Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.
Una estratègia per fomentar la salut mental entre els joves és adreçar de forma més intencionada i explícita el desenvolupament de les habilitats socioemocionals al llarg del seu pas pel sistema educatiu. Estudis recents demostren que la tasca docent influeix tant en les qualificacions de l’alumnat com en el desenvolupament de les habilitats socioemocionals i que tenir en compte aquestes habilitats dobla l’impacte en l’assoliment acadèmic a llarg termini dels joves (Petek&Pope 2023; Jackson 2018).
La recerca ja fa anys que ha constatat el paper central que tenen les habilitats socioemocionals en el benestar, l’assoliment acadèmic i el progrés al llarg de la vida de les persones (Heckman¬Kautz 2012). Una deficiència en aquestes competències està clarament relacionada amb una àmplia varietat de dificultats personals, acadèmiques i socials. Entre aquestes dificultats destaquen la major propensió a la violència, l’addicció i les malalties mentals. És a dir, infants amb més habilitats socioemocionals tenen millors actituds envers si mateixos i els altres, més comportaments prosocials i menys comportaments problemàtics i angoixa emocional. A més, les competències socials i personals faciliten comportaments col·lectius que promouen societats més cohesionades on la confiança i el respecte a les normes compartides faciliten la cooperació necessària per al desenvolupament del capital social i la participació i consolidació democràtica (Putnam, 1993, 2002; Daas, 2014; Rohlfs i Harring, 2013, UNESCO, 2015). La consciència, la tolerància, la capacitat per a resoldre conflictes i la proactivitat són exemples de característiques que contribueixen a la formació de ciutadans compromesos amb el medi ambient i la societat.
A banda dels beneficis de tenir unes habilitats socioemocionals sòlides, la recerca confirma que són mal·leables: es poden modificar i aprendre. Les persones no neixen amb un conjunt fix d’habilitats sinó que existeix un considerable potencial en cada individu per a desenvolupar-les (Helson, 2002 ; Srivastava, 2003). Tot i que aquesta evolució està parcialment modelada per l’entorn, la família, els companys, les accions individuals i les percepcions, també es pot créixer a través de l’educació i l’aprenentatge (Kautz, 2014; Chernyshenko, Kankaras i Drasgow, 2018). El fet que siguin mal·leables i es puguin educar explica que siguin un objectiu central i transversal del sistema educatiu.
Les habilitats socioemocionals són especialment rellevants en entorns vulnerables on, per exemple, la capacitat de cooperar o fer front als conflictes de forma productiva està d’entrada més limitada (Barbara Wolfe and Jason Fletcher, 2016). Hi ha factors familiars de risc, com la pobresa, la violència familiar o l’abús de substàncies estupefaents que fan que infants que els pateixen tinguin més del doble de probabilitats de tenir problemes d’agressivitat, ansietat i depressió o hiperactivitat. (Greenberg, Domotrovich, Weissberg & Durlak, 2017). Així doncs, treballar les habilitats socioemocionals a l’aula obre una gran oportunitat de transformació i d’impacte en tot l’alumnat, i en particular d’aquell més desfavorit.
Les habilitats socioemocionals són especialment rellevants en entorns vulnerables
També sabem que treballar-les de forma integrada a les classes i en qualsevol matèria és més eficaç que fer-ho tan sols en espais concrets (Education Endowment Foundation, 2018). És amb aquesta premissa que, fruit d’un projecte europeu de recerca va néixer Pentabilities. Una proposta que desenvolupa les habilitats socioemocionals de forma integrada en qualsevol àmbit o matèria acadèmica a partir d’un eix central: 35 comportaments fàcilment identificables per alumnat i els docents a l’aula. A partir d’avaluar aquests comportaments es facilita que docents i alumnat visualitzin l’evolució i l’impacte de les seves accions, aconseguint així una presa de consciència i la identificació de millores. Aquest curs passat la proposta ha arribat a les aules de secundària en forma de programa pilot de la Fundació Bofill, amb el suport del Departament d’Educació i finançat amb fons Next Generation del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
El 80% de l’alumnat que ha participat en el programa es considera més capaç de descobrir què fa bé i què pot millorar, així com d’adonar-se de com els seus comportaments afecten el seu aprenentatge i la seva vida fora de l’aula. Els docents comparteixen aquesta percepció, expressant que l’alumnat ha adquirit eines per identificar i posar paraules a allò que fa i li passa. La implementació de Pentabilities també ha ajudat l’alumnat a adonar-se de com els seus comportaments afecten la relació amb els seus companys. Totes aquestes habilitats ajudaran, sobretot a aquells alumnes més vulnerables, a poder tenir més eines socioemocionals que impactaran, no només la seva trajectòria i èxit acadèmic, sinó també les seves oportunitats vitals.
Setanta dels docents que s’han format i implementat Pentabilities dins el marc de la seva matèria, sense haver d’afegir temàtica al currículum, consideren que el programa els ha ajudat en dos aspectes fonamentals: a posar més atenció en allò que volen que passi a l’aula i a saber-ho comunicar a l’alumnat. El que els ha aportat Pentabilities és la capacitat d’identificar les habilitats socioemocionals a partir de comportaments concrets i entendre’s amb l’alumnat per treballar-ho conjuntament. Aquest vocabulari compartit permet a l’alumnat ser conscient del que fa i com això pot tenir un impacte en l’aprenentatge i el benestar, tant el seu propi com el dels altres.
Són aquest tipus de propostes, que s’originen a partir de projectes de recerca i passen per una fase d’estudi d’impacte, les que cal promoure en la política pública per tal de garantir que l’impacte sigui rellevant i que puguem avançar cap a una societat, i una educació, més equitativa.
