Buscar una fotografia en un banc d’imatges és sovint una excursió descoratjadora que comença o acaba als confins de la vida real. Si es busquen imatges amb persones, és fàcil trobar situacions i tipus humans que no mostren allò que volen representar. Abunden els professionals riallers, posant per a la foto en escenaris més o menys irreals, amb les seves eines de treball descontextualitzades, i tot això en un ordre artificiós al servei de la composició i altres valors estètics. La qualitat de la imatge no sol anar de la mà de l’autenticitat. I això pot jugar una mala passada quan es busquen imatges per a blocs, xarxes socials o altres mitjans sobre temes de salut, un camp informatiu molt divers, ric en matisos, complex i especialment delicat.
Però la dificultat de trobar imatges autèntiques (les fotos d’una consulta amb metge i pacient somrients difícilment són creïbles) només és el primer d’una sèrie d’esculls. L’àmplia varietat de problemes i les intervencions de salut i l’especificitat de l’arsenal de tractaments representen una dificultat afegida. Si, per exemple, es parla d’un tractament farmacològic concret, no val il·lustrar-ho ni amb un tipus de pastilla diferent ni amb un medicament comercial: la imatge ha de ser precisa sense ser publicitària. Moltes de les intervencions de salut són tan singulars i específiques que no és fàcil trobar fotos adequades, i en aquests casos val més triar una il·lustració o una imatge al·legòrica.
Amb tot, el gran problema de la selecció de fotografies de salut té a veure amb els valors, els significats i les emocions que susciten les imatges pròpies. Valgui un exemple: en il·lustrar el tabaquisme, la simple representació d’una cigarreta pot actuar com a desencadenant del desig de fumar entre els que han abandonat el tabac o estan pensant fer-ho. Per això, els experts desaconsellen incloure imatges no només de gent fumant sinó també una simple burilla apagada o una cigarreta dibuixada en un cartell que prohibeix fumar.
Certament, l’ús d’imatges associades al tabac ha experimentat un canvi espectacular. En un temps ja llunyà, el tabac s’anunciava com si fos una medicina, amb metges sostenint a les mans un paquet de cigarrets, mentre que avui es desaconsella fins a la més mínima representació evocadora. Però és que ara, a més de contundents evidències sobre els efectes del tabac a la salut, es comencen a conèixer els efectes comunicatius de les imatges.
El tabac, però, no és un cas aïllat quant a exigència i desencert en l’ús d’imatges. Il·lustrar l’ampli espectre de la malaltia mental sense recórrer als estereotips de la bogeria i el patiment interior i sense transmetre una imatge negativa sol plantejar problemes amb la selecció d’imatges. També els plantegen l’obesitat i les malalties lligades a la vellesa, dos temes on abunden les fotos que poden suscitar rebuig o emocions negatives. En general, il·lustrar la malaltia humana i els seus tractaments de manera rigorosa i respectuosa és un repte que sovint no es resol de manera adequada.
Des de la perspectiva de l’usuari, el desacoblament entre la imatge i la paraula comporta un problema de comunicació. Quan una fotografia diu alguna cosa diferent del text, per més que la informació textual sigui rigorosa, la imatge pot desvirtuar el missatge i acabar desinformant-lo. En el cas de la informació de salut, la responsabilitat d’escollir amb seny la imatge adequada és potser més gran que en altres camps. Si la selecció no es fa amb precaució, assossec i coneixement de causa, les imatges poden funcionar com a indesitjable contrainformació.
