Segons un estudi sobre els límits ambientals de la Terra, els efectes del canvi climàtic ja han quedat patents en vastes zones del planeta, atès que molts punts d’inflexió ja s’han transgredit en aquesta era anomenada Antropocè.
Es tracta de danys causats per l’escalfament global que condicionen la vida de poblacions a regions cada cop més àmplies de la superfície terrestre. Entre altres coses, el treball confirma que el món ha depassat el límit ‘segur i just’ per al clima, fixat en 1 °C per sobre dels nivells de temperatura preindustrials, i que desenes de milions de persones es veuen perjudicades actualment pel canvi climàtic.
Contra la inequitat d’aquests estralls sostinguts en el temps i que no semblen revertir-se únicament a força de limitar l’increment de les temperatures globals a 1,5 ºC, s’ha elaborat aquest informe, anomenat Safe and just Earth system boundaries, on han participat més de 40 científics internacionals, entre ells, investigadors del Basque Centre for Climate Change (BC3).
El document de l’ Earth Comission ( Comissió de la Terra ), que es publica a Nature , alerta sobre la insuficiència en l’establiment d’alguns objectius mundials i crida a gestionar tots els altres processos biofísics de la Terra que determinen les condicions bàsiques d’existència de els éssers humans i l’estabilitat dels ecosistemes.
Segons aquesta comissió —reunida per la xarxa de científics de Future Earth i eix de la Global Commons Alliance, els termes que, fent un pas més enllà de l’Acord de París, haurien de guiar les metes són els de seguretat i justícia, avaluades a partir de la premissa d’evitar danys significatius a les persones a tots els continents.
“No podem tenir un planeta ‘segur’ en termes biofísics sense justícia: hi ha proves aclaparadores que un enfocament de justícia i equitat resulta essencial per a l’estabilitat planetària”, afirma la professora Joyeeta Gupta, coautora i copresidenta de la Comissió de la Terra i catedràtica de Medi Ambient i Desenvolupament al Sud Global de la Universitat d’Amsterdam.
Aquest informe crida a gestionar els processos biofísics de la Terra que determinen les condicions bàsiques d‟existència dels éssers humans i l’estabilitat dels ecosistemes
“La justícia és una necessitat perquè la humanitat visqui dins dels límits planetaris. No és una opció política”, assenyala Gupta. Per això és important avaluar-la i quantificar-la per a les mateixes variables de control que regulen el suport vital i l’estabilitat de la Terra.
Així, la Comissió de la Terra ha quantificat els límits segurs i justos del clima, la biodiversitat, l’aigua dolça i els diferents tipus de contaminació de l’aire, el terra i l’aigua; i la majoria s’han traspassat .
“Els resultats són força preocupants: dins dels cinc àmbits analitzats, ja s’han transgredit diversos límits, a escala global i local. Això significa que, tret que es produeixi una transformació a temps, és molt probable que es faci inevitable creuar punts crítics de canvi irreversible (tipping points) i, en conseqüència, un impacte generalitzat en el benestar humà. Evitar aquest escenari és crucial”, assevera Johan Rockström, copresident de la Comissió, autor principal i director de l’Institut de Potsdam per a la Investigació de l’Impacte Climàtic.
La interconnexió, a diferents escales
“El sistema Terra és un conjunt interconnectat de processos biofísics que operen a través de regions i escales. Les interferències en una part del món poden tenir enormes repercussions en altres regions”, en paraules de Wendy Broadgate, directora executiva de la Comissió de la Terra i Directora de Future Earth, Global Hub, a Suècia, que considera pertinent utilitzar els límits dels sistemes del nostre planeta com a punt d’entrada per a una “acció integral i transformadora”.
Els límits segurs garanteixen unes condicions estables i resistents a la Terra , i utilitzen un funcionament del sistema terrestre similar al de l’Holocè interglacial com a punt de referència per a un planeta sa, segons exposen els comissionats. Una Terra estable i resistent està dominada per retroalimentacions equilibradores que fan front a les pertorbacions i les esmorteeixen.
Els científics assenyalen que, per primera vegada, s’han mesurat el mateix conjunt de variables -aquelles que regulen el suport vital i l’estabilitat de la Terra- i que la meta d’evitar el dany significatiu a les poblacions humanes va ser el criteri utilitzat per a la dimensió de justícia, cosa que implica la definició de límits més estrictes.
El límit de 1,5 ºC pot preservar el sistema terrestre, però impedir un increment de la temperatura global per sobre de 1 ºC és més just en termes de reducció de danys als éssers humans
Per exemple, ja no es poden considerar tan sols ‘amenaces’ les activitats humanes que estan alterant els fluxos d’aigua, alliberant quantitats excessives de nutrients a les vies fluvials per l’ús de fertilitzants o estrenyent les àrees naturals.
