Ara que hem reprès de ple l’activitat laboral, deixant enrere el descans de les vacances, tornem a la cadira de treball i a les postures que condicionen la resposta de les nostres cervicals, per bé o per mal. Molts dels dolors que reverberen al darrere del coll o als costats tenen a veure, senzillament, amb seure malament o repetir gestos en una mala posició que tensa músculs i lligaments o força vèrtebres de manera innecessària. També, però, poden tenir el seu origen en traumatismes, lesions o desgast ossi.
Les cervicals són les primeres set vèrtebres de la nostra columna, les que sostenen el pes del cap. I en elles es concentra, a més, un enorme compromís amb el moviment. Són les vèrtebres que més movem al llarg del dia. En concret, les que ocupen el número 5 (C-5) i 7 (C-7) són les que més pateixen aquests moviments. Respondre amb un sí o un no sense parlar, ho podem fer amb aquesta delicada part del cos, tan sols movent el cap i, amb ell, el coll i la part cervical. La columna vertebral conté i protegeix la medul·la espinal. És essencial perquè a través d’ella es controlen gran part de les funcions del cos i les activitats sensorials. Per això, les lesions o petits traumatismes a la regió cervical poden ocasionar emergències mèdiques de gran importància i gravetat.
Després del mal de cap (cefalea), i del dolor lumbar, la cervicàlgia, que és el dolor a la zona cervical, és la tercera queixa més comuna de dolor en la consulta mèdica. És una afectació que pot arribar per múltiples factors. “El dolor cervical pot tenir un component artròsic degeneratiu, purament ossi. Però pot ser també degut a la compressió radicular d’algun nervi discal, o per una hèrnia”, descriu el doctor Antonio Montes, que presideix la Societat Catalana del Dolor i és el cap de secció de la Unitat del Dolor de l’Hospital del Mar de Barcelona.
I són totes les afectacions més severes, com les que anomena Montes, les que cal descartar primer davant d’un dolor cervical persistent més enllà d’unes setmanes de molèstia continuada i intensa. Sobretot si el dolor irradia, arriba a sentir-se també al braç. Però en el fons, moltes vegades –també diu l’especialista- encara que hi pugui haver una patologia major, com és una hèrnia, hi ha bàsicament també un component muscular al darrere de dolors cervicals que deriven en una síndrome de dolor miofascial, aquell que es dona amb intensitat en una regió muscular. Contractures mantingudes resultat de moviments bruscos o mals gestos poden ser-ne la causa. Però la cervicàlgia també té factors de risc de caràcter psicològic com és ara un estat tensional molt intens o de llarga durada, l’angoixa o la depressió. Són, a més, de gran importància, tal com s’afirma en un dels darrers estudis sobre els riscos del dolor cervical realitzats per BMC (Biomedcentral) als Estats Units, on aquest mal afectava, l’any 2019, 27 de cada 1000 persones.
El tractament passa per una bona rehabilitació i fisioteràpia que -segons apunta el Dr. Montes- per anar bé hauria d’anar acompanyada també d’una bona reeducació postural. També recomanacions com ara fer servir una cadira ergonòmica a la feina, que és on s’acostumen a passar moltes hores del dia, sobretot en els treballs actuals. Per a la majoria de treballs, avui dia, l’ordinador és una de les principals eines. Al marge de les hores dedicades a teclejar enfront de la pantalla, és important fer-ho amb les vèrtebres lumbars i l’esquena ben acomodades i rectes sobre el respatller de la cadira perquè la musculatura reposi en tot moment.
Qualsevol mal gest pot passar factura. Mantenir les postures ergonòmiques correctes del coll al llarg del dia, en el treball, a casa i en dormir ajuda a evitar dolor o lesions en la zona cervical. I a més de la higiene postural, tonificar la musculatura del coll amb senzills exercicis suaus estiraments, també ens protegeix.
Altres mesures, farmacològiques, com ara analgèsics, i també no farmacològiques, són les que principalment es recomanen per a tractar el dolor quan la causa és muscular. Poden incloure teràpia de làser, massatge, acupuntura, ioga, i teràpia aquàtica.
