Tot i que existeixen un nombre reduït d’estudis sobre l’impacte de la conducta suïcida en els familiars i cuidadors directes, trobem algunes aproximacions en l’estudi ‘El estigma del suicidio vivencias de pacientes y familiares con intentos de autolisis’ (Universitat Rovira i Virgili; 2011) on es conclou que la vivència de l’intent de suïcidi comporta l’acceptació de la malaltia tant per part del pacient com del familiar, produint un canvi en la imatge personal, familiar i social. A més, l’estigma, en relació amb els propòsits de suïcidi, fa augmentar el sofriment individual i familiar, dificulta l’ús oportú dels serveis de salut, la cerca d’ajuda i, per tant, l’evolució del procés.
Per tant, és evident que els membres de la família i altres cuidadors són grans impactats d’aquesta problemàtica, però alhora són actors principals en la prevenció del suïcidi i tenen un paper clau en el procés de recuperació del seu familiar. Arran de les atencions i els grups de suport que portem a terme, amb les persones que conviuen amb un familiar amb conducta suïcida, identifiquem principalment quatre necessitats no satisfetes: tenir suport pràctic (a través de consells); sentir-se reconegut i inclosos en la teràpia i l’acompanyament; tenir algú a qui recórrer, i consistència del suport per part de la xarxa de professionals amb els quals havia estat en contacte.
Segons l’OMS, el suport familiar és un dels factors de protecció principals en la conducta suïcida, de la mateixa manera que pertànyer a una família amb alts nivells d’hostilitat esdevé un factor de risc molt important. Quan una persona detecta en el seu familiar una o més senyals d’alerta o pensa que el seu familiar es troba en una situació potencial de risc suïcida, haurà de posar en marxa diferents estratègies que esdevindran claus en la prevenció.
Per tant, creiem fonamental la coordinació entre les institucions de forma transversal (salut, educació, habitatge, igualtat, seguretat, etc.) i la xarxa associativa per donar recursos de suport basats en la proximitat i l’experiència, ja sigui en la prevenció (acompanyament) o postvenció (dol) del suïcidi, amb l’objectiu de reduir-ne la mortalitat. Treballant en xarxa entre l’administració pública, les entitats i les organitzacions privades, hem d’assegurar la continuïtat assistencial per donar el suport necessari en els moments de patiment emocional abans que pugui derivar en una situació de risc per la persona.
