?
“El sector de la salut a Espanya és un gran dinamitzador de la nostra economia, amb un clar potencial de desenvolupament i innovació”. Aquestes van ser paraules de Pedro Sánchez en la presentació del PERTE, encara al bell mig d’una pandèmia que ha arrasat amb el sistema de salut pública i que no és capaç d’atendre tota la ciutadania. “Volem desenvolupar procediments i mecanismes que siguin capaços d’afegir valor veritable a allò real: tractaments, rehabilitacions, diagnosis i prevenció”, deia Belda. En altres paraules: el PERTE vol capitalitzar i monetitzar la salut pública. I per això “la col·laboració de tots els sectors de la Salut és essencial. I el camí és la col·laboració público privada”, ha afegit.
Aquest tipus d’unió entre empresa pública i privada és un mecanisme d’inversió arriscat que posa tot el pes del risc en les arques públiques, mentre que el potencial gran beneficiari és l’inversor privat, que queda salvaguardat en cas de fallida. I per a mostra, només cal recordar què va passar amb el projecte Castor, que va suposar un deute milionari que es paga a la factura del gas de tota la ciutadania, mentre que els empresaris que van invertir-hi -entre ells Florentino Pérez- van rebre compensacions per valor de 1.755 milions d’euros. Això és una col·laboració público privada i aquest és el camí que han triat les administracions espanyoles per sortir de la crisi econòmica.
Davant d’aquest mecanisme, diverses organitzacions reclamen al govern espanyol i a les administracions garanties de transparència per saber a quines empreses aniran a parar els diners i per què. En aquesta línia, entitats com la Plataforma Open Generation EU denuncia manca de garanties d’accés a la informació ja des del disseny dels fons europeus, plasmat al Reial Decret Llei 36/2020 segons el qual es regula l’execució d’aquests diners. Però, segons denuncien membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), el govern està incomplint les poques garanties de transparència que ell mateix va fixar en aquest decret llei.
I és que, tal com s’estableix al text legislatiu al seu article 9, el Ministerio de Hacienda es compromet a crear un “Registre estatal d’entitats interessades en els PERTE”, en el qual “s’hi inscriuran totes les entitats vinculades al desenvolupament d’un PERTE”. Aquest registre, que segons el Reial Decret Llei “serà públic”, encara no ha estat creat ni publicat, tot i que el govern espanyol ja ha aprovat tres PERTE, que es troben en marxa.
“Ens preocupa que no hi hagi cap mecanisme d’escrutini públic que ofereixi els noms de les empreses interessades i beneficiàries dels fons europeus”, asseguren des de l’ODG. Davant d’aquesta preocupació, l’entitat ha decidit interposar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per incompliment de la llei. El Síndic i ex president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, ha assegurat que, tot i que la queixa sobrepassa les competències de la sindicatura, “l’elevarem als òrgans competents acompanyada d’una investigació pròpia per tal de vetllar pel dret a la informació de la ciutadania”.