Si bé la rehabilitació i fisioteràpia són les prescripcions mèdiques indicades per a fer desaparèixer o si més no rebaixar tot el possible el dolor cervical de raó muscular, quan el component té a veure amb el factor psicològic, a més del fisioterapeuta, que haurà d’ajudar a destensar manualment la musculació, el tractament psicològic també és necessari.
Higiene postural
Ser conscients d’allò que ens va malament o del que, al contrari, ens ajuda a preservar una bona posició de la columna vertebral, evitant sobrecàrregues i tensió muscular, és a la base de la nostra prevenció de dolor cervical.
En l’origen de les patologies cervicals trobem la pròpia mobilitat del coll i les postures que el sobrecarreguen. Són postures o moviments quotidians que duem a terme la majoria de vegades sense pensar si són les més convenients per a evitar la repercussió negativa sobre les cervicals. Aprendre a posicionar bé la nostra columna, com a eix principal del nostre cos, és la base d’una bona prevenció. S’anomena higiene postural a tot un seguit de pautes, consells per ajudar que les articulacions, músculs i òrgans de l’organisme no pateixin i, per tant, no acumulin gens ni mica de tensió. Detalls tan aparentment insignificants com és portar unes ulleres ben graduades fa que no hàgim de forçar la musculatura del coll acostant-nos més del que cal al document que hem de llegir.
El dolor en intentar girar el coll cap a un costat o un altre o cap amunt o a baix, la limitació del seu moviment, fins i tot marejos i mal de cap són els símptomes més freqüents en una cervicàlgia. El típic torticoli pot aparèixer immediatament després d’haver estat parlant per telèfon en una posició en què els músculs del coll siguin forçats durant un període de temps prolongat, i tot per una mala postura, com és aguantar el telèfon sostenint-lo entre el cap i l’espatlla, amb el coll totalment decantat, mentre continuem teclejant en l’ordinador o fent qualsevol altra activitat amb les mans, en lloc d’utilitzar una d’elles per a sostenir el telèfon i evitar-li el sobreesforç de càrrega a la musculatura del coll.
Prevenció
El Consorci Sanitari de Terrassa comparteix a la seva web una sèrie de postures i moviments que sacrifiquen el nostre benestar, i com fer el mateix evitant sobrecàrregues. Amb senzills dibuixos que il·lustren situacions de la nostra vida diària, mostren les posicions adequades per evitar males postures i, en conseqüència, dolors futurs.
Una contractura o torticoli pot ser lleu o més complexa segons el gest que l’hagi causat i l temps en el qual ha perdurat el sobreesforç muscular. Normalment, desapareix al cap d’un o dos dies. Quan el dolor persisteix més de tres dies i, sobretot si és un dolor irradiat cap als braços, o s’acompanya de pèrdua de força o sensibilitat en les extremitats cal consultar al metge de capçalera.
El tractament de fisioteràpia parteix del diagnòstic mèdic. Depenent de l’origen, la causa del dolor o contractura, es realitzaran unes pràctiques o unes altres. Sempre en funció del diagnòstic, la gamma de tractaments més habituals comprèn: medis físics, suport de tècniques mecàniques i accions manuals del fisioterapeuta. Aplicar calor sobre la zona o electroteràpia, a partir d’aparells que emeten impulsos elèctrics que poden acompanyar-se també d’aplicació lumínica és part dels medis físics que s’utilitzen. Per suport mecànic s’entenen les traccions cervicals que, sota uns paràmetres definits, el pacient se sotmet a traccions controlades que vagin destensant les articulacions de les vèrtebres.
La massoteràpia, els massatges són mobilitzacions acompanyades de la vèrtebra i les seves estructures adjacents: espatlles i braços. Són traccions manuals que realitza el fisioterapeuta. Aquestes es poden acompanyar de cinesiteràpia, tècniques basades en el moviment, que pot ser passiu o actiu, acompanyades o realitzades pel propi pacient, per a recuperar-se d’una lesió o disfunció.
Si hi ha o no un coixí més indicat per al descans de les nostres cervicals, els especialistes no ho indiquen. Però sí que cal sentir que la musculatura del coll reposa mentre dormim i que no sentim dolor en la zona, ni recolzats, ni en aixecar-nos.