“El sistema Terra està en perill, ja que molts ‘elements crítics climàtics’ (tipping elements) estan a punt de travessar els llindars, on hi haurà un canvi que no serà reversible. A la literatura científica s’han identificat, per ara, 17 elements crítics climàtics, dels quals nou estan relacionats amb la criosfera. La criosfera en àrees d’alta muntanya d’Àsia està canviant ràpidament ia punt d’esdevenir un nou ‘element crític climàtic’, cosa que pot repercutir en la socioeconomia regional”, per exemple, segons el professor Dahe Qin, copresident de la Comissió i director del Comitè Acadèmic de l’Acadèmia Xina de les Ciències.
Els punts de no retorn
Consultada per SINC, la professora Diana Liverman, de la Universitat d’Arizona i representant de la Comissió, declara que “tot i que diversos estudiosos han vinculat les qüestions de l’ estabilitat del sistema terrestre i la justícia, ja que estan connectades dins dels objectius de desenvolupament Sostenible (ODS), aquest document tracta de quantificar els límits per prevenir els riscos del sistema terrestre, de manera que també siguin justos en termes de reducció de danys als éssers humans”. Mentre que el límit d’1,5 ºC pot prevenir els punts d’inflexió del sistema terrestre, 1 ºC és més just en termes de reducció dels danys del canvi climàtic”, explica.
Sobre quin tipus de danys estaríem a temps d’evitar, en coneixement d’aquests mesuraments, Liverman sosté que “establint límits científics i traduint-los en accions per part de governs, ciutats i empreses podem limitar el canvi del sistema terrestre i reduir els impactes injustos sobre els més vulnerables”.
La investigadora recorda que “moltes de les comunitats més vulnerables viuen als països més pobres, al llarg de les costes, a les grans ciutats ia regions amb risc de sequera i onades de calor”. A més, es podrien limitar els danys derivats de l’ ús excessiu de l’aigua i la contaminació, i de la degradació dels serveis que presta la naturalesa establint objectius basats en la ciència.
Des del BC3 es va analitzar quanta naturalesa cal preservar en espais modificats per l’home perquè els sistemes puguin seguir complint les seves funcions de sostenir la vida
El temps apressa, però “som a temps”, opina Liverman. Tot i això, la coautora del treball remet als terminis del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el qual ha advertit que, pel que fa al clima, “el marge d’actuació per mantenir l’escalfament per sota d’1,5 ºC s’està tancant ràpidament”.
Tot i això, “en altres àmbits, com l’ús de l’aigua o la biosfera, pot ser que tinguem més temps per actuar en els límits globals, però ja s’estan produint danys en algunes regions”, adverteix.
Quant a les opcions amb què compten les poblacions més afectades per adaptar-se al canvi del sistema terrestre, la investigadora enumera “l’adaptació al clima, la neteja de la contaminació i la restauració de la biosfera ”. Tot i això, insisteix que “els perjudicats no solen ser els responsables, per la qual cosa és important establir principis de justícia per garantir que els responsables actuïn per prevenir els riscos o reparar els danys”.
Per la seva banda, Noelia Zafra Calvo, investigadora del centre espanyol BC3, també ressalta el valor de l’estudi, ja que, “per primera vegada, s’aborda el tema de la justícia en els càlculs de l’estabilitat del sistema Terra”, en un examen que ha durat més de tres anys i ha reunit experts de múltiples disciplines per “poder sintetitzar dades, avançar discussions conceptuals, integrar models numèrics i matemàtics que poguessin realitzar els càlculs de les interaccions entre els diferents elements analitzats, i comptant amb la justícia com un eix vertebrador”.
Sobre la participació del BC3 aclareix que és un “centre de recerca que posa un èmfasi especial en la lent social-ecològica per abordar els reptes actuals”. Per tant, en les seves paraules, “l’aportació s’ha fet des d’aquesta lent, concretament, participant en l’anàlisi del sistema biosfera, del qual ja es van publicar els primers resultats a Science , el 2020”. Es tractava d’establir “quanta naturalesa cal preservar en espais modificats per l’home a nivell local perquè els sistemes puguin seguir complint les seves funcions de sostenir la vida (entre ella la dels éssers humans) a la Terra”.
L’experta espanyola espera, a més, que aquestes dades aportades a la Comissió de la Terra contribueixin a l’hora de “la negociació del nou marc de conservació de la biodiversitat per al 2030”.
Traduït d’Agència SINC
