L’epilèpsia és una malaltia cerebral crònica que afecta uns 50 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per convulsions recurrents, que són episodis breus de moviment involuntari que poden involucrar una part del cos o tot el cos i, de vegades, s’acompanyen de pèrdua de consciència. Les convulsions es deuen a descàrregues elèctriques excessives en un grup de cèl·lules cerebrals que es poden produir en diferents parts del cervell i poden anar des d’episodis molt breus d’absència o contraccions musculars fins a convulsions prolongades i greus.
Es tracta d’una de les malalties neurològiques més prevalents: és el trastorn neurològic més freqüent en nens i la tercera malaltia neurològica més prevalent en persones grans. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya hi ha més de 400.000 persones amb aquesta malaltia, que afecta persones de totes les edats i que pot debutar en totes les etapes de la vida, però especialment en la infància i en la gent gran de 65 anys. El 24 de maig és el Dia Nacional de l’Epilèpsia, una data que des de l’any 2006 es commemora a Espanya amb l’objectiu de fomentar la conscienciació sobre aquesta malaltia neurològica.
“Són molts els estudis que apunten que, en els darrers anys, augmenta la prevalença d’aquesta malaltia, a causa de l’envelliment de la població. L’edat, unida a l’augment d’altres malalties que poden ser causa d’epilèpsia, com ara tumors, ictus o demència, és un factor que incrementa el risc per desenvolupar aquesta malaltia i, a mesura que l’edat mitjana de la població està augmentant, igual que ho fa la seva prevalença”, explica el Dr. Juan José Poza, Coordinador del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia. Actualment, a Espanya es diagnostiquen uns 20.000 nous casos cada any i s’estima que anirà en augment, ja que s’espera que el 70% de la població sigui més gran de 65 anys en els propers 30 anys.
En tot cas, en el desenvolupament d’aquesta malaltia no només influeix l’edat, ja que hi ha implicats diversos factors genètics i metabòlics, a més d’altres encara desconeguts. Els estudis poblacionals estimen que entre un 8 i un 10% de la població patirà una crisi epilèptica al llarg de la vida i que el 3% desenvoluparà la malaltia.
Tractament
L’epilèpsia és una malaltia que pot remetre de forma espontània (fins a un 4% dels pacients adults a l’any i encara més de probabilitat en nens) i, a més, amb l’administració adequada de medicaments anticonvulsivants, fins a un 70% de les persones amb epilèpsia aconsegueixen controlar-la. Tanmateix, a molts països d’ingressos baixos i mitjans, la disponibilitat de medicació contra l’epilèpsia és escassa. Un estudi recent va revelar que la disponibilitat mitjana de medicaments antiepilèptics genèrics al sector públic d’aquests països era inferior al 50%, cosa que pot ser un obstacle per accedir al tractament.
També hi ha una part de les persones amb epilèpsia que no responen correctament als tractaments disponibles i que, per tant, veuen augmentat el risc de mort prematura, traumatismes, alteracions psicosocials i una major comorbiditat. Es calcula que l’epilèpsia refractària al tractament mèdic afecta entre un terç i una quarta part dels pacients amb epilèpsia, uns 100.000 pacients a Espanya.
“En els pacients amb epilèpsia refractària, hi ha la possibilitat de dur a terme altres procediments terapèutics, com ara cirurgia, neuroestimulació, dieta cetogènica o la combinació d’aquests tractaments, amb l’objectiu de controlar l’aparició de crisis epilèptiques, i millorar-ne la qualitat de vida i la seva supervivència”, assenyala el Dr. Juan José Poza. “Però malgrat aquestes alternatives, i que hi hagi un alt percentatge de la població que pot controlar la seva malaltia amb els tractaments ja existents, encara continua sent necessari continuar investigant per millorar els tractaments i la qualitat de vida d’aquests pacients perquè l’epilèpsia continua sent la segona patologia neurològica en anys de vida potencialment perduts o viscuts amb discapacitat”, afegeix.
L’impacte social i sanitari
L’epilèpsia impacta a l’expectativa de vida dels pacients, perquè la seva taxa de mortalitat és dues o tres vegades més gran que la de la població general. A més, sovint va associada a trastorns psiquiàtrics. Segons un estudi recent de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar, que s’ha publicat a la revista Frontiers in Neurology, les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida.
És, doncs, una malaltia amb un alt impacte social i sanitari, que s’incrementa amb la presència d’altres afeccions que coexisteixen amb l’epilèpsia, perquè augmenten les necessitats d’atenció sanitària. Una cosa que s’ha fet encara més palesa en aquests dos anys de pandèmia perquè, segons es va mostrar en un estudi presentat a la passada Reunió Anual de la SEN, les persones amb epilèpsia van ser hospitalitzades, ingressades a UCI i van morir per Covid-19 gairebé el doble en proporció amb la població general.
Independentment de la pandèmia, les crisis epilèptiques s’associen amb un ús freqüent dels serveis d’urgències hospitalàries. Segons un estudi liderat per membres del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la SEN, representen fins al 20% de totes les atencions neurològiques urgents. “Una mala adherència als tractaments, patir febre o algun tipus d’infecció, manca de son o el consum d’alcohol i tabac són factors que poden precipitar crisis epilèptiques en pacients ja diagnosticats”, comenta el Dr. Juan José Poza.
Durant les crisis epilèptiques es poden produir complicacions que també poden requerir assistència sanitària, com són els traumatismes. En aquest sentit, el Dr. Poza insisteix en la importància de conèixer com cal actuar si es presencia una crisi epilèptica: “Mai s’ha de subjectar la persona perquè no convulsioni, ni introduir-li res a la boca. El més important és retirar els objectes del voltant amb què es pugui colpejar i tractar de situar la persona en posició lateral, sense forçar. Si és la primera crisi epilèptica que pateix el pacient, si la crisi persisteix després de cinc minuts o es repeteix de seguida, si el pacient no recupera completament la consciència després d’aquesta o si va acompanyada d’altres símptomes com febre, vòmits o problemes respiratoris, cal acudir a urgències”.
