Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En els últims anys, la presència a les aules d’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) ha anat augmentant de forma molt pronunciada, fins al punt que ja és un fet pràcticament normalitzat. El curs 2020-21, segons l’estudi Situación del alumnado con trastorno del espectro del autismo en España, hi havia un total de 60.198 alumnes amb TEA a tot l’Estat, una xifra que suposa un 216% més que la de fa deu anys i que representa una quarta part del total d’alumnat amb NESE derivada d’una discapacitat. Aquest creixement s’explica, en part, per les millores en l’apartat de detecció.
Aproximadament el 80% d’aquest alumnat està escolaritzat en centres ordinaris durant l’etapa obligatòria. El 20% restant ho està en centres d’educació especial, on curiosament la presència de les noies és, proporcionalment, més elevada (ja que, en general, tres de cada quatre persones amb TEA són homes). Els autors de l’estudi alerten també sobre el fet que, d’acord amb les dades del Ministeri d’Educació, l’alumnat amb TEA desapareix considerablement en la formació postobligatòria. L’estudi conclou que aquest alumnat “està present, però la seva inclusió encara no és una realitat”.
Felicitat i assetjament
En l’estudi, realitzat el curs 2020-21, hi han participat 229 nois i noies amb autisme, 442 mares i pares d’alumnes amb autisme i 471 professionals de l’educació, que han contestat una enquesta sobre diverses qüestions relacionades amb aquest alumnat. Moltes d’aquestes preguntes tenien a veure amb la seva situació al centre i destaca el fet que un 70% dels alumnes (dos de cada tres) afirmin que els fa feliç anar a l’escola, en tots els seus aspectes (els companys, la ruta, el pati, els professors, el menjador…).
En canvi, hi ha una disparitat important quan s’aborda el tema del bullying. Un 12% dels alumnes afirma que n’ha patit, un 6,5% diu que més d’un cop, i un 33,5% diu que “no sap” si els seus companys parlen malament d’ells o els insulten. A la vegada, els professionals de l’educació consideren que la prevalença de l’assetjament escolar entre l’alumnat amb TEA se situa entre el 0,8% i el 9,6%, mentre que només un 40% de les famílies considera que els protocols contra el bullying són útils.
Dels 299 estudiants que han contestat l’enquesta, només 36 eren noies. Segons María Verde, una de les persones responsables de l’informe, això fa que “calgui prendre alguns resultats amb una certa prudència”. Sobretot, els que tenen a veure amb possibles situacions d’assetjament o violència. I és que el 22% de les noies que han respost comenten que no saben identificar si les obliguen a fer alguna cosa que no volen. Al mateix temps que el 26% no saben si els seus companys es mofen dels seus pits o dels seus genitals.
Per a l’experta, l’alumnat TEA està doblement exposat a l’assetjament relacional, és a dir, el joc de “ser amics o no”, en el qual aquestes noies i nois no saben si els donen un consell o els prenen el pèl. Per això reafirma que hi ha marge de millora en els centres perquè es parli de “habilitats per a la socialització i identificació d’aquesta mena de situacions” que, en definitiva “ajudarien a tot l’alumnat”. Verde recomana que els centres facin un treball d’incidència des de l’acció tutorial i els departaments d’orientació per donar claus a noies i nois a l’hora d’identificar aquest tipus de situacions. “No sols ajudarien a l’alumnat TEA sinó a tot el grup”, opina.
Participació i socialització
Un altre aspecte en el qual se centra l’enquesta és la participació d’aquest alumnat en les activitats de l’escoles, amb dades igualment reveladores. Per exemple, mentre que el 86% de l’alumnat amb TEA que va respondre a l’enquesta assegura que participa en les excursions organitzades pel centre, el 43% assegura passar en solitud els esbarjos. Segons María Verde, una de les persones responsables de l’informe, aquesta situació no té per què ser viscuda com a negativa per part d’aquestes noies i nois, ja que pot ser que sigui buscada. Però sí que posa de manifest una situació bastant comuna, que és les dificultats de socialització.
Maria Verde explica que aquestes noies i nois tenen dificultats durant “les relacions socials espontànies entre companys”, enfront de les que són estructurades. I l’enquesta ho corrobora. El 86% dels enquestats assegura anar a excursions organitzades pel centre, el 77% va a festes també organitzades i 60% participa en grups de treball. Per contra, el 43% manifesta que durant les estones del pati està sol i només un 14% diu que queda amb companys fora del centre educatiu. La percepció de les famílies i dels professionals sobre aquesta participació és, però, menys optimista.
Aquestes dificultats podrien millorar-se, entén Verde, amb la realització d’unes certes activitats estructurades en els esbarjos, per exemple, si bé amb una certa prudència perquè “no és natural que aquests temps estiguin dinamitzats per una figura mediadora”, explica. També comenta que, ja que els temps lliures “són moments de tensió que donen lloc a situacions d’aïllaments per a alguns alumnes”, programes com els d’alumnat mediador podrien venir bé, no sols per a aquests alumnes amb TEA, sinó per al conjunt de l’alumnat.
A les dificultats per a socialitzar en el centre educatiu se sumen les de fer-lo fora de classe. Per Verde, d’això no s’ha de culpabilitzar ningú, ja que pot dependre dels casos. Hi haurà nois i noies que no necessitin socialitzar i per això poden estar més aïllats, encara que també pot succeir el contrari, “que volen socialitzar però no ho fan de manera reeixida perquè la seva manera de fer-ho és poc natural o és massa poc recíproca”, comenta.
